José Fernández de Villa-Abrille Calivara
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1878 Madrid |
| Mort | 1946 (67/68 anys) Madrid |
| Sepultura | Sacramental de San Lorenzo y San José |
 Comandant general de la VI Divisió Orgànica | |
| 5 febrer 1933 – 4 maig 1935 ← Virgilio Cabanellas Ferrer – Joaquín Fanjul Goñi → | |
| Comandant en cap II Divisió Orgànica | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial, militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} Regne d'Espanya.svg){kind=small} Segona República Espanyola |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra Espanyol |
| Rang militar |  General de Divisió |
| Participà en | |
| 1r abril 1939 | Guerra Civil espanyola |
| 1898 | Guerra Hispano-estatunidenca |
José Fernández de Villa-Abrille y Calivara (Madrid, 1878 - Madrid, 1946) fou un general espanyol.[1][2]
Biografia[modifica]
Fernández de Villa-Abrille era cap de la II Divisió Orgànica de l'exèrcit, amb seu en Sevilla i comandament a Andalusia, al temps del cop d'estat de juliol de 1936 que va donar lloc a la Guerra Civil. Estava assabentat de la conspiració dels revoltats dies abans. Així, quan el comandant d'Estat Major, José Cuesta Moreno, seguint instruccions del general revoltat, Gonzalo Queipo de Llano, va elaborar un pla amb el qual es va arribar a mobilitzar 4.000 homes per realitzar i consolidar el cop d'estat a la província de Sevilla, el general Fernández no es va unir a la revolta, però ni ell ni molts dels homes al seu comandament van mostrar cap resistència al cop,[nota 1] ni a les accions de repressió que el comandant Antonio Castejón Espinosa va iniciar en diferents barris de Sevilla. El general Fernández va ignorar les instruccions que, de manera insistent, li va donar el governador civil de la província, José María Varela Rendueles, perquè respongués als revoltats. No obstant això la seva passivitat i la de diversos comandaments sota les seves ordres, va ser detinguda i processada la plana major de la II Divisió Orgànica. Fernández de Villa-Abrille —la seva plaça com a cap de la II Divisió Orgànica la va ocupar de facto Queipo—, també va ser detingut,[1] condemnat a sis anys de presó en aplicació del bàndol de Guerra i expulsat de l'exèrcit. Va morir en 1946 en una pensió de Madrid.[3]
Notes[modifica]
- ↑ Joaquín Arrarás, a Historia de la Cruzada Española (página 159), assenyala que l'actitud del general Fernández va ser «fruit de la indecisió i por a la responsabilitat», així com per, en paraules del propi general, no voler «apartar-se de la legalitat»
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Preston, Paul. El holocausto español. 1a edició. Barcelona: Random House Mondadori, 2011, p. 204-205. ISBN 9788483068526.
- ↑ En Antonio Alonso Baño. Homenaje a Antonio Martínez Barrio, 1978, p. 114., citat per Nigel Townson; (2000) The crisis of democracy in Spain, centrist politics under the Second Republic Brighton. Sussex: Academic Press ISBN 1898723958, pàgines 343 i 344, nota 46.
- ↑ Sobre el lloc de defunció, «Los generales fusilados por los nacionales». www.libertaddigital.com, 19-07-2013 [Consulta: 13 setembre 2013].