José Godoy Alcántara
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1825  Archidona (Província de Màlaga) |
| Mort | 5 gener 1875 (49/50 anys) Archidona |
| Formació | Universitat de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | Historiador |
| Membre de | |
José Godoy Alcántara (Archidona, 1825- 5 de gener de 1875)[1] va ser un historiador espanyol.
Biografia
[modifica]El gener de 1870 va prendre possessió del seu càrrec com a membre de nombre de la Reial Acadèmia de la Història, amb un discurs contestat per Antonio Cánovas del Castillo.[2][1] En 1872 va ser escollit també membre de la Reial Acadèmia Espanyola, tot i que no en va prendre possessió.[3] Va escriure articles a publicacions com el Seminario Pintoresco Español (1847-1849) o El Museo Español de Antigüedades
Va ser autor d'obres com Orden de Alcántara. Origen, regla y hábito (1864),[1] Historia crítica de los falsos cronicones (1868)[1][4] o Ensayo histórico etimológico filológico sobre los apellidos castellanos (1871).[1][5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pasamar Alzuria i Peiró Martín, 2002, p. 303-304.
- ↑ Peiró Martín, 1998, p. 181.
- ↑ José Godoy al web de la RAE
- ↑ Godoy Alcántara, 1868.
- ↑ Godoy Alcántara, 1871.
Obres
[modifica]- Godoy Alcántara, José. Historia crítica de los falsos cronicones. Madrid: Imprenta y estereotipia de M. Rivadeneyra, 1868.
- Godoy Alcántara, José. Ensayo histórico etimológico filológico sobre los apellidos castellanos. Madrid: Imprenta y estereotipia de M. Rivadeneyra, 1871.
- Pasamar Alzuria, Gonzalo. «Godoy Alcántara, José». A: Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Ediciones Akal, 2002, p. 303-304. ISBN 9788446014898.
- Peiró Martín, Ignacio «La historiografía académica en la España del siglo XIX». Memoria y civilización: anuario de historia, 1, 1998, pàg. 165-196. ISSN: 1139-0107.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Antoni Aparici i Guijarro |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira g 1872 |
Succeït per: Vicente Barrantes Moreno |
| Precedit per: Emilio Lafuente Alcántara |
 Medalla 10 1870 - 1875 |
Succeït per: Víctor Balaguer i Cirera |