Justa Montero Corominas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJusta Montero Corominas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1955 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaFeminisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Universitat Rei Joan Carles Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga Comunista Revolucionària Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJosé María Galante Modifica el valor a Wikidata
Premis

Justa Montero Corominas (Barcelona, 1955) és una històrica activista feminista i social des del 1974.[1] Encara sota la dictadura va participar des de l'inici en les primeres grans cites –aleshores il·legals– del moviment feminista.[2]

Antiga dirigent de la Lliga Comunista Revolucionària (LCR),[3] va concórrer com a número 2 a la llista de la formació per a les eleccions municipals de 1979 a Madrid.[4]

A Madrid va participar en la creació de l'Assemblea feminista, d'un Centre de Dones, de la Comissió pel dret a l'avortament i de la Coordinadora estatal d'organitzacions feministes.[5] En aquesta darrera funció el 2008 va comparèixer en la Subcomissió del Congrés sobre l'avortament, convidada per Izquierda Unida i ERC.[6] El 2012 es va mobilitzar contra l'aleshores ministre de justícia Alberto Ruiz-Gallardón i el seu projecte de reforma molt restrictiva de la llei sobre l'avortament.[7] El 2014 va obtenir el Premi Aleas d'Esquerra Unida en la categoria de feminismes.[8]

Escriu sobre drets sexuals i reproductius, avortament, violència masclista, prostitució, treball, la transició i la constitució del 78, la crisi democràtica, feminisme inclusiu: sexe, classe, ètnia i gènere, resistència feminista contra el neoliberalisme. Col·labora en periòdics digitals com Rebelion.org, InfoLibre o Diagonal.[9][10][11]

El 2020, va rebre el Premi Menina del Ministeri d'Igualtat i la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere per la seva tasca activista al llarg de tota la vida.[12]

Referències[modifica]

  1. Sahuquillo, María R. «Feminismos de ayer y hoy» (en castellà). El País, 07-12-2015.
  2. Alfageme, Ana «El cambio tiene nombre de mujer» (en castellà). El País, 15-06-2017.
  3. Alías, María «Quiénes son las mujeres que organizan la huelga del 8-M». Voz Pópuli, 07-03-2019.
  4. Junta Electoral de Zona de Madrid: «Proclamación de candidaturas a elecciones locales que realiza esta Junta Electoral de Zona en orden a los Ayuntamientos de la misma, con expresión de los candidatos que la integran». Boletín Oficial de la Provincia de Madrid, Suplement al núm. 54, de 5 de març de 1979, pàg. 4-6.
  5. Moreno Fernández, Luis. Reformas de las políticas del bienestar de España. 
  6. «Aborto. la coordinadora de organizaciones feministas informará a petición de erc e iu-icv en la subcomisión sobre el aborto - EcoDiario.es» (en castellà). Eco Diario, 30-10-2008.
  7. Cabrera, Elena «“Gallardón ha lanzado una declaración de guerra a las mujeres”» (en castellà). El Diario, 28-09-2012.
  8. «Entrega de premios ALEAS IU» (en castellà). Izquierda Unida, 13-12-2014. Arxivat de l'original el 2017-08-11. [Consulta: 11 agost 2017].
  9. «Acabar con la violencia machista». Diagonal, 07-11-2015.
  10. «La lucha feminista en la transición» (en castellà). InfoLibre, 02-10-2014., amb Marí José Belbel
  11. «Justa Montero Corominas. 2000 - 2015». Dialnet. [Consulta: 27 agost 2017].
  12. Bermúdez, Mar. «L'advocada Carla Vall rep el premi del Menina 2022 en justícia feminista». Principal, 21-11-2022. [Consulta: 18 abril 2024].

Enllaços externs[modifica]