L'aventura del Posidó

The Poseidon Adventure
L'aventura del Posidó
	Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció	Ronald Neame; Irwin Allen
Protagonistes	Gene Hackman; Ernest Borgnine; Red Buttons; Carol Lynley; Roddy McDowall<
Producció	Irwin Allen
Guió	Paul Gallico (novel·la); Wendell Mayes & Stirling Silliphant (adaptació)
Música	John Williams; Joel Hirschhorn; Al Kasha
Fotografia	Harold E. Stine
Muntatge	Harold F. Kress
Distribuïdora	Twentieth Century Fox
Dades i xifres
País	Estats Units
Data d'estrena	1972
Durada	117 min
Idioma original	anglès
Pressupost	5 milions de dòlars
Temàtica
Basat en	The Poseidon Adventure
Gènere	acció, catàstrofes
Tema principal	seamanship
Palmarès
Nominacions	Oscar a la millor actriu secundària; Oscar a la millor fotografia; Oscar al millor muntatge; Oscar al millor vestuari; Oscar a la millor direcció artística Academy Award for Best Original Dramatic Score; Oscar al millor so
Més informació
IMDB	Fitxa
FilmAffinity
AlloCiné	Fitxa
Rotten Tomatoes	Fitxa
Box office Mojo	Fitxa
All Movie	Fitxa
TCM	Fitxa

L’aventura del Posidó^[1] (títol original en anglès The Poseidon Adventure) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Ronald Neame, estrenada el 1972. Es tracta d'una de les primeres pel·lícules sobre catàstrofes. Ha estat doblada al català.

Contingut

1 Argument
2 Repartiment
3 Al voltant de la pel·lícula
4 Premis i nominacions
- 4.1 Premis
- 4.2 Nominacions
5 Referències
6 Enllaços externs

Argument[modifica | modifica el codi]

Un paquebot, el Posidó, ha volcat en ple mar per una onada gegant. A l'interior, un grup de deu supervivents dirigits per un sacerdot enèrgic intenta tornar a la superfície obrint-se camí a través de la carcassa del vaixell invertit.^[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Gene Hackman: Rev. Frank Scott
Ernest Borgnine: Mike Rogo
Red Buttons: James Martin
Carol Lynley: Nonnie Parry
Roddy McDowall: Acres
Stella Stevens: Linda Rogo
Shelley Winters: Belle Rosen
Jack Albertson: Manny Rosen
Pamela Sue Martin: Susan Shelby
Arthur O'Connell: Chaplain John
Leslie Nielsen: Capità Harrison
Eric Shea: Robbie Parry

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Paul Gallico, que va escriure la novel·la, es va inspirar en un viatge que havia fet amb el Queen Mary. Mentre estava esmorçant al menjador, una enorme ona ha enviat gent i mobles a l'altra banda del vaixell. També ha estat inspirat per un altre esdeveniment succeït amb el Queen Mary durant la Segona Guerra mundial quan una ona gegantina havia colpejat el vaixell en l'Atlàntic Nord mentre transportava tropes americanes amb destinació a Europa. Havia faltat poc que bolqués com el Posidó .
El rodatge va ser retardat dues vegades a causa de la manca de capital.
Les escenes abans de la tombada han estat rodades a bord del Queen Mary, incloent-hi la seqüència d'obertura mostrant la tempesta.
La primera seqüència rodada ha estat aquella on Nonnie (Carol Lynley) repeteix The Morning after amb la seva orquestra.
El plató on tenia lloc la festa de cap d'any ha estat concebut de manera que molt pocs objectes es desplacin del sòl al sostre en el tomb del vaixell.
Una part del plató es va construir sobre un sistema hidràulic que permetia col·locar-ho en un angle de 45°.
Els actors han realitzat les seves pròpies escenes de risc excepte les més perilloses. Tots els actors principals s'han queixat d'altra banda de les dificultats de rodatge.
125 acròbates han estat utilitzats a la pel·lícula. Ningú no ha mort ni ha estat ferit.
Shelley Winters ha estat preparada per un entrenador de natació olímpica perquè les seves escenes de nadadora siguin més realistes.
En el guió original, és el Reverend Scott qui salva Belle Rosen en l'expedició submarina a les cales del vaixell. Va ser Gene Hackman qui va persuadir el realitzador Ronald Neame perquè fos la Rosen qui salvés el Reverend Scott, ja que trobava aquesta escena més realista i heroica.
Petula Clark va ser temptada pel paper de Nonnie Parrie, que va ser finalment donat a Carol Lynley.
Les botes que Carol Lynley porten a la pel·lícula són de la seva col·lecció privada.
El paper de James Martin va ser en principi ofert a Gene Wilder que el va refusar perquè havia signat un contracte per a una altra pel·lícula.
Cinc actors i actrius que havien guanyat l’oscar surten a la pel·lícula: Gene Hackman, Ernest Borgnine, Shelley Winters, Jack Albertson i Red Buttons.
Aquesta pel·lícula ha estat objecte de 2 remakes:
- 2005: The Poseidon Adventure, telefilm de John Putch
- 2006: Poseidon, pel·lícula de Wolfgang Petersen
- 2006: En l'episodi 18 de la temporada 17 dels Simpsons titulat Històries d'aigua, la tercera de les minihistòries de l'episodi és una paròdia barrejant el guió de les pel·lícules de 1972 i de 2006.
- Un episodi de Pokemon reprèn aquesta història. Sacha i els seus amics es troben bloquejats en un vaixell que ha volcat i utilitzen els seus Pokemon per sortir-se'n.
Existeix una continuació a aquesta pel·lícula: Beyond the Poseidon Adventure (1979) dirigida per Irwin Allen amb Michael Caine, Sally Field i Telly Savalas.