Josep Maria Mir i Mas de Xexàs

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Maria Mir i Mas de Xexàs
José Maria Mir Mas de Xexás crítico de Arte de Radio Olot en 1959.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1900
Olot
Mort 28 de febrer de 1968 (67/68 anys)
Tossa de Mar
Activitat professional
Ocupació Pintor i crític d'art
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria Mir i Mas de Xexàs (Olot, 1900Tossa de Mar, 1968) fou un pintor, crític d'art i promotor cultural català.[1] Va dirigir diverses revistes impresses durant la dècada de 1920, com Pessigolles (1924), Revista d'Olot (1926-1929) o Rialles (1927). Entre les seves publicacions, destaca el llibre República i Catalunya (1931-36). Després de la guerra civil espanyola, va fundar el Cràter d'art. Com a pintor, va tenir un estil molt particular, tot i que és considerat un dels membres de l'Escola paisatgística d'Olot.[2]

Biografia[modifica]

Començà els estudis de dret però, a causa de la seva activitat nacionalista, el van obligar a deixar la carrera i a incorporar-se al servei militar. Fou destinat a Palma on, per altra banda, faria la seva primera exposició de caricatures, el 1923.

El 1924 fou premiat al primer Saló d'Humoristes de Barcelona: apareixien caricatures de l'espantaocells a les pàgines de la revista Pessigolles, i des de llavors realitzà diverses exposicions a l'Ateneu de Girona, a la Sala Parés i a les Galeries Laietanes de Barcelona, entre d’altres.[3] A Girona va entrar en contacte amb Carles Rahola, amb qui va establir amistat.

El mes de gener de 1926 contribuí a la fundació de la Revista d'Olot. La revista duraria tres anys, fins al 1929. El 1928 es va casar amb Maria Lluïsa Malibrán. Entre 1929 i 1931 es va establir temporalment a Mallorca. Durant 8 anys també va col·laborar en diverses publicacions, va realitzar conferències i va escriure llibres, on defensava, entre d'altres el paper del llibre, la lectura i l'escripiura, que considerava "la plàstica més vital de la civilització. La invenció més important de l'home".[2] Fins i tot va tenir el seu propi programa de ràdio, que s'emetia setmanalment a Ràdio Olot.[2] El seu objectiu era provocar el debat obert en una ciutat que ell considerava "orfe d'un cenacle"

« La societal que tan sols és recreativa i no té biblioteca és un estament mort, no pot ser humana". »
— Josep Maria Mir Mas de Xexàs, Revista de Girona

El 1936, abatut, malalt i desengallat per la fallida del món en el qual creia, destruí tota la seva obra pictòrica i literària.[2]

Un cop finalitada la Guerra i en ple franquisme, el 1955 va fundar el Cràter d'Art d'Olot, [4] en el qual va aconseguir acostar-se als seus ideals de joventut, i centrar-se en una tasca més d'activisme cultural.[5] Inicialment les trobades tenien lloc a l'Snak Bar, un establiment ubicat on ara hi ha la llibreria Drac. Posteriorment van habilitar un local social al bar de l'Estació, on es feien actes per parlar de cultura i arts i s'organitzaven exposicions col·lectives a d'altres localitats. Aquesta tasca de promotor i activista cultural va fer que anés abandonant progressivament el seu món creatiu, que va quedar reduït a un seguit de notes i apunts, i a alguna exposició a la Girona dels anys 60.[2] El Cràter va romandre actiu fins al 1963.[6] Morí a Tossa el 1968.

Publicacions[modifica]

  • El llibre de la cultura social (1928) 
  • Sentiment, voluntat, intel·ligència i caràcter en la cultura social (1930).
  • República i Catalunya (1931-36)

Llegat[modifica]

  • En el seu honor, es va constituir el l Premi Josep M.a Mir Mas de Xexàs, de reportatge històric, dins dels Premis Ciutat d'Olot.

Referències[modifica]

  1. «Josep Maria Mir i Mas de Xexàs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Mir, Glòria Bosch «J.M. Mir Mas de Xexàs, vers una llibertat pacificadora». Revista de Girona, 167, 01-01-1994, pàg. 50–53. ISSN: 2339-8868.
  3. Navarro, Montserrat; Tort, Narta; Fontbona, Francesc. Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938) (en ca). Institut d'Estudis Catalans, 1999. ISBN 9788472834446. 
  4. SALA, Joan «Joan Clapera Mayà, un innovador del paisatge». Revista de Girona, 2009.
  5. «Diputació de Girona - Fons d'art». [Consulta: 19 gener 2017].
  6. Valeri, Xavier «Olot reivindica el llegat dels autors de l´època daurada de la pintura artística». Diari de Girona.
  7. Mir Mas de Xexàs, Josep M; Moli, Domènec; Paluzie i Mir, Lluís; Sala, Joan; Museu Comarcal de la Garrotxa. Mir Mas de Xexàs i el cràter d'art (en catalan). Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa : Fundació "la Caixa", 1994. 

Bibliografia[modifica]

  • BOSCH I MIR, Glòria. J.M. Mir Mas de Xexàs, vers una llibertat pacificadora. Revista de Girona, 167 (1994), p. 50-53.
  • MIRALLES, Francesc. L'època de les avantguardes, 1917-1970, Història de l'Art Català. Ed. 62. Barcelona, 1983.
  • RAFOLS, J. F. Diccionario biográfico de artistas de Catalunya. Desde la época romana hasta nuestros días. Ed. Milán. Barcelona, 1953 (2 vol.).
  • Mir Mas de Xexàs, Josep M; Moli, Domènec; Paluzie i Mir, Lluís; Sala, Joan; Museu Comarcal de la Garrotxa. Mir Mas de Xexàs i el cràter d'art (en catalan). Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa : Fundació "la Caixa", 1994.