José María Jover Zamora
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 juny 1920 Cartagena (Regió de Múrcia) |
Mort | 14 novembre 2006 (86 anys) Madrid |
Sepultura | cementiri de Mingorrubio |
Catedràtic d'universitat Universitat Complutense de Madrid | |
21 desembre 1963 – | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Complutense de Madrid |
Director de tesi | Cayetano Alcázar Molina |
Es coneix per | Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història |
Activitat | |
Camp de treball | Història |
Ocupació | Historiador |
Ocupador | Universitat Complutense de Madrid |
Membre de | |
Interessat en | Primera República Espanyola i història contemporània d'Espanya |
Professors | Antonio Puig Campillo |
Obra | |
Estudiant doctoral | Elena Hernández Sandoica, Antonio Morales Moya, Ángel Bahamonde, Javier Tusell i Rafael Ródenas Vilar (en) |
Família | |
Cònjuge | Guadalupe Gómez-Ferrer (1956–) |
Premis | |
José María Jover Zamora (Cartagena, 5 de juny 1920 - Madrid 21 de novembre de 2006) fou un historiador i mestre d'historiadors murcià.
Biografia
[modifica]Jover Zamora va començar en setembre de 1939 els seus estudis a la Universitat de Múrcia i els va continuar a la Universidad Central de Madrid, on va llicenciar-se en història el 1942. Posteriorment va ser professor a l'Escola de Comerç de Ciudad Real i becari al institut Jerónimo Zurita del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Va esdevindre catedràtic d'història el 1949 i va començar la seva carrera docent com a becari a la Universitat Central de Madrid durant dos anys, abans de desenvolupar la seva carrera com a catedràtic a la Universitat de València (1950-1964) i la Universitat Complutense de Madrid (1964-1988), fins a la seva jubilació.
Va ser el gran renovador de la historiografia de l'Espanya contemporània: a mitjans dels anys 60 Jover s'incorpora als nous corrents historiogràfics europeus, rebent influències de l'Escola dels Annales o del català Jaume Vicens Vives. Considerat rescatador del terme "unamunià" intrahistòria, entre els seus deixebles hi ha prestigiosos historiadors com Javier Tusell, Juan Pablo Fusi o Ángel Bahamonde Magro.
El 1975 rep l'encàrrec de dirigir la Historia de España fundada i dirigida per Ramón Menéndez Pidal fins a la seva mort, reestructurant i ampliant el seu pla.
Distincions
[modifica]- El 1981 li va ser atorgat el Premio Nacional de Historia de España.
- El 1985 se li va concedir el títol de Doctor Honoris causa per la Universitat de Múrcia.
- En 2000 el XIV Premi Internacional Menéndez Pelayo.
Obres
[modifica]- Historia de España: la Edad Contemporánea, Barcelona, Teide, 1979.
- La civilización española a mediados del siglo XIX, Madrid, Espasa-Calpe, 1992 ISBN 978-84-239-7259-3
- Realidad y mito de la primera república, Madrid, Espasa-Calpe, 1991 ISBN 978-84-239-1994-9
- Historiadores españoles de nuestro siglo. Real Academia de la Historia, 1999. ISBN 9788489512221.
- España en la política internacional: siglos XVIII-XIX. Marcial Pons, 1999. ISBN 9788495379047.
Enllaços externs
[modifica]
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Juan de Contreras y López de Ayala |
Reial Acadèmia de la Història Medalla 36 1978 - 2006 |
Succeït per: Luis Agustín García Moreno |
Precedit per: Nou premi |
Premio Nacional de Historia de España 1981 |
Succeït per: José Manuel Cuenca Toribio Andalucía, historia de un pueblo |
Precedit per: Mario Vargas Llosa |
Premi Internacional Menéndez Pelayo 2000 |
Succeït per: Miguel León-Portilla |
- Historiadors espanyols
- Professors d'història
- Professors de la Universitat de València
- Professors de la Universitat Complutense de Madrid
- Universitat de Múrcia
- Alumnes de la Universitat Complutense de Madrid
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de la Història
- Doctors honoris causa per la Universitat de València
- Doctors honoris causa per la Universitat de Múrcia
- Guanyadors del Premio Nacional de Historia de España
- Premis Internacionals Menéndez Pelayo
- Cartageners
- Morts a Madrid
- Naixements del 1920