Josep Maria Montemayor
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVIII  Barcelona |
| Mort | 1837 Barcelona |
 Alcalde de Reus | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, advocat |
Josep Maria Montemayor (Segles XVIII-XIX) va ser un advocat català i alcalde de Reus
D'origen barceloní, va arribar a Reus després de la mort de Ferran VII i la proclamació d'Isabel II, enviat pel govern de Madrid amb els càrrecs d'Alcalde Major, Jutge de vara, Subdelegat de Policia i Comandant de la Milícia. Darrere l'alcalde s'arrengleraven bona part dels reialistes moderats i la majoria dels comerciants. Els liberals més avançats seguien Josep Gener i Solanes, retornat de l'exili per constituir el Partit Progressista, hereu de la Tertúlia Patriòtica que existí durant el Trienni.[1] Montemayor va prendre possessió com a alcalde el 22 de juny de 1833, tot i que el seu nomenament era del 23 de febrer i el 23 de març l'havia comunicat a l'ajuntament.[2] A l'inici del seu mandat va realitzar algunes millores urbanístiques importants, com l'arbrat d'un tram del Passeig de la Boca de la Mina, fins a la font dels Capellans, la construcció de voreres als ravals de la ciutat, i es van enderrocar dos portals de la muralla que havien perdut la seva eficàcia, ja que les muralles s'havien anat suprimint: el portal de la Font i el de l'Hospital.[3] Va tenir una molt bona actuació durant l'epidèmia de còlera que afectà la ciutat i la comarca, ja que va instaurar un bon sistema d'aïllament amb ajuda dels metges de la ciutat i va gestionar bé l'avituallament de la població.[4] El mateix general Llauder va nomenar Montemayor cap de la força armada, i tenia com a capità de la milícia Agustí de Miró, que feia de cap de la seguretat pública de la ciutat.[5] Com a cap dels voluntaris va dirigir diverses incursions amb èxit contra les partides carlines aixecades al Camp. Bofarull explica però, que en una incursió a Alforja pel desembre de 1833, on s'havia detectat activitat carlina, Montemayor es va negar a entrar en combat al·legant la poca gent de la que disposava, i va fer retirar les tropes, cosa que provocà la protesta d'un grup dels seus subordinats més exaltats, alguns dels quals van ser expulsats, entre ells Joan Prim i Joan Martell.[4] Antoni Pons, un menestral reusenc que va escriure un interessant dietari, diu que el 1834 Montemayor va confiscar l'edifici del Seminari que havien abandonat els missioners paüls, per fer-lo servir de llatzeret, davant l'avís d'una epidèmia de còlera a la regió. Alguns malalts havien estat portats a l'ermita de Misericòrdia.[6] Durant el motí popular del 22 de juliol de 1835 que provocà la crema de convents de Reus, va tancar-se a l'ajuntament, atemorit per la violència de la població, i no va ser capaç d'aturar la mort a mans de la gernació d'una part dels frares de Sant Francesc ni dels carmelites del col·legi de Sant Joan.[7] Pere Gras explica que al vespre del 22, quan ja havien acabat els aldarulls, Montemayor s'arriscà a sortir en un tardà intent de salvament d'estris i mobles, i va fer recórrer la ciutat per bandes de música. També diu que després dels aixecaments populars a l'agost de Tarragona i Barcelona, va ser elegit coronel dels dos batallons reusencs de la Milícia, que van realitzar torns de guàrdia a la ciutat substituint els escamots de civils armats que la feien des del dia de la crema de convents. Afirma també que es va perdre la força de la autoritat.[8] Segons Toda, després dels fets del juliol de 1835 no va fer res de profit per a Reus, viatjà amb freqüència a Barcelona i va desaparèixer el 1837.[7] Va dimitir d'alcalde al desembre de 1835, i es va nomenar pel lloc un liberal del Trienni, Francesc Mercader, que va prendre possessió pel gener de 1836.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Anguera, Pere. "Entre la reacció i la revolució (1800-1875)". A: Història general de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2003. Vol. III, pàg. 87
- ↑ "Actes municipals 1832-1834" folis 61 i 75-78
- ↑ Gras i Elies, Francesc. Historia de la ciudad de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Tarragona: Imprenta de F. Arís e Hijo, 1906, p. 303.
- ↑ 4,0 4,1 Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imprenta y librería de Pedro Sabater, 1845. 1a. ed., p. 224.
- ↑ Anguera, Pere. La burgesia reformista: Reus en els fets de l'any 1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1980, p. 19. ISBN 8430029400.
- ↑ Pons Anguera, Antoni. Libro de varias cosas sucedidas en esta villa y algunos parages de Cataluña. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 138. ISBN 8486387728.
- ↑ 7,0 7,1 Toda, Eduard «Los convents de Reus i sa destrucció en 1835: VI, acció de l'autoritat local». Revista del Centre de Lectura, Any X, núm. 197, IX-1929, pàg. 251-252.
- ↑ Gras i Bellvé, Pere «Reus bajo el reinado de Isabel II». El Eco del Centro de Lectura, 4-IV-1880, pàg. 1-3.
- ↑ "Actes municipals 1832/1834 i 1836". Pàg. 653
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José Maria de Aguilar |
Alcalde de Reus 1833 - 1835 |
Succeït per: Francesc Mercader |