Juan Carlos Arteche Gómez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJuan Carlos Arteche Gómez
Biografia
Naixement11 abril 1957 Modifica el valor a Wikidata
Camargo (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 octubre 2010 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Alçada188 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, empresari Modifica el valor a Wikidata
Activitat1975 Modifica el valor a Wikidata –  1989 Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Feather-media-controls-shuffle.svg Feather-core-target.svg
1975–1976cessió Gimnástica Torrelavega 25(0)
1975–1978 Racing de Santander 48(2)
1978–1989 Atlètic de Madrid 308(18) Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional Feather-media-controls-shuffle.svg Feather-core-target.svg
1986–1986 Flag of Spain.svg  Espanya sub-23 1(0)
1986–1987 Flag of Spain.svg  Espanya 4(1) Modifica el valor a Wikidata

UEFA: 1944 Modifica el valor a Wikidata

Juan Carlos Arteche Gómez (Maliaño, Camargo, Cantàbria, 11 d'abril de 1957Madrid, 13 d'octubre de 2010) va ser un futbolista càntabre.[1] Actuava com a defensa central i va jugar a la Primera Divisió amb el Racing de Santander i l'Atlètic de Madrid, club amb el qual es va retirar el 1989. Va disputar a més quatre partits amb la selecció de futbol d'Espanya.

Jugador de gran presència física, es va distingir per la seva força i contundència, la qual cosa el va portar a ser considerat un dels jugadors més durs de la seva època.[1][2][3][4] Gran dominador del joc aeri, jugava habitualment en la posició de central marcador.[1]

Trajectòria[modifica]

A causa de la seva alçada, va començar jugant a la seva escola al bàsquet, però es va adaptar millor al futbol i amb 17 anys va fitxar pel Racing de Santander per a les seves categories inferiors. Cedit en la temporada 75-76 a la Gimnàstica de Torrelavega, immediatament després va ser repescat per jugar al primer equip del Racing. Durant un partit amb el quadre de Torrelavega, un jugador del Santurce li va fracturar el nas; segons alguns detractors, en aquest episodi estaria l'origen de la duresa del seu joc en els anys posteriors.[5]

Racing de Santander[modifica]

Va tornar al Racing el 1976 per jugar en Primera Divisió. L'equip càntabre, que ocupava els últims llocs de la Lliga, va aconseguir evitar el descens contra tot pronòstic en l'última jornada. Arteche va disputar 16 partits, debutant en l'Estadi Lluis Casanova davant el València.

La temporada 77-78 el club va tornar a estar en els últims llocs, encara que al final també va mantenir la categoria. Va jugar 32 partits i va marcar 2 gols. Tres joves jugadors del planter, Arteche, Marcos Alonso i Quique Setién, serien fonamentals en l'equip i tots ells arribarien amb el temps a jugar en la selecció espanyola.

Atlètic de Madrid[modifica]

Les dues grans campanyes d'Arteche al Racing no van passar inadvertides per als equips grans i el 1978 va fitxar, als 21 anys, per l'Atlètic de Madrid. Amb l'equip del Calderón va disputar 11 temporades en la màxima categoria, jugant com a titular en totes menys en l'última, la 88-89, i sent el capità de l'equip durant diverses d'elles. Com a colchonero va compartir l'eix de la defensa amb jugadors com Miguel Ángel Ruiz, Luiz Pereira i Andoni Goikoetxea, i va aconseguir dos títols: la Copa del Rei i la Supercopa d'Espanya de 1985. El 1986 va disputar amb el seu equip la final de la Recopa d'Europa, que va perdre 3-0 davant el Dinamo de Kíev a la ciutat de Lió.

El 1988, ell i altres tres jugadors (Landáburu, Quique Ramos i Setién) van ser acomiadats pel polèmic president Jesús Gil. Els jugadors van denunciar el president per acomiadament improcedent davant Magistratura i els tribunals van fallar al seu favor.[6][7] Es va quedar en l'equip una temporada més, però l'entrenador només el va alinear en dos partits i Arteche va acabar retirant-se en acabar la campanya; tenia 32 anys.

