Jun'ichirō Tanizaki

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJun'ichirō Tanizaki
Junichiro Tanizaki 1913.jpg
Nom original (ja) 谷崎潤一郎
Biografia
Naixement 24 juliol 1886
Nihonbashi-ku (Japó) Tradueix
Mort 30 juliol 1965 (79 anys)
Atami (Japó) Tradueix
Causa de mort Infart miocardíac
Formació Universitat de Tòquio
Activitat
Ocupació Escriptor, novel·lista, guionista i autor
Activitat 1909 –
Obra
Família
Cònjuge Matsuko Tanizaki Tradueix
Premis

IMDB: nm0849505 Allmovie: p311147
Modifica les dades a Wikidata
Lloc de naixement de Jun'ichirō Tanizaki (谷崎潤一郎) a Chūō, Tòquio, Japó.

Jun'ichirō Tanizaki (谷崎潤一郎?) (24 de juliol de 1896 - 30 de juliol de 1965) és considerat per molts com la pedra angular de la novel·la contemporània del Japó, juntament a figures decisives com Ōgai Mori, Natsume Sōseki, Ryūnosuke Akutagawa, Yasunari Kawabata, Yukio Mishima i Kōbō Abe. Tanizaki ha jugat un paper clau en el dramàtic entrecreuament de la cultura i l'art entre Orient i Occident, en la modernització-devastació del segle XX. El 1949 se li atorgà el premi imperial de literatura.[1]

Biografia[modifica]

Jun'ichirō va néixer a l'antic barri de Nihonbashi-ku, a Tòquio al si d'una família benestant tot i que, a causa del fracàs en els negocis del seu pare, va passar una infantesa de penúries econòmiques que gairebé provoca que no pogués accedir a l'educació superior, de no ser per l'ajuda dels seus veïns. L'any 1908 va entrar a la Universitat de Tòquio, però no va poder pagar la matrícula i, per tant, no va acabar els estudis.[2]

L'any 1910 va publicar el seu conte Tatuatge que va fer que sigués reconegut com un narrador prometedor però, degut a la seva vida llibertina, no va poder viure de l'ofici d'escriptor fins als quaranta anys. Després del terratrèmol de Kantō de l'any 1923, que va devastar Tòquio i Yokohama, es va traslladar a Kyōto i després a Kobe, temporada en que escriuria les seves obres més representatives.[2]

L'esclat de la Segona Guerra Mundial va afectar també la carrera literària de Tanizaki en ser prohibida la seva obra La tènue neu per ser considerada una obra decadent que no servia per a fomentar el patriotisme.[2]

Obra[modifica]

Dels seus molts llibres cal mencionar:

  • L'amor d'un boig (痴人の愛 Chijin no Ai, 1925)
  • Esvàstica (卍 Manji, 1927)
  • Hi ha qui prefereix les ortigues (蓼喰う蟲 Tade kuu mushi, 1929)
  • El tallador de canyes (蘆刈 Ashikari, 1932); traducció en català d'Albert Nolla: Barcelona, Viena, 2015
  • El retrat de Shunkin (春琴抄 Shunkinshō, 1933)
  • Elogi de l'ombra (陰翳礼讃 In'ei Raisan, 1933); traducció en català d'Albert Nolla: Barcelona, Angle Editorial, 2006
  • La tènue neu (細雪 Sasame Yuki, 1947)
  • La mare del capità Shigemoto (少将滋幹の母 Shōshō Shigemoto no haha, 1949)
  • La clau (鍵 Kagi, 1956); traducció en català d'Albert Nolla: Barcelona, Edicions 62, 2002; El Cercle de Viena, 2018
  • El diari d'un vell boig (瘋癲老人日記 Futen rojin nikki, 1963)

Obra traduïda al català[modifica]

  • Retrat de Shunkin. Traducció d'Albert Nolla. Petits Plaers de Viena Edicions, 2019. ISBN 978-84-949906-6-3
  • El club dels sibarites. Traducció d'Albert Nolla. Viena Edicions, 2019. ISBN: 978-84-17998-06-6
  • La clau. Traducció d'Albert Nolla. Viena Edicions, 2018. ISBN 978-84-8330-980-3
  • El tallador de canyes. Traducció d'Albert Nolla. Viena Edicions, 2015. ISBN 978-84-8330-851-6
  • Elogi de l'ombra. Traducció d'Albert Nolla. Angle Editorial, 2006.


Referències[modifica]

  1. «Tanizaki Jun’ichirō». Encyclopædia Britannica [Consulta: 24 setembre 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 Tanizaki, Jun'ichirō. Història de Shunkin (en català). setembre de 2017. Lapislàtzuli, p. 13-15. ISBN 9788494735202. 

Enllaços externs[modifica]