L'any del cavall

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaL'any del cavall
Year of the Horse
Fitxa
Direcció Jim Jarmusch
Protagonistes
Producció L.A. Johnson
Guió Jim Jarmusch
Música Neil Young
Dissenyador de so John Hausmann
Fotografia Jim Jarmusch
L.A. Johnson
Steve Onuska
Arthur Rosato
Muntatge Jay Rabinowitz
Característiques
País d'origen Estats Units
Data d'estrena 1997
Durada 106 minuts
Idioma original anglès
Color en color
Recaptació 255.724$[1]
Descripció
Gènere documental musical

IMDB: 0120539  Filmaffinity: 724173 Allocine: 15239 Rottentomatoes: m/year_of_the_horse_neil_young_and_crazy_horse_live  Allmovie: v155023 TCM: 444239  Netflix: 60003390 
Modifica les dades a Wikidata

L'any del cavall[2] (títol original en anglès Year of the Horse) és un documental de 1997 dirigit per Jim Jarmusch que segueix Neil Young i la banda Crazy Horse durant el seu tour de 1996. És també el nom de l'àlbum en directe, del mateix any, encara que conté temes diferents dels de la pel·lícula.[3]

El director segueix els músics durant la seva gira mundial, i entrevista els membres de la banda i el pare de Neil Young,[1] en un clar homenatge que Jarmusch dedica a la feina que ha fet el quartet durant els anys.

Personatges[modifica]

Hi apareixen, fent d'ells mateixos:

  • Larry Cragg, tècnic de guitarres (segment "master guitar tech")
  • Elliot Roberts, mànager (segment "manager extraordinaire")
  • Keith Wissmar, tècnic de llums (segment "lighting wizard")
  • Scott Young, pare de Neil (segment "Neil's dad")

Rodatge[modifica]

El documental va ser rodat en blanc i negre i en color, fent servir tant pel·lícula de 16 mm i de 8 mm, com vídeo, i passada posteriorment a 35 mm,[1][4] i incorpora a les rodades càmera en mà l'arxiu d'imatges que Young tenia dels concerts de 1976 i 1986 amb la banda.[5][6]

Acollida[modifica]

El crític de cinema Roger Ebert va considerar-la la pitjor pel·lícula de l'any 1997.[7]

Durant el 1997 la pel·lícula va presentar-se als festivals de cinema de Venècia, Toronto, San Francisco, Rotterdam, Londres i Denver, sense aconseguir cap guardó.[8]

L'any següent Jay Rabinowitz va estar nominat al Premi Eddie a la pel·lícula documental millor editada, per part de l'American Cinema Editors dels Estats Units.[9]

Banda sonora[modifica]

L'àlbum no pot ser considerat pròpiament la banda sonora de la pel·lícula, ja que les cançons que apareixen a l'àlbum no coincideixen amb els que surten al film.[3] Tots els temes van ser escrits per Neil Young i interpretats per la banda Crazy Horse, amb Young a la guitarra, piano, harmònica i veus, Poncho Sampedro al capdavant de guitarra, teclats i veus, Billy Talbot al baix i veus, i Ralph Molina encarregant-se de bateria, percussió i veus.

La banda Crazy Horse en una foto de 1972, sense Young.
Disc 1
  1. "When You Dance" – 6:20
  2. "Barstool Blues" – 9:02
  3. "When Your Lonely Heart Breaks" – 5:04
  4. "Mr. Soul" – 5:05
  5. "Big Time" – 7:28
  6. "Pocahontas" – 4:50
  7. "Human Highway" – 4:07
Disc 2
  1. "Slip Away" – 10:52
  2. "Scattered" – 4:00
  3. "Danger Bird" – 13:34
  4. "Prisoners" – 6:40
  5. "Sedan Delivery" – 7:16

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Year of the Horse, The (1997)» (en anglès). Turner Classic Movies. [Consulta: 12 juny 2013].
  2. Títol en català a Ésadir.cat
  3. 3,0 3,1 Year of the Horse, a Allmusic.com (anglès)
  4. Especificacions tècniques, a IMDb (anglès)
  5. «Year of the Horse (1997)» (en anglès). FilmAffinity. [Consulta: 12 juny 2013].
  6. Roger Ebert. «Year of the Horse Movie Review (1997)» (en anglès), 17-10-1997. [Consulta: 13 juny 2013].
  7. "At The Movies: Worst Movies of 1997" [Consulta:12 de juny de 2013] (anglès)
  8. «Miscellaneous Notes» (en anglès). Turner Classic Movies. [Consulta: 12 juny 2013].
  9. Guardons, a IMDb (anglès)

Enllaços externs[modifica]