Kentbrooksita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralKentbrooksita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(Na,REE)15(Ca,REE)₆(Mn2+,Fe2+)₃Zr₃Nb[Si25O74]F₂·2H₂O
EpònimCharles Kent Brooks (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusTroballa de kentbrooksita, Amdrup Firth, Fiord Kangerlussuaq, Sermersooq, Groenlàndia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.CO.10
Nickel-Strunz 9a ed.9.CO.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/E.23 Modifica el valor a Wikidata
Dana64.1.2.1
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Grup espacialgrup espacial 160 Modifica el valor a Wikidata
Colorgroc-marró
Duresa5 a 6
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,628 nε = 1,623
Birefringènciaδ = 0,005
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1996-023
SímbolKtb Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La kentbrooksita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'eudialita. Rep el nom en honor de Charles Kent Brooks (1943-), professor de l'Institut Geològic de la Universitat de Copenhaguen. Va ser el líder de catorze expedicions geològiques a la zona de Kangerdlugssuaq, a l'est de Groenlàndia, i va recollir l'espècimen tipus.

Característiques[modifica]

La kentbrooksita és un silicat de fórmula química (Na,REE)15(Ca,REE)₆(Mn2+,Fe2+)₃Zr₃Nb[Si25O74]F₂·2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1998. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kentbrooksita pertany a «09.CO: Ciclosilicats amb enllaços de 9 [Si9O27]18-» juntament amb els següents minerals: al·luaivita, eudialita, ferrokentbrooksita, khomyakovita, manganokhomyakovita, oneil·lita, raslakita, feklichevita, carbokentbrooksita, zirsilita-(Ce), ikranita, taseqita, rastsvetaevita, golyshevita, labirintita, johnsenita-(Ce), mogovidita, georgbarsanovita, aqualita, dualita, andrianovita, voronkovita i manganoeudialita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a la localitat d'Amdrup Firth, al fiord Kangerlussuaq, a Sermersooq (Groenlàndia). També ha estat descrita a Citadellet, una localitat propera a la localitat tipus, així com en altres indrets repartits per Brasil, els Estats Units, Canadà, Portugal, Espanya, Noruega, Sud-àfrica, el Tadjikistan i Rússia.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kentbrooksita
  1. «Kentbrooksite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2019].