Kranj

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaKranj
Bandera de Kranj
Kranj - 2019-04-21 01.jpg

Localització
Obcine Slovenija 2006 Kranj.svg
46° 14′ 00″ N, 14° 22′ 00″ E / 46.233333333333°N,14.366666666667°E / 46.233333333333; 14.366666666667
EstatEslovènia
MunicipalitatKranj City Municipality Tradueix
Capital de
Població
Total 56.081 (2017)
• Densitat 378,93 hab/km²
Geografia
Superfície 148 km²
Altitud 386 m-387 m
Identificador descriptiu
Codi postal 4000
Prefix telefònic 04
ISO 3166-2 SI-052
Altres
Agermanament amb

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
Arcades i font de l'arquitecte Joze Plecnik

Kranj (alemany: Krainburg) és la quarta ciutat més gran d'Eslovènia, aproximadament a 20 km cap al nord de Ljubljana amb una població de 37.553 habitants al centre i 56.081 a la mancomunitat de tots els barris exterios el 2017.[1] Situada a la part central de Gorenjska, la regió nord-occidental d'Eslovènia, al peu de les muntanyes. És principalment una ciutat industrial amb una forta indústria electrònica. També ha conservat un nucli antic medieval al punt de trobada dels rius Kobra i Sava.

La ciutat se situa a la connexió ferroviària i viària entre Ljubljana, Jesenice, Villach i Munic. L'aeroport de Ljubljana (a Brnik) també és molt a prop de Kranj.

El nom de l'antiga província austríaca de la Carniola (fins al 1918, en eslovè Kranjska) prové d'aquesta ciutat, de la qual fou originàriament la seva capital, juntament amb els Alps carnians, actualment a la frontera entre Àustria i Itàlia.

Història[modifica]

El promontori de roca grisa en el qual la ciutat antiga de Kranj estava situada va ser habitada des del segle i aC a l'edat mitjana, que es convertiria en un centre de comerç important i per això adquiria l'estatus de ciutat al segle xiii. El desenvolupament de la indústria de ferro a Gorenjska i Carinthia al segle xvi també va influir en el creixement econòmic de la ciutat. Els primers fabricants apareixien a la primera meitat del segle xix i s'incrementaren al pas cap al segle xx. D'aquesta manera, Kranj es convertia en centre econòmic, comercial, cultural, administratiu, educatiu, i religiós de la regió de Gorenjska, tal com ho és encara avui dia.

Kranj també s'anomena la ciutat de Preseren perquè el poeta més gran d'Eslovènia, France Preseren (1800-1849), hi va viure, treballar i morir.

Economia[modifica]

Hi destaquen la indústria de pneumàtic, calçat, teixit i electrònica.[2]

Llocs d'interès[modifica]

L'església de Sant Kancijan
  • les arcades i font de l'arquitecte Joze Plecnik,
  • l'ajuntament del segle xvi i xvii,
  • la casa Pavslar,
  • el castell Kislkamen.
  • l'església de Sant Kancijan, monument gòtic completat el 1491,
  • l'església de Rozenvenska ('Rosari'),
  • l'església de Sant Sebastià.

Referències[modifica]

  1. «Kranj (Stadtgemeinde, Gorenjska, Slowenien) - Einwohnerzahlen, Grafiken, Karte und Lage» (en alemany). City Population, 2017. [Consulta: 9 febrer 2019].
  2. «Eslovènia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kranj Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 46° 14′ N, 14° 22′ E / 46.233°N,14.367°E / 46.233; 14.367