Vés al contingut

Josep Nori Zavalloni

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Nori Zavalloni
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1869 ↔ 1870 Modifica el valor a Wikidata
Cesena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 maig 1941 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPedagog, clarinetista
Activitat1896 Modifica el valor a Wikidata -
InstrumentClarinet
Company professionalPau Casals

Josep Nori Zavalloni, Giuseppe Nori en italià, (Cesena, Província de Forlì-Cesena, juliol de 1869 - Barcelona, Catalunya, 9 de maig de 1941)[1][2] fou un clarinetista, pedagog, i músic de diferents orquestres, tant simfòniques com de ball. Hi ha constància que va ser un dels primers clarinetistes en l'àmbit estatal a enregistrar música d'aquest instrument amb cilindres de cera.[3]

Biografia

[modifica]

Tot i no conèixer la data ni el lloc exacte del seu naixement. Pau Casals diu d'ell que «[…] Josep Nori era italià de naixement, però amb molts anys de residència a Barcelona.»[4]

Va traslladar-se amb la seva família des d'Itàlia per tal d'instal·lar-se a Barcelona, ciutat on va viure fins a la seva mort. Casat amb Maria Negrelli,[2] va tenir una filla que també es va moure dintre el cercle artístic, com a ballarina. Leonor Nori Negrelli va néixer a Barcelona al carrer Aribau, 87, 2n pis, el 30 d'agost de 1895, però va ser inscrita al Consolat d'Itàlia com a nascuda a Cesena, població d'origen dels seus pares.[1][5]

Malgrat que la seva figura és desconeguda per a la gran majoria de clarinetistes actuals, Nori va tenir una gran trajectòria artística a la ciutat de Barcelona. Gairebé monopolitzava el territori barceloní com a intèrpret i com a professor. Va formar part de la Banda Municipal de Barcelona,[6] de l'Orquestra Pau Casals,[7] de l'Orquestra Escalas[8] i de l'Orquestra Antigua Unión Filarmónica, coneguda com l'Orquestra d'en Nori.[9][10] Com a pedagog, donava classes de clarinet a l'Escola Municipal de Música de Barcelona.[11]

Institucions musicals de les quals va formar part

[modifica]

La primera formació en què trobem el nom de Josep Nori és la Banda Municipal de Barcelona,[12] institució de la qual Nori va formar part durant més de trenta anys com a clarinet solista (del 1896 fins al 1930), després d'unes oposicions molt disputades amb el clarinetista Emilio Porrini. El primer cop que es van presentar, van quedar en igualtat de condicions i es van haver de repetir les proves.[13] Finalment, Nori va guanyar les oposicions com a clarinet solista de la Banda Municipal el mes de maig de 1896.[6]

L'any 1896 forma part d'una altra agrupació musical: l'Orquestra Escalas, formada pels següents músics: concertista de violí, [Egisto] Ciofi; concertista de violoncel, Pau Casals; concertista de clarinet, [Josep] Nori; concertista de fiscorn, Narcis Cos; professor de cornetí, Sr. García; professores Rodó, Castells, Canalda, [Eduard?] Oliveras i Pascual; representant, Joan Escalas.[14]

Pau Casals es refereix a una altra formació musical on també tocava Josep Nori:

« [...] Nori era el cap d'una orquestreta de Festa Major coneguda pertot arreu per l'Orquestra d'en Nori[...] »
— [7]

El nom oficial d'aquesta orquestra era Orquesta Antigua Unión Filarmónica. Efectivament, trobem una orquestra de Festa Major constituïda l'any 1901, on ell també era el solista de clarinet i a la vegada el representant.[15] És possible que d'això vingui l'apel·latiu de l'Orquestra d'en Nori, que l'any 1901[16] estava constituïda per aquests músics: Agustí Torelló, director; José Munner, violí solista; Rafael Gálvez, violí primer; Agustí Ros, viola; Pere Torelló, contrabaix solista; Eduardo Soler, flauta i flautí; Josep Nori, clarinet solista; José Bonal, clarinet; Vicente Lachini, cornetí solista; Ramon Bel, cornetí, Narcís Cos Siset, fiscorn solista. Aquesta orquestra va realitzar diversos enregistraments, com ara «Los chinos, chotis clásico» i també «La perdíz: Mazurca», en una gravació de l'any 1941 que es pot escoltar a la Biblioteca Digital Hispánica.[17]

A part de totes aquestes institucions anomenades, hi ha constància que Josep Nori també va ser el primer clarinet de l'Orquestra Pau Casals durant molts d'anys, des de la seva creació l'any 1920. El mateix Pau Casals desitjava que fos ell el clarinet de la seva orquestra, ja que l'havia sentit amb anterioritat i l'havia impressionat».[4] Va tocar també com a solista, tant amb l'Orquestra Pau Casals com amb la Banda Municipal de Barcelona, com per exemple el Concert op. 73 de Weber,[18] la Rapsòdia de Debussy i el Concert de Mozart entre d'altres.

