Josep Maria Albanès i Suñer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 juliol 1805  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 2 abril 1873 (67 anys) Tarragona |
 Conseller de l'Ajuntament de Tarragona | |
| Batlle de Tarragona | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | comerciant, polític |
Josep Maria Albanès i Suñer (Reus, 15 de juliol de 1805 - Tarragona, 2 d'abril de 1873)[1][2] va ser un comerciant i polític català.
Pertanyia a una família de comerciants de vi establerta a Reus a inicis del segle xviii, i amb un ric patrimoni en finques.Fill de Ramon Albanès i Clariana botiguer de teles i de Magdalena Sunyer i Nadal tots dos nascuts a Reus. El seu avi, Joan Albanès, havia estat miquelet.[3] D'idees liberals, el 1840 era regidor a l'Ajuntament de Reus amb l'alcalde Pere Sardà i Cailà, i també ho va ser amb l'ajuntament "de consens" de Francesc de Toda el 1845 i amb el de Ramon Alba el 1846.[4] El 1852 va ser un dels fundadors de la Societat recreativa El Círcol, a Reus. Amic personal de Francesc Subirà i de l'alcalde Josep Maria Pàmies, va fer-los-hi costat quan la Vicalvarada el 1854. Els negocis el van portar a fixar la seva residència a Tarragona, on del 1861 al 1865 en va ser alcalde. El 1863 era administrador seglar de l'Hospital Vell de Santa Tecla, i president d'una societat recreativa anomenada "Campos de Recreo" a Tarragona,i el 1868 va ser president de la Junta Revolucionaria tarragonina que després passaria a ser Junta de Govern, de majoria burgesa comercial progressista, amb ell com a alcalde, entre l'octubre i el desembre d'aquell any. Va rebre, com a primera autoritat, al general Prim, de qui era amic, quan va visitar la ciutat el 4 d'octubre de 1868, on arribà per mar. Per un acord del ple municipal, Prim va ser nomenat fill adoptiu de Tarragona i se li va dedicar una plaça, que abans s'havia dit d'Isabel II.[3]
Josep Maria Albanès va sol·licitar el 1863 que li lloguessin el Llatzeret de Salou, a tocar de la Torre Nova, per instal·lar-hi una almadrava.[5]
Cap al 1870 es retirà als seus negocis i va morir a Tarragona el 2 d'abril de 1873 als 67 anys vidu de Serafina Mestres. A la ciutat de Reus existeix una plaça, el Pati Albanès, que ocupa unes finques propietat de la seva família.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Baptismes (1802-1806. Pàg.358. Imatge 726». A.H.A.T. Reus.Parròquia de Sant Pere Apòstol, 15-07-1805. [Consulta: 9 juny 2021].
- ↑ «Llibre d'òbits (1871-1874)». A.H.A.T., 02-04-1873. [Consulta: 9 juny 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 8. ISBN 9788497916929.
- ↑ "Actes Municipals 1841-1846" p. 362. Arxiu Històric de Reus
- ↑ Amigó, Ramon. Materials per a l'estidi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 45. ISBN 8486387655.
| Precedit per: Ramon Morra i Valls |
Alcalde de Tarragona 1861 - 1865 |
Succeït per: Plàcid-Maria de Montoliu i de Sarriera |
| Precedit per: Antoni Satorras Vilanova |
Alcalde de Tarragona 1868 |
Succeït per: Josep Besses i Guasch |