Rastsvetaevita
 Rastsvetaevita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na27K₈Ca₁₂Fe₃Zr₆Si52O144(O,OH,H₂O)₆Cl₂ |
| Epònim | Ramiza K. Rastsvetaeva |
| Localitat tipus | Mont Rasvumtxorr, Massís de Khibini, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CO.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CO.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.25 |
| Dana | 64.1b.1.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 14,249 Å; c = 60,969 Å; |
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
| Grup espacial | r3m |
| Color | rosa vermellós |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,86(2) g/cm³ (mesurada); 2,84 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,598 nε = 1,600 |
| Birefringència | δ = 0,002 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2000-028 |
| Any d'aprovació | 2000 |
| Símbol | Rvt |
| Referències | [1] |
La rastsvetaevita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'eudialita. Rep el nom en honor de Ramiza K. Rastsvetaeva (1936 -), destacada cristal·lògrafa russa de l'Acadèmia de Ciències de Moscou.
Característiques[modifica]
La rastsvetaevita és un silicat de fórmula química Na27K₈Ca₁₂Fe₃Zr₆Si52O144(O,OH,H₂O)₆Cl₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000, i la primera publicació data del 2003. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rastsvetaevita pertany a «09.CO: Ciclosilicats amb enllaços de 9 [Si9O27]18-» juntament amb els següents minerals: al·luaivita, eudialita, ferrokentbrooksita, kentbrooksita, khomyakovita, manganokhomyakovita, oneil·lita, raslakita, feklichevita, carbokentbrooksita, zirsilita-(Ce), ikranita, taseqita, golyshevita, labirintita, johnsenita-(Ce), mogovidita, georgbarsanovita, aqualita, dualita, andrianovita, voronkovita i manganoeudialita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia Russa de les Ciències, a Moscou (Rússia).
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al mont Rasvumtxorr, situat al massís de Khibini, a l'óblast de Múrmansk (Rússia). També ha estat descrita al proper mont Eveslogtxorr. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rastsvetaevita |
- ↑ «Rastsvetaevite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2019].