Justament deu anys abans de morir i un després de deixar la Banda Municipal de Barcelona, aparegué l'última publicació a la premsa amb el seu nom.[19] Encara tocava amb orquestres de ball i exercia com a professor de clarinet de l'Escola Municipal de Barcelona, així doncs, podem deduir que els últims anys de la seva vida els va dedicar més aviat a la docència i a tocar música –no tant seriosa- amb les orquestres de ball arreu del territori.

Josep Nori i els cilindres de cera

[modifica]

Barcelona va ser la primera ciutat de Catalunya a rebre el fonògraf. La seva presentació va ser a l'Ateneu Lliure el 12 de setembre del 1878, promoguda per l'òptic Barceloní Francesc Dalmau. Aquella era una època de plena revolució industrial, en la qual la societat catalana anava incorporant avenços tecnològics a la vida quotidiana, des de l’Exposició Universal que havia tingut lloc a Barcelona l'any 1888.[3]

La col·lecció de cilindres de cera que trobem a la Biblioteca Nacional de Catalunya, formen part de l'empresari tèxtil Ruperto Regordosa Planas. Emparentat en la més alta burgesia barcelonesa, estava entusiasmat pels nous invents, tenia aficions artístiques i devoció pel flamenc. El seu germà Mariano li portà alguns cilindres de cera de l'Argentina i a partir de llavors va crear la seva pròpia col·lecció entre el 1889 i el 1918, l'any en què va morir. Hi aplegà uns 300 cilindres de cera, molts dels quals va enregistrar ell mateix. Invitava a casa seva diferents artistes perquè volia fer la seva pròpia col·lecció. S'ha de dir que cap d'aquests enregistraments es va editar comercialment. Es troben en l'antic format de cilindre de cera que es llegia a 160 rpm, i que tenia una mida aproximada de 5.5x10.6cm, segons les dades descriptives que ofereix el mateix catàleg de la Biblioteca Nacional de Catalunya.

En tota aquesta gran col·lecció, i gràcies al treball de recerca fet per l'Abel Batlles a secundària[cal citació], es van trobar 11 enregistraments dedicats al clarinet i amb acompanyament de piano, realitzats pel clarinetista Josep Nori i acompanyat pel senyor Armengol, possiblement Delfí Armengol i Tagell (1859-?), pedagog i pianista que fundà l'Associació Musical d'Aficionats de Barcelona (1902), així com el Centre Artístic Musical (1903).[cal citació] Podem parlar gairebé amb total seguretat dels primers enregistraments per a clarinet en l'àmbit estatal.

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «Archivio di Stato di Forlì - Cesena > Stato civile italiano > Cesena(provincia di Forlì-Cesena) > 1896. Foli 364v-365 (imatges 751-752)». Archivio di Stato di Forlì - Cesena > Stato civile italiano > Cesena(provincia di Forlì-Cesena) > 1896, 30-08-1895. [Consulta: 23 maig 2023].
  2. 1 2 «esquela de José Nori Zavalloni». La Vanguardia, 09-05-1941, pàg. 2.
  3. 1 2 Biblioteca Nacional Catalunya (2013) Uns incunables del sonor. Data de consulta: 14 de maig de 2015. URL: <http://www.bnc.cat/Exposicions/Uns-incunables-del-sonor>
  4. 1 2 CASALS, Enric (1979). Pau Casals: Dades biogràfiques inèdites, cartes íntimes i records viscuts. Barcelona: Ed. Pòrtic. pàg. 79
  5. ↑ El Eco Artístico, núm. 232 (25.04.1916)
  6. 1 2 La Vanguardia (23.05.1896), p.2.
  7. 1 2 CASALS, Enric (1979). Pau Casals: Dades biogràfiques inèdites, cartes íntimes i records viscuts. Barcelona: Ed. Pòrtic. pàg. 80
  8. ↑ La Publicidad, (05.05.1897), p.4
  9. ↑ La Vanguardia (03.03.1901) p. 3
  10. ↑ Carceller Gallardo, Roser. Descobrim els clarinetistes de Barcelona. De la segona meitat del segle XIX fins a la Guerra Civil (tesi). Barcelona: Esmuc, 2014-2015.
  11. ↑ BOFARULL, Salvador (1930). Anuario Musical de España. Barcelona: La Ibérica. pàg. 32
  12. ↑ ALMACELLAS, Josep Maria (2006). Del carrer a la sala de concerts. Banda Municipal de Barcelona 1886-1944. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. pàg. 235
  13. ↑ La Vanguardia (05.03.1896), p. 2.
  14. ↑ La Publicidad (17.06.1896), p.1
  15. ↑ BOFARULL, Salvador (1930). Anuario Musical de España. Barcelona: La Ibérica. pàg. 46
  16. ↑ «Notas locales». La Vanguardia, 30-03-1901, pàg. 3.
  17. ↑ «Los chinos chotis clásico / J. Escalas. La perdiz: mazurca / Jose Vila Clariana». Biblioteca Digital Hispánica. Registre sonor musical. [Consulta: 19 maig 2015].
  18. ↑ La Lucha (23.07.1905), p. 2
  19. ↑ La Vanguardia (01.12.1931), p.20
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Nori_Zavalloni&oldid=36798964»