Vés al contingut

Kahta

Plantilla:Infotaula geografia políticaKahta
Imatge
Tipusdistricte de Turquia i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 46′ 49″ N, 38° 37′ 18″ E / 37.7803°N,38.6217°E / 37.7803; 38.6217
EstatTurquia
ProvínciesProvíncia d'Adıyaman Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població122.774 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Banyat perEmbassament d'Atatürk Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal02402 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Lloc webkahta.bel.tr Modifica el valor a Wikidata

Kahta o Kâhta (turc) és una vila i districte de la província d'Adıyaman, Turquia. És famós pel mont Nemrut. La seva població (2015) és de 118.646 habitants, entre 72.145 metropolitans i 46.501 rurals i entre 59.914 homes 58.732 dones. Aquesta població va augmentar a 120.378 (61.071 homes i 59.307 dones) el 2016.[1] Es troba a una distancià de 35 km del centre d'Adıyaman, la capital de la província.[2]

Història

[modifica]
Trons al mont Nemrut

Kahta té una fortalesa en ruïnes que ha estat identificada com l'antiga Arsània, Arsanea o Arsaneia, a l'antiga Commagena.

El nom Kahta (en algunes fonts en anglès Kakhta[3]) no va aparèixer almenys fins al segle xii. Fou una fortalesa secundària que no es va desenvolupar fins al segle xi amb l'emigració armènia i dels turcmans; fou conquerida temporalment pel comtes d'Edessa. Aleshores tenia proper el monestir de Mar Barsawma, una de les principals residències monofisites (jacobites) cristianes.

El 1150 va passar del comtat d'Edessa a l'emir ortúquida Kara Arslan d'Hisn Kayfa i de Khartpert (1144-1174) i després al seu fill Nur-ad-Din Muhàmmad d'Hisn Kayfa i de Khartpert (1174-1185) d'Amida (1183-1185), Kutb al-Din Sukman II d'Hisn Kayfa i Amida (1185-1200), Nasir al-Din Mahmud d'Hisn Kayfa i Amida (1200-1222) i Rukn al-Dun Mawdud d'Hisn Kayfa i Amida (1222-1232); passà durant el govern d'aquest a mans del seljúcides de Rum (1226). El 1280 fou ocupada pel soldà mameluc Qalàwun, que la va reforçar i restaurar (obres acabades pel seu fill An-Nàssir Muhàmmad).

Els mamelucs al segle XV la van disputar amb els Aq qoyunlu. Els otomans se'n va apoderar el 1516.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]