L'any del diluvi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaL'any del diluvi
El año del diluvio Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJaime Chávarri Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióEduardo Mendoza i Garriga i Jaime Chávarri Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarles Cases i Pujol Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJaume Peracaula i Roura Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeÁngel Hernández Zoido Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya, Itàlia i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena24 abril 2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0387849 Filmaffinity: 199895 Allocine: 141925 Rottentomatoes: m/el_ano_del_diluvio_2012 Letterboxd: el-ano-del-diluvio Allmovie: v521001 TMDB.org: 185855 Modifica el valor a Wikidata

L'any del diluvi (títol original en castellà, El año del diluvio) és una pel·lícula espanyola dirigida per Jaime Chávarri el 2004, i protagonitzada per Darío Grandinetti, Fanny Ardant, Ginés García Millán, Pepa López, Francesc Orella, Eloy Azorín, Rosa Novell i Francis Lorenzo.[1] El guió de la pel·lícula està basat en la novel·la homònima d'Eduardo Mendoza de 1992, va ser guanyadora de la III Edició del Premi de les lectores de la revista Elle i ambientat en la postguerra de la guerra civil espanyola.[2] Ha estat doblada al català i emesa per TV3 el 2 de desembre de 2006.[3]

Sinopsi[modifica]

Sor Consuelo (Fanny Ardant) és la superiora d'un hospital d'un orde de religioses dedicades a la medicina caritativa. Un dels seus projectes és transformar l'atrotinat i gairebé inútil hospital del poble en un modern asil d'ancians dotat de les últimes infraestructures. Però per a dur-ho a terme necessita finançament. És llavors quan la decidida monja pren la determinació de visitar a un ric terratinent anomenat Augusto Aixelá (Darío Grandinetti). A aquest senyoret de camp amb fama de faldiller li fa gràcia la determinació i ambició de la Superiora, i decideix ajudar-la advocant pel seu projecte en els alts cercles del govern que freqüenta a Madrid. És així com Sor Consuelo inicia una relació econòmica prometedora amb Aixelá. Però les seves contínues trobades provoquen una proximitat que acabarà derivant en una atracció passional i tempestuosa el record de la qual perdurarà fins al final dels seus dies.[4]

Repartiment[modifica]

Nominacions[modifica]

XIX Premis Goya[5]
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics de 2004[6]
  • Nominada a la Medalla al millor guió adaptat

Referències[modifica]