Kenny Clarke

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kenny Clarke

Kenny Clarke (Pittsburgh, 9 de gener de 1914 - Montreuil-sous-Bois, 25 de gener de 1985), va ser un bateria de jazz estatunidenc i va ser l'inventor de la bateria moderna, marca el ritme en els platets.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de mare pianista i pare trombonista, fou educat musicalment des de molt petit, i de seguida elegí el món del jazz.

Kenny Clarke posteriorment participà en el Minton's Playhouse Monk i ha tocat amb els grans noms del jazz, Louis Armstrong, Ella Fitzgerald, Roy Eldridge, Sidney Bechet, Count Basie, Benny Carter, Coleman Hawkins, Dizzy Gillespie, Thelonious Monk, Charlie Christian, Ray Brown, Martial Solal, Bud Powell, Sonny Rollins.

El 1943 s'incorporà al servei militar i aprofità la seva estança a files per actuar de trombonista a París. Una vegada llicenciat el 1946, entrà a formar part de l'orquestra de Dizzy Gillespie, al que abandonà uns mesos més tard per incorporar-se a la de Tadd Cameron. Clarke va ser membre fundador del Modern Jazz Quartet amb John Lewis. Un any més tard fixà la seva residència a França i continuà tocant en conjunts propis. I després va tocar amb Bud Powell, Pierre Michelot, Francy Boland. Kenny Clarke va formar part del Quartet d'òrgans clarinetista Jean-Christian Michel per 10 anys.

Per últim, s'organitzarà un conservatori de jazz al suburbi de París on va ensenyar la bateria.

Enregistraments bàsics[modifica | modifica el codi]

  • París, Be-bop Sessions, (1948-50).
  • La Ronde, (1952).
  • Bohemia after Dark, (1955).
  • KC Plays André Hodeir, (1956).
  • Fellini 712, (1968).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]