Juanjo Menéndez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJuanjo Menéndez
Nom original(es) Juan José Menéndez Gutiérrez de la Torre Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJuan José Menéndez Gutiérrez de la Torre
15 maig 1929 Modifica el valor a Wikidata
Madrid
Mort7 novembre 2003 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Madrid
Causa de mortMalaltia d'Alzheimer Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanya
Activitat
Ocupacióactor, director de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1953 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Papers destacatsEl español y los siete pecados capitales

IMDB: nm0580038 TMDB.org: 231956
Find a Grave: 8068718 Modifica el valor a Wikidata

Juanjo Menéndez (Madrid, 16 de maig de 1929Madrid, 7 de novembre de 2003) va ser un actor espanyol.

Teatre[modifica]

Els seus primers contactes amb el món de la interpretació es produïxen a través del Teatre Espanyol Universitari al mateix temps que cursa estudis de Dret. En aquesta etapa com a actor aficionat debuta sobre l'escenari i participa, de la mà de Gustavo Pérez Puig en l'estrena de Tres barrets de copa alta, l'obra mestra de Miguel Mihura. Més tard feria Escuadra hacia la muerte, de Alfonso Sastre, amb Agustín González i Adolfo Marsillach.

Abans de finalitzar la carrera abandona les aules per a dedicar-se plenament al teatre, ingressant primer en la Companyia de Amparo Rivelles i més endavant en la del Teatre Nacional Maria Guerrero, on interpreta Una bomba llamada Abelardo, L'alondra, de Jean Anouilh, sota la direcció de José Tamayo i compartint escenari amb Mary Carrillo i Sis personatges a la recerca d'autor, de Luigi Pirandello.

El 1959 aconsegueix formar la seva pròpia Companyia en els anys següents es consolida com un dels actors còmics més destacats del teatre espanyol de l'època.

En els seus últims anys es va dedicar també a la direcció d'escena en obres com a Salvese quien pueda (1983), No corran, que es peor (1984) o La otra orilla (1995). Va Continuar treballant fins a 1999, amb motiu de l'avanç de la malaltia d'Alzheimer que patia.

Altres obres interpretades per ell van ser:

  • Violines y trompetas (1977).
  • Las divinas (1978).
  • Nunca es tarde si la noche es buena (1982).
  • La movida (1983).
  • Vente a Sinapia (1983).
  • Divinas palabras (1986).
  • El sí de las niñas (1988).
  • Ocúpate de Amelia (1988).
  • El viejo y la niña (1989).
  • Cuéntalo tú, que tienes más gracia (1989).
  • Retorno al hogar (1994).
  • Los tres etcéteras de don Simón (1997).

Cinema[modifica]

En cinema debuta en 1953 amb Maldición Gitana, de Jerónimo Mihura. No obstant això no serà fins a la dècada dels seixanta quan aconsegueixi la seva màxima popularitat, en un temps en què arribà a intervenir en prop de deu pel·lícules a l'any. Gairebé sempre en pel·lícules còmiques, no obstant això, també se'l va poder veure en papers amb un important registre dramàtic.

Filmografia (selecció)[modifica]

Televisió[modifica]

Va ser igualment un dels actors habituals en la televisió dels anys seixanta i setanta, i va estar present en Televisió espanyola des dels seus inicis, encara que ja comptava amb l'experiència prèvia d'haver format part del quadre d'actors de Ràdio Nacional d'Espanya, on havia ingressat en 1951 amb l'obra Yo, Eva, de Alfonso Paso.

Les seves actuacions a Estudio 1 van ser bastant habituals. En 1967 protagonitza la sèrie Angelino Pastor i entre 1972 i 1973 després el gran èxit que va ser Historias de Juan Espanyol. Després vindria el seu aparellament artístic amb Jesús Puente, amb el qual interpreta diversos espais humorístics en el programa 625 líneas (1979) i amb el qual protagonitza la sèrie El español y los siete pecados capitales (1980).

Després vindrien intervencions en les sèries El jardín de Venus (1984), de José María Forqué i Compuesta y sin novio (1994), amb Lina Morgan. A més i durant un temps, també va provar sort com a presentador en el programa d'Antena 3, J.M. presenta (1990).

Trajectòria en TV[modifica]

Premis[modifica]