Jules Amigues

Jules Amigues
Biografia
Naixement	(fr) Michel Jules Émile Laurent Amigues ; 10 agost 1829 ; Perpinyà (Catalunya del Nord)
Mort	29 abril 1883 (53 anys); París
Diputat a l'Assemblea Nacional Nord
	1877 – 1878
Dades personals
Formació	École d'administration (en)
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	polític, periodista, historiador
Partit	bonapartisme
Família
Fills	Georges Amigues
Premis
	Cavaller de la Legió d'Honor ;

Jules Amigues, àlies Sybil, (Perpinyà, 10 d'agost de 1829 - París, 29 d'abril de 1883) va ser un polític, periodista, traductor i escriptor nord-català en francès.

Biografia

Fill d'un comerciant adroguer de l'Aude, Jules Amigues va començar, després de passar per l'École d'administration^[1] la seva carrera com a corresponsal a Itàlia del diari Le Temps. Traductor de diverses obres italianes, també va col·laborar al periòdic governamental Le Moniteur universel, així com a altres quotidians. Va restar fidel a la causa bonapartista després de 1870. Va participar en el funeral de l'emperador Napoleó III en 1873 i va formar part de la delegació encarregada de reconèixer el cos del príncep imperial a Woolwich. Independent de caràcter i d'esperit, formidable polemista, va participar en la defensa del capità communard Louis Rossel.

Sota la Tercera República Francesa va seguir una brillant carrera periodística en nombroses publicacions de propaganda bonapartistes. És autor d'un petit fullet per a l'ús dels treballadors, L'épître au peuple. L'empire et les ouvriers, en 1877^[2] i cronista a Le Moniteur universel, director de L'espérance nationale, col·labora a Le Figaro i a Le Petit Caporal.

Tot i que poc conegut al Nord, en 1877, diputat per la 2a circumscripció de Cambrai com a conseqüència d'una agitada campanya. Però, invalidat l'any següent, mai va aconseguir ser reelegit per Cambrai

Escrits

Literaris

Les Amours stériles, Recull de novel·les (1865)
Jean de l'Aiguille, biografia de John Hawkwood (1869)

Polítics

La politique d'un honnête homme, (1869)
La Commune (Sous-titré: Dédié aux ouvriers et aux bourgeois), (1871)
Rossel - Papiers posthumes, reculls i antoacions, (1871)
Comment l'empire reviendra : épître au peuple, (1872)
Discours au Roy, (1874)
Les aveux d'un conspirateur bonapartiste (Sous-titré: histoires d'hier pour servir à l'histoire de demain), (1874)
Rossel. Lettre à M. Saint-Genest sur le prétorianisme, (1875)
La mort de Napoléon III (Extret del diaril "Le Droit du Peuple"), (1877)
L'Empire et les ouvriers : épître au peuple, (1877)
La question de la capitale (Sous-titré: Décapitalisons Paris !), (1879)

Altres

Les fêtes romaines illustrées : feuillets de l'album d'un voyageur, (1867)

Distincions

Cavaller de la Legió d'Honor per decret de 15 de febrer de 1868.^[3]

Referències

Bibliografia

Francis Przybyla, « Jules Amigues », in Les Parlementaires du Nord-Pas-de-Calais sous la IIIè République (ouvrage collectif), C.R.H.E.N.O., Université Charles de Gaulle-Lille III, 2000.
Adolphe Robert. Dictionnaire des parlementaires français... : depuis le 1^er mai 1789 jusqu'au 1^er mai 1889... / publ. sous la dir. de MM. Adolphe Robert, Edgar Bourloton et Gaston Cougny (en francès). 5 vol.. Edgar Bourloton, 1889-1891.
Bonet, Gérard. «Amigues (Michel, Jules, Émile, Laurent)». A: Nouveau Dictionnaire de biographies roussillonnaises 1789-2011. 1 Pouvoirs et société. Perpignan: Publications de l'olivier, 2011, p. 699. ISBN 9782908866414.

[1] {[enllaç sense format]} http://www.persee.fr/doc/rhmc_0048-8003_1989_num_36_4_1516.

[2] {[enllaç sense format]} https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5726492q/f4.image

[3] {[enllaç sense format]} http://www.culture.gouv.fr/LH/LH003/PG/FRDAFAN83_OL0030058v001.htm

[1]

[2]

[3]