Arteche és amb 308 partits el quart jugador que més partits de lliga ha jugat amb l'Atlètic de Madrid, només per darrere d'Adelardo Rodríguez (401), Tomás Reñones (367) i Enrique Collar (338).[7] Al llarg de la seva carrera en Primera Divisió va disputar 356 partits i va marcar 20 gols.[8]

Internacional[modifica]

Arteche havia estat internacional juvenil i sub 21, però durant anys va tenir la porta de la selecció absoluta tancada per Andoni Goikoetxea i Antonio Maceda.[9] Finalment va debutar als 29 anys, el 12 de novembre de 1986 davant Romania, a l'Estadi Benito Villamarín de Sevilla, en un partit classificatori per l'Eurocopa 1988 que es va saldar amb victòria d'Espanya per 1 a 0.[10] Aquella tarda va formar parella amb el madridista Manolo Sanchis. Va jugar successivament altres dos partits, estrenant-se en un d'ells com a golejador internacional (enfront d'Albània el 3 de desembre de 1986).[9] Al seu quart partit amb Espanya li va tocar marcar un inspirat Gary Lineker, que va marcar 4 gols.[9] Aquest partit seria l'últim d'Arteche amb la selecció espanyola.

Vida personal[modifica]

Després de finalitzar la seva carrera esportiva, va col·laborar com a comentarista en programes esportius de ràdio i televisió.[11] També va ser representant a Madrid de la firma esportiva Luanvi i amo d'un estanc i una assessoria fiscal i laboral.[9] L'exjugador va morir de càncer a Madrid el 13 d'octubre de 2010, el mateix dia que un altre mític futbolista de la selecció espanyola dels anys 60, José Casas Gris.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Fallece el futbolista Juan Carlos Arteche a causa de un cáncer». El País, 13-10-2010. [Consulta: 13 octubre 2010].
  2. «Pique entre Arteche y Lineker. El inglés lo tilda de "asesino" en la prensa inglesa y "Algarrobo" dice que no lo entiende». El Mundo Deportivo, 17-02-1987. [Consulta: 13 octubre 2010].

    « He tenido el "sambenito" de ser un jugador muy duro desde que comencé a darle patadas a un balón. Ya estoy acostumbrado a este tipo de comentarios que me resbalan. »
    — Juan Carlos Arteche, 16 de febrer de 1987
  3. «Amarilla: "Arteche ha venido a disculparse, pero era demasiado tarde"». El Mundo Deportivo, 09-06-1986. [Consulta: 13 octubre 2010].

    « ¿Que la entrada de Arteche fue sin mala intención? Al defensa del Atlético ya lo conocemos todos y ustedes deben juzgar. »
    Raúl Vicente Amarilla tras ser lesionado por Arteche el 9 de juny de 1986
  4. «Top 10 Spanish Hard Men» (en anglès). Midfield Dynamo. [Consulta: 13 octubre 2010].
  5. González, José Damián. «Carta abierta a Javier Clemente», 14-10-1988. [Consulta: 13 octubre 2010].
  6. «Arteche, Landáburu, Quique y Setién ganan a Gil en los juzgados, pero no juegan». El País, 02-12-1988. [Consulta: 13 octubre 2010].
  7. 7,0 7,1 «Juan Carlos Arteche, la 'muralla' con Pereira del Atlético de Madrid». El Mundo Deportivo, 13-10-2010. [Consulta: 13 octubre 2010].
  8. «Ficha de Arteche». bdfutbol.com. [Consulta: 13 octubre 2010].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 «Cumplió su sueño con la selección». El Mundo Deportivo, 27-10-2004. [Consulta: 13 octubre 2010].
  10. «Partidos de la Selección española. España 1-Rumanía 0». sportec.es. Arxivat de l'original el 3 d'octubre de 2010. [Consulta: 13 octubre 2010].
  11. «Fallece el exfutbolista Juan Carlos Arteche a los 53 años en Madrid». ABC, 13-10-2010. [Consulta: 13 octubre 2010].

Enllaços externs[modifica]