Simfonia núm. 19 (Mozart)
| Forma musical | Simfonia |
|---|---|
| Tonalitat | Do major |
| Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | contingut no lingüístic  |
| Creació | 1772 |
| Data de publicació | 1772 |
| Parts | 4 moviments |
| Catalogació | K. 132 |
| Part de | llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart i Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart |
| Instrumentació | 2 oboès, 4 trompes i corda.
|
   | |
La Simfonia núm. 19 en mi bemoll major, K. 132, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada el mes de juliol de l'any 1772.[1]
La simfonia presenta la següent instrumentació: dos oboès, quatre trompes (dues d'elles únicament escrites en "mi bemoll") i corda.
Estructura[modifica]
Consta de quatre moviments:
- Allegro, en compàs 4/4.
- Andante, en compàs 3/8. Existeix també un moviment lent alternatiu, que té la indicació d' Andantino grazioso.[1]
- Menuetto-Trio, en compàs 3/4.
- Allegro, en compàs 2/2.
Les indicacions de tempo en el primer, segon i quart moviments estan escrites per la mà de Leopold Mozart.[1]
El primer moviment comença amb un motiu que Mozart faria servir més tard a l'inici del seu Concert per a piano núm. 22 en mi bemoll major, K. 482, que està en la mateixa tonalitat.[2] L'exposició és breu i no es repeteix. Pel que fa al desenvolupament, se centra en material temàtic nou.[2]
El final és un rondó a l'estil francès amb set parts: ABACADA. Cada part del rondó es repeteix excepte la darrera secció A.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Mozart, Wolfgang Amadeus; Giglberger, Veronika (preface), Robinson, J. Branford (transl.). Die Sinfonien III.. Kassel: Bärenreiter-Verlag, 2005, p. XI. ISMN M-006-20466-3
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Brown, A. Peter, The Symphonic Repertoire (Volume 2). Indiana University Press (ISBN 0-253-33487-X), pp. 367 (2002).
Enllaços externs[modifica]
- Simfonia núm. 19, K. 132: Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe
| Família |  | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vida | |||||||||
| Música |
| ||||||||
| Influències | |||||||||
| Simfonies d'infantesa 1764–1771 | |
|---|---|
| Simfonies 1771–1774 (Salzburg) | |
| Darreres simfonies 1778–1788 | |
| Simfonies no numerades | |
a Núm. 2, atribuïda a Leopold Mozart. · b Núm. 3, atribuïda a Carl Friedrich Abel. · c Núm. 11, d'autenticitat incerta · d Núm. 37, atribuïda a Michael Haydn, a excepció de la lenta introducció que Mozart va afegir. · e Simfonies d'autenticitat dubtosa. | |