Vés al contingut

Julià Arcas Sánchez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJulià Arcas
Biografia
NaixementJulià Arcas Sánchez
7 gener 1926 Modifica el valor a Wikidata
Vélez-Blanco (Província d'Almeria) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 gener 2001 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsel Tigre de Sarrià
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat1946 Modifica el valor a Wikidata - 1958 Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1945-1947
1947-1958
1947-1948
1958
1958-1959		 UA Horta
RCD Espanyol
→ Terrassa FC (cedit)
CE Europa
Cadis CF
194


9
85


7
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1954-1956[12] Catalunya Catalunya 3 2
Equips entrenats
1958
1958-1959
1959-1960
1960-1961
1961-1962
1963-1964
1965-1966
1966-1967
1968
1968
1969
1971
1973
1979-1980		 CE Europa [1]
Cadis CF
UE Figueres[2]
Gimnàstic de Tarragona[3]
RCD Espanyol
UE Sants[4]
CE L'Hospitalet[5]
CE Manresa[6]
UD Sant Martí[7]
CF Mollet[8]
CF Igualada[9]
RCD Espanyol Femení
UE Rubí[10]
UA Horta[11]
BDFutbol: 9666
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– UA d'Horta
– RCD Espanyol
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
–   Catalunya

Julià Arcas Sánchez (Vélez-Blanco, província d'Almeria, 7 de gener de 1926 - Figueres, 12 de gener de 2001)[13] fou un futbolista català conegut com al Tigre de Sarrià, un davanter amb una eficàcia impressionant, i tot un mite per l'afició blanc-i-blava.

Carrera com a futbolista

[modifica]

Amb només un any es traslladà a viure a Catalunya.[14] Julià Arcas va iniciar la seva carrera esportiva a la Unió Atlètica d'Horta[15] que l'any 1949 esdevindria filial del club blanc-i-blau. El debut al RCD Espanyol fou amb l'equip que entrenava Pepe Planas el 16 de febrer de 1947 davant del Celta de Vigo a Balaídos. A Sarrià no va debutar fins al 9 de març marcant el seu primer gol com a blanc-i-blau contra el Sevilla. El veritable esclat del jugador és en la temporada 1950-51, amb Juan José Nogués d'entrenador, l'equip era capaç de marcar un 7-1 al Reial Madrid a Barcelona i un 6-0 al FC Barcelona.[15]

Arcas ha passat a la història per aconseguir el gol número 1000 del club en el partit RCD Espanyol - Saragossa (3-2) del 26 d'abril del 1953.[16]

L'any 1956, amb 86 gols, va ser durant molts anys el màxim golejador de la història del club, fins que primer Rafael Marañón, amb 111, i després Raül Tamudo el superaren.[15]

Fou convocat dos cops per jugar amb la selecció espanyola, però no arribà a debutar. Amb la selecció de Catalunya hi disputà tres partits i marcà dos gols.

Carrera com a entrenador

[modifica]

Un cop desvinculat esportivament, que no sentimental de l'Espanyol, Arcas entrenà equips com l'Europa, el Cádiz o el Figueres.[16] A la temporada 1961-62 el RCD Espanyol li demana integrar amb l'altre gran mite vivent del club, Ricard Zamora, una mena de tàndem de salvació a la banqueta de l'equip quan era l'equip ja era cuer, i han passat a la història com a responsables de l'equip que per primera vegada en la seva història baixava a Segona Divisió.[16]

A banda d'entrenar a altres equips com ara el Nàstic de Tarragona, Sant Martí i l'Igualada, a finals dels 70, també va tornar al seu primer club, la UA Horta, com a entrenador en la 3a divisió.[16]

Símbol perico

[modifica]

Arcas va participar també en el projecte La técnica del fútbol de Ricardo Blanch, (1970), en el qual donava, amb altres grans jugadors explicacions teòriques sobre la pràctica del futbol.

Fou protagonista d'alguns dels actes del 75è aniversari del club, i el 14 de novembre de 1999, en la Cerimònia Inaugural del Centenari, acompanyat de Trias i Martorell van hissar la bandera del club, després d'haver recorregut l'anella de l'estadi. Pocs dies més tard, el 20 de novembre, va rebre del president Daniel Sánchez Llibre un premi de la Federació de Penyes del RCD Espanyol en reconeixement de la seva trajectòria esportiva.[17]

Trajectòria esportiva

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Tots els entrenadors». CE Europa. [Consulta: 9 abril 2017].
  2. ↑ La Unión Deportiva Figueras..., La Vanguardia, 14 abril 1960
  3. ↑ Julián Arcas será el preparador del Gimnástico, Mundo Deportivo, 24 juliol de 1960
  4. ↑ La tercera división, Mundo Deportivo, 30 novembre de 1963
  5. ↑ En el campo Municipal, Mundo Deportivo, 15 febrer de 1965
  6. ↑ El Manresa presto..., Mundo Deportivo, 4 agost de 1966
  7. ↑ Julian Arcas entrenador de la UD San Martín, Mundo Deportivo, 10 febrer de 1968
  8. ↑ Julian Arcas entrenador del Mollet, Mundo Deportivo, 10 agost de 1968
  9. ↑ Julián Arcas nuevo entrenador del Igualada, Mundo Deportivo, 31 gener de 1969
  10. ↑ Julián Arcas nuevo entrenador del Rubí, Mundo Deportivo, 3 març de 1973
  11. ↑ Julián Arcas vuelve como mister a la UA Horta, Mundo Deportivo, 7 juliol de 1979
  12. ↑ Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
  13. ↑ Julián Arcas, un histórico del mejor Espanyol, La Vanguardia, 14 gener 2001
  14. ↑ «LA FURIA PERICA». hallofameperico.com. [Consulta: 9 abril 2017].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «Fitxa a cadistas1910». cadistas1910. Arxivat de l'original el 2017-08-31. [Consulta: 9 abril 2017].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 «Julián Arcas Sánchez». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 abril 2017].
  17. ↑ La Vanguàrdia, 15 de gener de 2001, pàgina 3

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Julià_Arcas_Sánchez&oldid=33402831»