Josep Duran i Pejoán

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Duran i Pejoán
Dades biogràfiques
Naixement 1730
Cadaqués
Mort 24 de gener de 1802 (71/72 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Compositor
Gènere Òpera
Modifica dades a Wikidata

Josep Duran i Pejoán (Cadaqués,[1][2] Alt Empordà, cap al 1730 - Barcelona, 24 de gener de 1802) fou un compositor d'òpera i música religiosa català que es va moure entre el Barroc i el Classicisme. Des de 1755 fou mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, i des de 1780 de la catedral de Barcelona.

De clara influència italiana, fou deixeble de Francesco Durante, a Nàpols. Quan tornà a Barcelona, fou mestre de capella del marquès de Los Vélez i, segons que sembla, també de la catedral. Dirigí sovint l'execució d'òperes al Teatre de la Santa Creu, i contribuí a afermar-hi el gust pel drama líric italià.

La primera òpera catalana estrenada a Catalunya[modifica]

Coetani dels inicis del Classicisme, va compondre molta música religiosa i oratoris, activitats que va alternar amb la composició d'obres no religioses, com dues òperes que es van estrenar els anys 1760 i 1762. A més del Barroc d'origen, Duran es va vincular també als models de l'època en el camp del simfonisme d'aleshores, tot plegat, però, dins l'italianisme del qual Duran va ser un representant destacat dins l'àmbit hispànic.

Fou l'autor de la primera òpera amb música escrita per un català que es va estrenar a Catalunya: Antigono, estrenada el 10 de juliol de 1760 al Teatre de la Santa Creu, amb llibret italià, com era corrent a l'època.[3]

Una segona producció, Temistocle, basada en un text del famós llibretista Metastasio, s'estrenà al mateix Teatre de la Santa Creu el 4 de novembre de 1762 «en ocasión de celebrar el día del glorioso nombre de S. M. el Rey nuestro señor Carlos III». La coincidència de les estrenes amb els sants deis reis respon a la pràctica, observada en aquelles èpoques, de celebrar les onomàstiques de les persones reials amb la representació d'una òpera nova.[3]

També ens n'han arribat dues obertures, una en re major i una altra en fa major.[4]

Referències[modifica]

  • BOYD, Malcom; CARRERAS LÓPEZ, Juan José. Music in Spain During the Eighteenth Century. 2006. Cambridge University Press. Pàg. 159