Josefa Barba-Gosé Flexner
_Pepeta_Barba_y_Gos%C3%A9.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1904 Barcelona |
| Mort | 25 juny 2000 (95/96 anys) Filadèlfia (Pennsilvània) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Johns Hopkins |
| Activitat | |
| Ocupació | científica |
| Ocupador | Universitat de Pennsilvània |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Louis B. Flexner (en)  |
Josefa Barba-Gosé Flexner, també coneguda com a Pepita Barba, Josepa Barba, Josefa B. Flexner, o simplement J.B. Flexner (Barcelona, 1903[1] o 1904[2] - Filadèlfia, 25 de juny de 2000) va ser una científica catalana que es va exiliar el 1937, amb la Guerra Civil Espanyola, i es va traslladar als Estats Units, on va viure la resta de la seva vida, integrada a la societat nord-americana.[1][2]
Nascuda en el si d'una distingida família, va cursar les carreres de Farmàcia i Dret. La primera per vocació científica, i la segona com un repte personal davant del seu germà Eduardo. De la carrera de Farmàcia el que realment li agradava era la investigació al laboratori. El 1926, amb 22 anys, va decidir desplaçar-se fins a Madrid on s'instal·laria a la prestigiosa Residencia de Señoritas. Allà disposaria d'un avançat i preparat laboratori de química creat per la seva primera directora, la cèlebre bioquímica nord-americana Mary Louise Foster el 1920. El 1927 tornà a Barcelona i entrà a treballar en el prestigiós Institut de Fisiologia de Barcelona, amb August Pi Sunyer i Jesús Maria Bellido i Golferichs, i on sol·licità, a través de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE), presidida per Santiago Ramón y Cajal, una beca per poder prosseguir la seva formació al Regne Unit. L'obtingué i estigué a la Royal Pharmaceutical Society of Great Britain entre desembre de 1928 i agost de 1929.[1] Després de retornar novament d'Anglaterra, i de presentar la seva tesi doctoral a Madrid, el 1929 ingressà com a sòcia a la Reial Societat Espanyola de Física i Química (SEFQ).[3] Iniciada la dècada dels anys 30 sol·licità una altra beca per ampliar els estudis, aquest cop a la institució filantròpica creada pel mecenes Rafael Patxot i Jubert i que portava el nom de la seva filla morta prematurament: Fundació Maria Patxot i Rabell. Aquest ajut econòmic li va permetre traslladar-se als Estats Units, concretament a ampliar els seus coneixements a la Johns Hopkins University School of Medicine de Baltimore. Durant la seva estada a Baltimore va conèixer Louis Flexner amb qui establiria una amistat que anys després es convertiria en una relació sentimental i professional. Després de finalitzar els estudis d'especialització a Baltimore, Josefa va tornar a Barcelona el 1932.[1][4][2]
Després d'haver estat una jove promesa de l'anomenada escola biològica catalana, el juliol de 1937 Josepa Barba Gosé, fugint de la Guerra Civil,[5] travessà clandestinament els Pirineus pel pas fronterer d'El Pertús, on es troba amb el neurofisiòleg nord-americà Louis B. Flexner (1902-1996), amb qui es casà. Plegats, es traslladen als Estats Units, on ella inicià, sota un altre nom -el de casada-, una fecunda vida personal i científica. Allà comença a treballar a la Universitat Johns Hopkins, al costat del seu marit, i hi desenvolupà una fructífera carrera científica. Bona part dels èxits científics en el camp de la neurofisiologia no arribarien fins al 1951, quan es van traslladar fins a Filadèlfia per treballar a la Universitat de Pennsilvània. Dos anys després fundarien el prestigiós Institut de Ciències Neurològiques que dirigiria Louis. Després de 59 anys de vida i investigació en comú, Louis va morir l'abril de 1996 i Josepa 4 anys després, el 2000, als 97 anys. La història sobre la seva vida va passar pràcticament desapercebuda al llarg de tot el segle xx. No fou fins al final de la primera dècada del segle xxi, quan el nom de Pepita Barba va aparèixer citat en el llibre de memòries de Núria Pi-Sunyer, la neboda d'August Pi-Sunyer, que dirigí la tasca de Pepita Barba durant els anys que ella va romandre a l'Institut de Fisiologia de Barcelona.[1][4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Martínez Vidal, Àlvar; Barrachina, Empar Pons «El personatge: dues vides, un objectiu». Treballs de la Societat Catalana de Biologia, Núm. 66, 2015, pàg. 80-81. ISSN: 2013-9802 [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Barba Gosé, Josefa (1903-2000)». PARES, Portal de Archivos Españoles. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ Magallón Portolés, Carmen. «Socias de la Sociedad Española de Física y Química, 1903-1936». A: Pioneras españolas en las ciencias: las mujeres del Instituto Nacional de Física y Química. Editorial CSIC, 1998, p. 295. ISBN 978-84-00-07773-0 [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ 4,0 4,1 López, Alfred «J.B. Flexner era Pepita Barba: las dos vidas de la gran científica catalana. La Guerra Civil truncó su prometedora carrera, que culminó en EEUU como pionera de la neurociencia bajo una nueva identidad». El Español, 31-07-2017 [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ Barona Vilar, Josep Lluís. «La diáspora de la escuela biológica catalana». A: El exilio científico republicano. Universitat de València, 2011, p. 144. ISBN 978-84-370-8479-4 [Consulta: 26 agost 2019].
Bibliografia[modifica]
- Martínez-Vidal, Àlvar; Barrachina, Empar. «Les dues vides científiques de Josefa Barba». A: Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Sant Feliu de Gíxols, 2014, 2017.