Juan González Arintero
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 juny 1860  província de Lleó (Castella i Lleó) |
| Mort | 20 febrer 1928 (67 anys) Salamanca (Espanya) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teologia |
| Ocupació | sacerdot catòlic, sacerdot, teòleg, científic |
| Ocupador | Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Juan González Arintero OP (24 de juny de 1860, Lugueros, Espanya - 20 de febrer de 1928, Salamanca, Espanya) fou un frare dominic i teòleg espanyol.[1]
Biografia[modifica]
Arintero entrà a l'Orde de Predicadors a Corias, Astúries, el 1875. Com especialista en ciències naturals, fou docent als col·legis de Bergara, Corias, Valladolid i després a l'Angelicum de Roma. El 1921 fundà a Bilbao la revista Vida sobrenatural.[2] Contribuí a la restauració dels estudis místics a Espanya a principis del segle XX i difongué moltes idees sobre la mística, la santedat i la perfecció que influïren després al Concili Vaticà II.
Obres[modifica]
- 1892 El diluvi universal demostrat per la geologia
- 1898 L'evolució i la filosofia cristiana
- 1901 L'hexàmeron i la ciència moderna
- 1904 Teologia i teofòbia
- 1908 Evolució mística
- 1916 Qüestions místiques
- 1919 Exposició mística del Càntic dels Càntics
- 1923 Les escales de l'amor
Referències[modifica]
- ↑ Martinez Juan, Manuel Ángel (2010). "La Verdadera Evolución de la Iglesia según Juan González-Arintero, OP," Ciencia Tomista 137 (1):107-138.
- ↑ Requena, Federico M. (1999). Espiritualidad en la España de los Años Veinte: Juan G. Arintero y la Revista La Vida Sobrenatural (1921-1928). Pamplona: Ediciones Universidad de Navarra.