Julià de Mèdici
|
Per a altres significats, vegeu «Julià de Mèdici (1479-1516)». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 octubre 1453 Florència (Itàlia)  | ||
| Mort | 26 abril 1478 (24 anys) Santa Maria del Fiore (Itàlia) | ||
| Causa de mort | homicidi, ferida d'arma blanca | ||
| Sepultura | Basílica de San Lorenzo | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Família | |||
| Família | Mèdici | ||
| Cònjuge | Fioretta Gorini | ||
| Parella | Simonetta Vespucci | ||
| Fills | Climent VII (  ) Fioretta Gorini | ||
| Pares | Pere I de Mèdici i Lucrècia Tornabuoni | ||
| Germans | Maria di Piero de Mèdici Nannina de Mèdici Blanca de Mèdici Giovanni di Piero de' Medici Lorenzo de Mèdici | ||
| Cronologia | |||
| 26 abril 1478 | Conspiració dels Pazzi
| ||
.svg) | |||
Julià de Mèdici (italià: Giuliano de’ Medici) (Florència, 28 d'octubre de 1453 - Santa Maria del Fiore, 26 d'abril de 1478) fou un polític i mecenes del Renaixement que va esdevenir senyor de Florència entre 1469 i 1478.[1]
Biografia
[modifica]Va néixer el 1453 a la ciutat de Florència sent fill de Pere I de Mèdici i Lucrezia Tornabuoni. Per línia paterna fou net de Cosme de Mèdici el Vell i Contessina de Bardi, i per línia materna de Francesc Tornabuoni. Fou germà, així mateix, de Maria, Blanca, Nannina i Llorenç el Magnífic.
Ascens al poder
[modifica]A la mort del seu pare, ocorreguda el desembre de 1469, fou nomenat, juntament amb el seu germà Llorenç, director de l'activitat bancària de la família i el govern de Florència. Amb Llorenç simbolitzaren els ideals de l'home humanista del Renaixement, cultes i amant de les arts.
L'any 1478 es va trobar involucrat en la Conjura dels Pazzi, un complot ordit per la família rival dels Pazzi amb el suport pel papa Sixt IV, els quals s'oposaven a l'expansió de Florència a la Toscana. Així doncs, el matí del 26 d'abril un grup de conjurats van assaltar al sortir de l'església de Santa Maria del Fiore als dos germans: Llorenç el Magnífic va resultar ferit, mentre que Julià va caure mort per mà de Francesco di Pazzi i Bernardo Bandini sent apunyalat 19 vegades.
Està enterrat amb el seu germà Llorenç a la Capella Medicea de la Basílica de Sant Llorenç de Florència, estant la seva tomba adornada per la Verge amb el Nen de Miquel Àngel.
Relacions amoroses i descendents
[modifica]El 1478, Giuliano va ser promès en matrimoni amb Semiramide Appiani Aragona, filla de Iacopo III Appiani, príncep de Piombino i neboda de Simonetta Vespucci,[2] encara que va morir abans que les noces poguessin tenir lloc.[3] Després de la mort de Giuliano, Semiramide es va casar amb el seu cosí, Lorenzo di Pierfrancesco de Medici, el 1482.[3]
Giuliano va tenir un fill il·legítim de la seva amant Fioretta Gorini,[4] Giulio di Giuliano de Medici, que més tard es convertiria en el papa Climent VII.[5] Aquest fou legitimat a partir d'un suposat matrimoni clandestí pel seu cosí el papa Lleó X l'any 1513.
Els conspiradors dels Pazzi van intentar allunyar Giuliano i Lorenzo de Florència per matar-los fora dels límits de la ciutat: primer a la carretera de Piombino, després a Roma.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Cabrini, Anna Maria. «Medici, Giuliano di Piero de'». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià), 2014.
- ↑ Jiminez, Jill Berk. Dictionary of Artists' Models (en anglès). Routledge, 15 October 2013, p. 547–548. ISBN 978-1-135-95914-2.
- ↑ 3,0 3,1 Simonetta, Marcello. The Montefeltro Conspiracy. United States: Doubleday, 2008, p. 117. ISBN 978-0-385-52468-1.
- ↑ Penny. «The true son of the Devil, an Antichrist and abominable tyrant – or just unable to make up his mind?». Beyond the Yalla Dog, 12-09-2011. [Consulta: 20 octubre 2018].
- ↑ Sannio «Inside the Medici Chapels, the "Masters of Florence"'s Mausoleum». L'Italo-Americano, 06-12-2016.
- ↑ Unger, Miles J. Magnifico : the brilliant life and violent times of Lorenzo De' Medici. 1st Simon & Schuster trade pbk.. Simon & Schuster, 2009. ISBN 978-0743254359.
| Precedit per: Pere I de Mèdici |
Senyor de Florència juntament amb Llorenç el Magnífic 1469-1478 |
Succeït per: Llorenç el Magnífic |
