Josep Maria Mir i Mas de Xexàs

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Maria Mir i Mas de Xexàs
José Maria Mir Mas de Xexás crítico de Arte de Radio Olot en 1959.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1900 Modifica el valor a Wikidata
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 1968 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Tossa de Mar (la Selva) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPintor i crític d'art Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Mir i Mas de Xexàs (Olot, 1900Tossa de Mar, 1968) fou un pintor, crític d'art i promotor cultural català.[1] Va dirigir diverses revistes impresses durant la dècada del 1920, com Pessigolles (1924), Revista d'Olot (1926-1929) o Rialles (1927). Entre les seves publicacions, destaca el llibre República i Autonomia (1934).[2] Després de la guerra civil espanyola, va fundar el Cràter d'art. Com a pintor, va tenir un estil molt particular, tot i que és considerat un dels membres de l'Escola paisatgística d'Olot.[3]

Biografia[modifica]

Començà els estudis de dret però, a causa de la seva activitat nacionalista, el van obligar a deixar la carrera i a incorporar-se al servei militar. Fou destinat a Palma on, per altra banda, faria la seva primera exposició de caricatures, el 1923.

El 1924 fou premiat al primer Saló d'Humoristes de Barcelona: apareixien caricatures de l'espantaocells a les pàgines de la revista Pessigolles, i des de llavors realitzà diverses exposicions a l'Ateneu de Girona, a la Sala Parés i a les Galeries Laietanes de Barcelona, entre d’altres.[4] A Girona va entrar en contacte amb Carles Rahola, amb qui va establir amistat.

El mes de gener de 1926 contribuí a la fundació de la Revista d'Olot. La revista duraria tres anys, fins al 1929. El 1928 es va casar amb Maria Lluïsa Malibrán. Entre 1929 i 1931 es va establir temporalment a Mallorca. Durant vuit anys també va col·laborar en diverses publicacions, va realitzar conferències i va escriure llibres, on defensava, entre d'altres el paper del llibre, la lectura i l'escripiura, que considerava «la plàstica més vital de la civilització. La invenció més important de l'home».[3] Fins i tot va tenir el seu propi programa de ràdio, que s'emetia setmanalment a Ràdio Olot.[3] El seu objectiu era provocar el debat obert en una ciutat que ell considerava «orfe d'un cenacle»

« La societal que tan sols és recreativa i no té biblioteca és un estament mort, no pot ser humana. »
— Josep Maria Mir Mas de Xexàs, Revista de Girona

El 1936, abatut, malalt i desengallat per la fallida del món en el qual creia, destruí tota la seva obra pictòrica i literària.[3]

Un cop finalitada la Guerra i en ple franquisme, el 1955 va fundar el Cràter d'Art d'Olot,[5] en el qual va aconseguir acostar-se als seus ideals de joventut, i centrar-se en una tasca més d'activisme cultural.[6] Inicialment les trobades tenien lloc a l'Snak Bar, un establiment ubicat on ara hi ha la llibreria Drac. Posteriorment van habilitar un local social al bar de l'Estació, on es feien actes per parlar de cultura i arts i s'organitzaven exposicions col·lectives a d'altres localitats. Aquesta tasca de promotor i activista cultural va fer que anés abandonant progressivament el seu món creatiu, que va quedar reduït a un seguit de notes i apunts, i a alguna exposició a la Girona dels anys 60.[3] El Cràter va romandre actiu fins al 1963.[7] Morí a Tossa el 1968.

Publicacions[modifica]

  • El llibre de la cultura social (1928) 
  • Sentiment, voluntat, intel·ligència i caràcter en la cultura social (1930).
  • República i Autonomia (1934)

Llegat[modifica]

  • En el seu honor, es va constituir el l Premi Josep M.a Mir Mas de Xexàs, de reportatge històric, dins dels Premis Ciutat d'Olot.

Referències[modifica]

  1. «Josep Maria Mir i Mas de Xexàs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Mir Mas de Xexàs, a la Vitrina de l’arxiu d’Olot». El Punt Avui, 09-08-2020.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Mir, Glòria Bosch «J.M. Mir Mas de Xexàs, vers una llibertat pacificadora». Revista de Girona, 167, 01-01-1994, pàg. 50–53. ISSN: 2339-8868.
  4. Navarro, Montserrat; Tort, Narta; Fontbona, Francesc. Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938) (en català). Institut d'Estudis Catalans, 1999. ISBN 9788472834446. 
  5. SALA, Joan «Joan Clapera Mayà, un innovador del paisatge» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Revista de Girona, 2009.
  6. «Diputació de Girona - Fons d'art». [Consulta: 19 gener 2017].
  7. Valeri, Xavier «Olot reivindica el llegat dels autors de l´època daurada de la pintura artística». Diari de Girona.
  8. Mir Mas de Xexàs, Josep M; Moli, Domènec; Paluzie i Mir, Lluís; Sala, Joan; Museu Comarcal de la Garrotxa. Mir Mas de Xexàs i el cràter d'art (en catalan). Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa : Fundació "la Caixa", 1994. 

Bibliografia[modifica]

  • BOSCH I MIR, Glòria. J.M. Mir Mas de Xexàs, vers una llibertat pacificadora. Revista de Girona, 167 (1994), p. 50-53.
  • MIRALLES, Francesc. L'època de les avantguardes, 1917-1970, Història de l'Art Català. Ed. 62. Barcelona, 1983.
  • RAFOLS, J. F. Diccionario biográfico de artistas de Catalunya. Desde la época romana hasta nuestros días. Ed. Milán. Barcelona, 1953 (2 vol.).
  • Mir Mas de Xexàs, Josep M; Moli, Domènec; Paluzie i Mir, Lluís; Sala, Joan; Museu Comarcal de la Garrotxa. Mir Mas de Xexàs i el cràter d'art (en catalan). Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa : Fundació "la Caixa", 1994.