Josep Maria Gich i Pi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Maria Gich i Pi
Biografia
Naixement15 novembre 1887 Modifica el valor a Wikidata
Tivissa (Ribera d'Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 gener 1957 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista, periodista, advocat Modifica el valor a Wikidata
Josep M. Gich anunciat com a orador en un acte en defensa de l'Església (1933)

Josep Maria Gich i Pi (Tivissa, Ribera d'Ebre, 15 de novembre de 1887[1] - Barcelona, 2 de gener de 1957)[2] va ser un advocat i periodista català.

Biografia[modifica]

Es llicencià en Dret i Ciències Socials a la Universitat de Barcelona. Conseller de La Caixa de Pensions des de 1921[3] arribà a exercir el càrrec de Vicepresident de l'entitat després de la Guerra Civil, i va ser notari a Barcelona. Durant la seva joventut milità en el carlisme i va ser fundador de l'Agrupació Escolar Tradicionalista de Barcelona, de la qual fou president, juntament amb Lluís Vila i d'Abadal.[4] Des de 1909 era membre d'Acció Social Popular, entitat creada amb la finalitat de difondre l'acció social de l'Església,[5] camp en què Gich tingué una militància destacada com a difusor en múltiples xerrades. Director d'El Social (òrgan d'Acció Social Popular)[6] també dirigí la revista Catalunya Social[7] i va col·laborar en la revista Priorat editada a Falset, escrivint articles sobre la política i la societat catalanes.[8] La Biblioteca de La Caixa de Pensions de Falset (1946-1999) va portar el seu nom, ja que va la seva intervenció la va fer possible.[9] Un carrer de Falset també porta el seu nom. L'historiador Pere Audí Ferrer està escrivint la seva biografia.

Obra publicada[modifica]

  • Ideas sociales de Balmes. Barcelona: Acción Social Popular, 1910
  • El Evolucionismo jurídico: aplicación a una nueva fase del desenvolvimiento del derecho privado. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1911
  • Vida que passa. Gandesa: Edicions El llamp, 1927

Referències[modifica]

  1. Audí Ferrer, Pere. «Gich i Pi, Josep Maria». A: Diccionari biogràfic dels diputats de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). Primer edició. Barcelona: Diputació de Barcelona, octubre de 2019, p. 203. ISBN 9788498038897. 
  2. «esquela de Don Jose Mª Gich Pi». La Vanguardia, 03-01-1957, pàg. 25.
  3. Revista de información económica y financiera, 20-01-1957, pàg. 1.
  4. El Radical, 27-07-1911, pàg. 3.
  5. La Vanguardia, 23-11-1909, pàg. 2.
  6. La Vanguardia, 15-02-1919, pàg. 7.
  7. «Josep Maria Gich i Pi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. Fusté i Antich, Rosa Ma. Bibliografia de Falset: Les publicacions periòdiques a Falset del 1909 al 1936.. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1990. ISBN 84-87123-14-7. 
  9. Diario de Tarragona, 17-07-1957, pàg. 8.