Josep Maria Montemayor

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Maria Montemayor
 Regidor 


 Batlle municipal 

Dades biogràfiques
Naixement segle XVIII
Barcelona
Mort 1837
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Polític i advocat
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria Montemayor (Segles XVIII-XIX) va ser un advocat català i alcalde de Reus

D'origen barceloní, va arribar a Reus després de la mort de Ferran VII i la proclamació d'Isabel II, enviat pel govern de Madrid amb els càrrecs d'Alcalde Major, Jutge de vara, Subdelegat de Policia i Comandant de la Milícia. Darrere l'alcalde s'arrengleraven bona part dels reialistes moderats i la majoria dels comerciants. Els liberals més avançats seguien Josep Gener i Solanes, retornat de l'exili per constituir el Partit Progressista, hereu de la Tertúlia Patriòtica que existí durant el Trienni.[1] Montemayor va prendre possessió a inicis de 1833 i va tenir una molt bona actuació durant l'epidèmia de còlera que afectà la ciutat i la comarca, ja que va instaurar un bon sistema d'aïllament amb ajuda dels metges de la ciutat i va gestionar bé l'avituallament de la població.[2] El mateix general Llauder va nomenar Montemayor cap de la força armada, i tenia com a capità de la milícia Agustí de Miró, que feia de cap de la seguretat pública de la ciutat.[3] Com a cap dels voluntaris va dirigir diverses incursions amb èxit contra les partides carlines aixecades al Camp. Bofarull explica però, que en una incursió a Alforja pel desembre de 1833, on s'havia detectat activitat carlina, Montemayor es va negar a entrar en combat al·legant la poca gent de la que disposava, i va fer retirar les tropes, cosa que provocà la protesta d'un grup dels seus subordinats més exaltats, alguns dels quals van ser expulsats, entre ells Joan Prim i Joan Martell.[2] El 1834 va confiscar l'edifici del Seminari que havien abandonat els missioners paüls. Durant el motí popular del 22 de juliol de 1935 que provocà la crema de convents de Reus, va tancar-se a l'ajuntament, atemorit per la violència de la població, i no va ser capaç d'aturar la mort a mans de la gernació d'una part dels frares de Sant Francesc ni dels carmelites del col·legi de Sant Joan.[4] Pere Gras explica que al vespre del 22, quan ja havien acabat els aldarulls, Montemayor s'arriscà a sortir en un tardà intent de salvament d'estris i mobles, i va fer recórrer la ciutat per bandes de música. També diu que després dels aixecaments populars a l'agost de Tarragona i Barcelona, va ser elegit coronel dels dos batallons reusencs de la Milícia, que van realitzar torns de guàrdia a la ciutat substituint els escamots de civils armats que la feien des del dia de la crema de convents. Afirma també que es va perdre la força de la autoritat.[5] Segons Toda, després dels fets del juliol de 1835 no va fer res de profit per a Reus, viatjà amb freqüència a Barcelona i va desaparèixer el 1837.[4]

Referències[modifica]

  1. Anguera, Pere. "Entre la reacció i la revolució (1800-1875)". A: Història general de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2003. Vol. III, pàg. 87
  2. 2,0 2,1 Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imprenta y librería de Pedro Sabater, 1845. 1a. ed., p. 224. 
  3. Anguera, Pere. La burgesia reformista: Reus en els fets de l'any 1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1980, p. 19. ISBN 8430029400. 
  4. 4,0 4,1 Toda, Eduard «Los convents de Reus i sa destrucció en 1835: VI, acció de l'autoritat local». Revista del Centre de Lectura, Any X, núm. 197, IX-1929, pàg. 251-252.
  5. Gras i Bellvé, Pere «Reus bajo el reinado de Isabel II». El Eco del Centro de Lectura, 4-IV-1880, pàg. 1-3.


Càrrecs públics
Precedit per:
José Maria de Aguilar
Alcalde de Reus
Escut de Reus

1833 - 1836
Succeït per:
Francesc Mercader

Vegeu també[modifica]