Jorge Orosmán da Silva Echeverrito

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jorge da Silva)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJorge da Silva
Jorge da Silva.jpg
Biografia
Naixement 11 de desembre de 1961
Montevideo, Uruguai
Altres noms Polilla
Alçària 1,82 m
Pes 83 kg
Activitat
Ocupació Futbolista i entrenador de futbol
Esport Futbol
Posició a l'equip Davanter
Clubs professionals
Anys Equip
1977 Centro Atlético Fénix
1977 Danubio FC
1978–1982 Defensor SC
1982–1985 Real Valladolid[1] 62 (24)
1985–1987 Atlético de Madrid 58 (21)
1987–1988 River Plate 58 (23)
1989–1990 CD Palestino
1991–1994 América de Cali 172 (65)
1995 CD Los Millonarios 10 (3)
1995–1997 Defensor SC 43 (7)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1982–1993 Uruguai 26 (6)
Equips entrenats
2007–2009 Defensor SC
2009–2010 Al-Nassr
2010–2011 CD Godoy Cruz
2012 CA Banfield
2012–2013 CA Peñarol
2013–2014 Baniyas SC
2014–2015 Al-Nassr
2016 CA Peñarol
Participà en
Data Activitat
Copa del Món de Futbol de 1986
Modifica les dades a Wikidata

Jorge Orosmán da Silva Echeverrito (Montevideo, Uruguai, 11 de desembre de 1961), exfutbolista i entrenador uruguaià, conegut com a Jorge da Silva o Polilla. Jugava en la posició de davanter. És germà del també exfutbolista Rubén da Silva.

Trajectòria[modifica]

Com a jugador[modifica]

Da Silva va començar la seva carrera al Centro Atlético Fénix, on va ingressar amb 14 anys. Posteriorment va passar pel Danubio FC abans de fitxar, el 1980, pel Defensor SC, on va debutar a la Primera Divisió uruguaiana i va començar a destacar com a golejador.

Va arribar a la lliga espanyola en el mercat d'hivern de la temporada 1982/83, quan el Defensor SC el va transferir al Real Valladolid.[2] La seva primera temporada a Espanya va acabar amb 5 gols marcats en els 16 partits que va disputar.

El Real Valladolid va renovar l'acord de cessió i da Silva va explotar com a golejador durant la temporada 1983-84. Va marcar 17 gols i va ser, juntament amb el madridista Juanito, el Pitxitxi de la lliga espanyola. A més, va conquistar la Copa de la Lliga de 1984,[3] primer títol de la història del club val·lisoletà.

Al final de la temporada 1984-85, el Defensor SC, que encara era propietari dels drets del jugador, va decidir traspassar-lo a l'Atlético de Madrid.[4] Al club blanc-i-vermell hi va militar dues temporades sense gaire protagonisme, sota la direcció tècnica de Luis Aragonés.

El 1987 va tornar a Sud-amèrica. Va jugar en River Plate d'Argentina, formant davantera amb Claudio Caniggia, Antonio Alzamendi i Juan Gilberto Funes. A causa d'un deute que mantenia el club argentí amb ell, da Silva es va negar a jugar fins que aquesta es cancel·lés i va entrenar sense equip a Montevideo fins que al setembre de 1989 l'empresari Carlos Quieto li va oferir l'oportunitat d'anar a Colòmbia a jugar a l'América de Cali, on va aconseguir els campionats nacionals de 1990 i 1992, marcant 20 gols en aquest últim. En total, va jugar 172 partits amb l'equip vermell, marcant 65 gols. Després va jugar al CD Los Millonarios, per tornar al Defensor SC, on es va retirar el 1997.

Amb la selecció de l'Uruguai, da Silva va debutar en un partit oficial el 20 de febrer de 1982 a un partit jugat a Calcuta contra Corea del Sud. Va disputar un total de 26 partits internacionals, marcant 6 gols. Va participar a la Copa del Món de 1986 i a la Copa Amèrica de 1993.

Com a entrenador[modifica]

Després de retirar-se dels terrenys de joc, va ser entrenador de les categories inferiors de la selecció de l'Uruguai.

Posteriorment va dirigir amb èxit el Defensor SC, guanyant el Campionat Uruguaià del 2008, el subcampionat el 2009 i aconseguint amb «els violetes» bones participacions en les competicions internacionals, en un dels cicles més reeixits d'aquesta institució.

Va passar després un any com a tècnic de l'Al-Nassr, fins al maig de 2010.

El desembre d'aquest any va ser confirmat com a nou entrenador del CD Godoy Cruz.[5] Després de classificar l'equip de Mendoza a la Copa Libertadores de 2011 i disputar-la, va decidir renunciar al càrrec a causa de falta d'entesa amb els dirigents del club.

A finals de 2011 va signar un contracte per 1 any amb el CA Banfield, també d'Argentina, però va renunciar al càrrec després de dirigir només tres partits, tornant immediatament a l'Uruguai per signar amb el CA Peñarol el març de 2012.[6] Aquella temporada, la 2012/13, va tornar a guanyar el Campionat Uruguaià tal com ja havia fet el 2008 amb el Defensor SC.

L'any següent va fitxar pel Baniyas SC de la Lliga dels Emirats Àrabs Units, on va entrenar l'equip àrab una temporada, guanyant el campionat.

El 2016 va tornar a entrentar el CA Peñarol,[7] guanyant altre cop el Campionat Uruguaià.

Palmarès[modifica]

Com a jugador[modifica]

Com a entrenador[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Jorge da Silva». BDFutbol. [Consulta: 17 juny 2017].
  2. «Se cumplen 27 años del debut de Da Silva con el Valladolid» (en castellà). El Día de Valladolid, 07-01-2011. [Consulta: 17 juny 2017].
  3. «25 años de la Copa de la Liga» (en castellà). El Norte de Castilla. [Consulta: 17 juny 2017].
  4. «El uruguayo Jorge da Silva, traspasado al Atlético de Madrid» (en castellà). El País, 24-07-1985. [Consulta: 17 juny 2017].
  5. «El 'Polilla' Da Silva dirigirá al Godoy Cruz» (en castellà). El Mundo, 16-12-2010. [Consulta: 17 juny 2017].
  6. «Jorge Da Silva fue presentado como técnico en Peñarol» (en castellà). La Prensa, 01-03-2012. [Consulta: 17 juny 2017].
  7. «Jorge "Polilla" Da Silva nuevo de DT de Peñarol» (en castellà). CONMEBOL, 25-01-2016. [Consulta: 17 juny 2017].