José María Jover Zamora

José María Jover Zamora

Biografia
Naixement	5 juny 1920 Cartagena (Regió de Múrcia)
Mort	14 novembre 2006 (86 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de Mingorrubio
Catedràtic d'universitat Universitat Complutense de Madrid
21 desembre 1963 –
Dades personals
Formació	Universitat Complutense de Madrid
Director de tesi	Cayetano Alcázar Molina
Es coneix per	Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Activitat
Camp de treball	Història
Ocupació	Historiador
Ocupador	Universitat Complutense de Madrid
Membre de	Reial Acadèmia de la Història (1982–) Reial Acadèmia Alfons X el Savi (1973–2006)
Interessat en	Primera República Espanyola i història contemporània d'Espanya
Professors	Antonio Puig Campillo
Obra
Estudiant doctoral	Elena Hernández Sandoica, Antonio Morales Moya, Ángel Bahamonde, Javier Tusell i Rafael Ródenas Vilar (en)
Família
Cònjuge	Guadalupe Gómez-Ferrer (1956–)
Premis
(2018)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (2000)  Premi Internacional Menéndez Pelayo (1999)  Premio Nacional de Historia de España (1985)  doctor honoris causa per la Universitat de Múrcia (1963)  Premi Nacional de Literatura d'Espanya

José María Jover Zamora (Cartagena, 5 de juny 1920 - Madrid 21 de novembre de 2006) fou un historiador i mestre d'historiadors murcià.

Biografia

Jover Zamora va començar en setembre de 1939 els seus estudis a la Universitat de Múrcia i els va continuar a la Universidad Central de Madrid, on va llicenciar-se en història el 1942. Posteriorment va ser professor a l'Escola de Comerç de Ciudad Real i becari al institut Jerónimo Zurita del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Va esdevindre catedràtic d'història el 1949 i va començar la seva carrera docent com a becari a la Universitat Central de Madrid durant dos anys, abans de desenvolupar la seva carrera com a catedràtic a la Universitat de València (1950-1964) i la Universitat Complutense de Madrid (1964-1988), fins a la seva jubilació.

Va ser el gran renovador de la historiografia de l'Espanya contemporània: a mitjans dels anys 60 Jover s'incorpora als nous corrents historiogràfics europeus, rebent influències de l'Escola dels Annales o del català Jaume Vicens Vives. Considerat rescatador del terme "unamunià" intrahistòria, entre els seus deixebles hi ha prestigiosos historiadors com Javier Tusell, Juan Pablo Fusi o Ángel Bahamonde Magro.

El 1975 rep l'encàrrec de dirigir la Historia de España fundada i dirigida per Ramón Menéndez Pidal fins a la seva mort, reestructurant i ampliant el seu pla.

Distincions

• El 1981 li va ser atorgat el Premio Nacional de Historia de España.
• El 1985 se li va concedir el títol de Doctor Honoris causa per la Universitat de Múrcia.
• En 2000 el XIV Premi Internacional Menéndez Pelayo.

Obres

• Historia de España: la Edad Contemporánea, Barcelona, Teide, 1979.
• La civilización española a mediados del siglo XIX, Madrid, Espasa-Calpe, 1992 ISBN 978-84-239-7259-3
• Realidad y mito de la primera república, Madrid, Espasa-Calpe, 1991 ISBN 978-84-239-1994-9
• Historiadores españoles de nuestro siglo. Real Academia de la Historia, 1999. ISBN 9788489512221. 
• España en la política internacional: siglos XVIII-XIX. Marcial Pons, 1999. ISBN 9788495379047. 

Enllaços externs

• «Obra de José María Jover Zamora» a Dialnet.
• Región de Murcia Digital. José María Jover Zamora

Premis i fites
Precedit per: Juan de Contreras y López de Ayala	Reial Acadèmia de la Història Medalla 36 1978 - 2006	Succeït per: Luis Agustín García Moreno
Precedit per: Nou premi	Premio Nacional de Historia de España 1981	Succeït per: José Manuel Cuenca Toribio Andalucía, historia de un pueblo
Precedit per: Mario Vargas Llosa	Premi Internacional Menéndez Pelayo 2000	Succeït per: Miguel León-Portilla