L'aventura del Posidó

L'aventura del Posidó
The Poseidon Adventure
Fitxa
Direcció	Ronald Neame
Protagonistes	Gene Hackman; Ernest Borgnine; Red Buttons; Carol Lynley; Roddy McDowall; Stella Stevens; Shelley Winters; Jack Albertson; Pamela Sue Martin; Arthur O'Connell; Eric Shea; Leslie Nielsen; Fred Sadoff; Sheila Allen; Jan Arvan; John Crawford; Bob Hastings; Maurice Marsac
Producció	Irwin Allen
Guió	Stirling Silliphant, Wendell Mayes i Paul Gallico
Música	John Williams
Fotografia	Harold Stine
Muntatge	Harold F. Kress
Productora	20th Century Studios
Distribuïdor	20th Century Studios
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	13 desembre 1972
Durada	112 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en color
Pressupost	4.700.000 US$
Recaptació	125.000.000 US$
Descripció
Basat en	The Poseidon Adventure
Gènere	cinema d'acció, thriller, cinema de catàstrofes, drama i pel·lícula basada en una novel·la
Tema	nàutica
Lloc de la narració	oceà Atlàntic
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu secundària ; Oscar a la millor fotografia ; Oscar al millor muntatge ; Oscar al millor vestuari ; Oscar a la millor direcció artística ; Oscar a la millor banda sonora dramàtica ; Oscar al millor so ;
Premis	Oscar a la millor banda sonora ; Oscar per a una contribució especial ; Globus d'Or a la millor actriu secundària ; Golden Reel Award for Outstanding Achievement in Sound Editing - Dialogue and ADR for Feature Film (en) ; BAFTA al millor actor ;

L'aventura del Posidó^[1] (títol original en anglès The Poseidon Adventure) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Ronald Neame, estrenada el 1972. Es tracta d'una de les primeres pel·lícules sobre catàstrofes. Ha estat doblada al català.

Argument[modifica]

Un paquebot, el Posidó, ha volcat en ple mar per una onada gegant. A l'interior, un grup de deu supervivents dirigits per un sacerdot enèrgic intenta tornar a la superfície obrint-se camí a través de la carcassa del vaixell invertit.^[2]

Repartiment[modifica]

Gene Hackman: Rev. Frank Scott
Ernest Borgnine: Mike Rogo
Red Buttons: James Martin
Carol Lynley: Nonnie Parry
Roddy McDowall: Acres
Stella Stevens: Linda Rogo
Shelley Winters: Belle Rosen
Jack Albertson: Manny Rosen
Pamela Sue Martin: Susan Shelby
Arthur O'Connell: Chaplain John
Leslie Nielsen: Capità Harrison
Eric Shea: Robbie Parry

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Paul Gallico, que va escriure la novel·la, es va inspirar en un viatge que havia fet amb el Queen Mary. Mentre estava esmorçant al menjador, una enorme ona ha enviat gent i mobles a l'altra banda del vaixell. També ha estat inspirat per un altre esdeveniment succeït amb el Queen Mary durant la Segona Guerra Mundial quan una ona gegantina havia colpejat el vaixell en l'Atlàntic Nord mentre transportava tropes americanes amb destinació a Europa. Havia faltat poc que bolqués com el Posidó .
El rodatge va ser retardat dues vegades a causa de la manca de capital.
Les escenes abans de la tombada han estat rodades a bord del Queen Mary, incloent-hi la seqüència d'obertura mostrant la tempesta.
La primera seqüència rodada ha estat aquella on Nonnie (Carol Lynley) repeteix The Morning after amb la seva orquestra.
El plató on tenia lloc la festa de cap d'any ha estat concebut de manera que molt pocs objectes es desplacin del sòl al sostre en el tomb del vaixell.
Una part del plató es va construir sobre un sistema hidràulic que permetia col·locar-ho en un angle de 45°.
Els actors han realitzat les seves pròpies escenes de risc excepte les més perilloses. Tots els actors principals s'han queixat d'altra banda de les dificultats de rodatge.
125 acròbates han estat utilitzats a la pel·lícula. Ningú no ha mort ni ha estat ferit.
Shelley Winters ha estat preparada per un entrenador de natació olímpica perquè les seves escenes de nadadora siguin més realistes.
En el guió original, és el Reverend Scott qui salva Belle Rosen en l'expedició submarina a les cales del vaixell. Va ser Gene Hackman qui va persuadir el realitzador Ronald Neame perquè fos la Rosen qui salvés el Reverend Scott, ja que trobava aquesta escena més realista i heroica.
Petula Clark va ser temptada pel paper de Nonnie Parrie, que va ser finalment donat a Carol Lynley.
Les botes que Carol Lynley porten a la pel·lícula són de la seva col·lecció privada.
El paper de James Martin va ser en principi ofert a Gene Wilder que el va refusar perquè havia signat un contracte per a una altra pel·lícula.
Cinc actors i actrius que havien guanyat l'oscar surten a la pel·lícula: Gene Hackman, Ernest Borgnine, Shelley Winters, Jack Albertson i Red Buttons.
Aquesta pel·lícula ha estat objecte de 2 remakes:
- 2005: The Poseidon Adventure, telefilm de John Putch
- 2006: Poseidon, pel·lícula de Wolfgang Petersen
- 2006: En l'episodi 18 de la temporada 17 dels Simpsons titulat Històries d'aigua, la tercera de les minihistòries de l'episodi és una paròdia barrejant el guió de les pel·lícules de 1972 i de 2006.
- Un episodi de Pokemon reprèn aquesta història. Sacha i els seus amics es troben bloquejats en un vaixell que ha volcat i utilitzen els seus Pokemon per sortir-se'n.
Existeix una continuació a aquesta pel·lícula: Beyond the Poseidon Adventure (1979) dirigida per Irwin Allen amb Michael Caine, Sally Field i Telly Savalas.