Kanamicina
 | |
| Dades clíniques | |
|---|---|
| Risc per l'embaràs | |
| Via | Oral, intravenosa, intramuscular |
| Grup farmacològic | kanamycins (en)   |
| Codi ATC | A07AA08 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C18H36N4O11 |
| Massa molecular | 484,50 g·mol−1 |
| Dades farmacocinètiques | |
| Biodisponibilitat | Molt baixa després de l'administració oral |
| Metabolisme | Desconegut |
| Vida mitjana | 2 hores 30 minuts |
| Excreció | Orina (sense modificar) |
| Identificadors | |
2-(aminometil)- 6-[4,6-diamino-3- [4-amino-3,5-dihidroxi-6-(hidroximetil) tetrahidropiran-2-il]oxi- 2-hidroxi- ciclohexoxi]- tetrahidropiran- 3,4,5-triol
| |
| Número CAS | 59-01-8 |
| PubChem (CID) | 6032 |
| DrugBank | APRD00026 |
| ChemSpider | 5810 |
| UNII | EQK9Q303C5 |
| KEGG | C01822 |
| ChEBI | 17630 |
| ChEMBL | CHEMBL1384 |
| PDB ligand ID | KAN |
| AEPQ | 100.000.374 |
La kanamicina (també coneguda com a kanamicina A) és un antibiòtic aminoglucòsid, disponible en formes oral, intravenosa i intramuscular. S'utilitza per tractar una àmplia varietat d'infeccions La Kanamicina s'aïlla del bacteri Streptomyces kanamyceticus[1] i s'utilitza en la forma sulfat.
Mecanisme
[modifica]La kanamicina interacciona amb les subunitats 30S dels ribosomes dels procariotes. Indueix quantitats substancials d'errors de traducció i inhibeix indirectament la translocació durant la síntesi proteica.[2][3]
Efectes adversos
[modifica]Reaccions adverses severes a la kanamicina inclouen tinnitus o alteracions de l'oïda, toxicitat als ronyons i reaccions al·lèrgiques al medicament.[4]
Ús en recerca
[modifica]La kanamicina s'utilitza en la biologia molecular com a agent selectiu, habitualment per aïllar bacteris (com ara E. coli) que han adquirit gens (per exemple de plasmidis) units a gens que codifiquen resistència a la kanamicina (principalment neomicina fosfotransferasa II [NPT II/Neo]). Els bacteris que han estat transformats amb un plasmidi que conté el gen de resistència a la kanamicina se sembren en plaques d'agar amb kanamicina (50-100 μg/ml) o es cultiven en altres medis amb kanamicina (50-100 μg/ml). Només els bacteris que hagin dut a terme la transformació correctament (i que per tant tindran els gens de resistència) podran créixer en aquestes condicions.
Referències
[modifica]
- ↑ Garrod, L.P., et al.: "Antibiotic and Chemotherapy", page 131. Churchill Livingstone, 1981 (anglès)
- ↑ Pestka, S.: "The Use of Inhibitors in Studies on Protein Synthesis", Methods in Enzymology 30, pp.261-282, 1975 (anglès)
- ↑ Misumi, M. & Tanaka, N.: "Mechanism of Inhibition of Translocation by Kanamycin and Viomycin: A Comparative Study with Fusidic Acid, Biochem.Biophys.Res.Commun. 92, pp.647-654, 1980(anglès)
- ↑ «Consumer Drug Information: Kanamycin», 02-04-2008. [Consulta: 4 maig 2008]. (anglès)