Kurt Hensel

Kurt Hensel

Biografia
Naixement	(de) Kurt Wilhelm Sebastian Hensel 29 desembre 1861 Königsberg (Regne de Prússia)
Mort	1r juny 1941 (79 anys) Marburg (Tercer Reich)
Sepultura	Hauptfriedhof Marburg, sector K 50° 48′ 16″ N, 8° 45′ 00″ E
Formació	Universitat Frederic Guillem de Berlín - habilitació universitària (–1886) Universitat de Bonn (dècada del 1880–) Friedrich-Wilhelms-Gymnasium (1870–)
Tesi acadèmica	Arithmetische Untersuchungen über Diskriminanten und ihre außerwesentlichen Teiler  (1884 )
Director de tesi	Leopold Kronecker
Activitat
Camp de treball	Teoria de nombres, matemàtiques, aritmètica, teoria de nombres algebraics i matemàtiques aplicades
Lloc de treball	Marburg
Ocupació	matemàtic, professor universitari, editor col·laborador
Ocupador	Universitat de Marburg (1901–1930) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1886–1901)
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Obra
Obres destacables Lema de Hensel Anell de Hensel
Estudiant doctoral	Jessie Cameron, Abraham Fraenkel, Helmut Hasse, Aloys Herrmann, Reinhold Strassmann, Erhard Tornier, Arthur Czwalina, Johannes Philipps, Friedrich Oppenheimer, Philipp Voll, Anna Sturmfels, Hermann Koller, Christoph Schwantke, Friedrich Hüttig, Paul-Friedrich Berger, Anna Disse i Julius Merzbach
Família
Cònjuge	Gertrud Hahn
Pares	Sebastian Hensel   i Julie von Adelson
Germans	Paul Hensel Lili du Bois-Reymond
Parents	Walter Hayman, net Fanny Mendelssohn, àvia paterna Wilhelm Hensel, avi patern
Premis
Doctor honoris causa per la Universitat d'Oslo

Kurt Hensel (Königsberg, 29 de desembre de 1861 - Marburg, 1 de juny de 1941) va ser un matemàtic alemany, conegut per haver descrit per primera vegada els nombres p-àdics.

Vida i obra

Hensel va néixer en una família jueva convertida, força benestant, emparentada amb Mendelssohn (la seva avia paterna havia sigut Fanny Mendelssohn) i en la qual hi havia hagut grans artistes, músics i científics. A l'edat de nou anys la família es va traslladar a Berlín; fins aleshores Hensel havia estat educat a casa pels seus pares. A Berlín, va assistir al institut Friedrich-Wilhelm on va tenir de professor al matemàtic Karl-Heinrich Schellbach, qui li va transmetre la passió per les matemàtiques. El seu germà va ser el filòsof Paul Hensel de la universitat d'Erlangen.

Hensel va fer estudis universitaris a Berlín i a Bonn. El 1884 va obtenir el doctorat a Berlín, dirigit per Kronecker, i el 1886 va obtenir l'habilitació docent en aquesta universitat de la qual va ser professor adjunt els anys següents. El 1901 va ser nomenat professor titular de la universitat de Marburg en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1930. Després de la seva jubilació i malgrat la persecució nazi dels jueus, va continuar vivint a Marburg on va morir el 1941 en plena Segona Guerra Mundial. La seva dona, Gertrude Hahn, també va sobreviure a les persecucions nazis. Malgrat això, els seus obituaris, escrits pels seus deixebles, Helmut Hasse i Oskar Perron, no es van publicar a les revistes científiques fins molts anys després d'acabada la guerra: el 1950 i el 1949, respectivament.

Des de 1895 fins a 1931, Hensel va editar i anotar les obres completes del seu mestre, Kronecker. Sembla que tan els seus manuscrits com els de Kronecker van desaparèixer en l'explosió el 1945 de la mina de Volpriehausen a on havien estat traslladats, amb molts altres llibres i arxius universitaris, per preservar-los dels bombardeigs de la guerra.

Hensel va investigar en els camps de la teoria de nombres i de la teoria de funcions, tema sobre el que va escriure juntament amb Georg Landsberg un tractat estàndard: Theorie der algebraischen Funktionen einer Variabeln (Leipzig, 1902). Però des de finals del segle xix va dirigir la seva atenció al camp que sempre quedarà lligat al seu nom: els nombres p-àdics. A partir d'ells, el seu deixeble, Helmut Hasse, va enunciar el Principi Local-Global amb el que va resoldre parcialment l'onzè problema de Hilbert convertint aquests nombres en una eina essencial de la teoria de nombres.

Hensel va ser editor del Journal de Crelle des del 1903 fins al 1933, quan ho va haver de deixar per les lleis antisemites del règim nazi.

Bibliografia

• Edwards, Harold M. «On the Kronecker Nachlass» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 5, Num. 4, 1978, p. 419-426. DOI: 10.1016/0315-0860(78)90210-0. ISSN: 0315-0860.
• Fraenkel, Abraham. Recollections of a Jewish Mathematician in Germany (en anglès). Birkhäuser, 2016. ISBN 978-3-319-30845-6. 
• Hasse, Helmut «Kurt Hensel zum Gedächtnis» (en alemany). Journal de Crelle, Num. 187, 1950, p. 1-13. DOI: 10.1515/crll.1950.187.1. ISSN: 0075-4102.
• Kline, Morris. Mathematical Thought From Ancient to Modern Times: Volume 3 (en anglès). Oxford University Press, 1972. ISBN 0-19-506137-3. 
• Ullrich, Peter. «The genesis of Hensel's p-adic numbers». A: P.L. Butzer, W. Oberschelp, H.Th. Jongen (eds.). Karl der Grosse und sein Nachwirken. 1200 Jahre Kultur und Wissenschaft in Europa: Band II, Mathematisches Wissen (en anglès). Brepols Publishers, 1998, p. 163-178. ISBN 978-2-503-50674-6. 
• Vogt, Annette. «Berlin». A: Birgit Bergmann, Moritz Epple, Ruti Ungar (eds.). Transcending Tradition: Jewish Mathematicians in German Speaking Academic Culture (en anglès). Springer, 2012, p. 44-55. ISBN 978-3-642-22463-8. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Kurt Hensel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Hasse, Helmut. «Hensel, Kurt» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 23 setembre 2018].
• Hasse, Helmut. «Hensel, Kurt» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, 1969. [Consulta: 13 juny 2026].
• Ullrich, Peter. «Kurt Hensel (1861-1941)» (en alemany). Berliner Mathematische Gesellschaft, 2017. [Consulta: 13 juny 2026].