Lèmec (pare de Noè)
  | |
| Tipus | personatge bíblic humà |
|---|---|
| Epònim | Lèmec |
| Context | |
| Present a l'obra | Gènesi 5 i Lluc 3 |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Naixement | Mesopotàmia , 2887 aC i 3135 aC |
| Mort | 2110 aC i 2358 aC |
| Família | |
| Cònjuge | Bat-Enosh (en)  |
| Mare | Edna (en) |
| Pare | Matusalem |
| Fills | Noè |
| Altres | |
| Part de | Lèmec |
Lèmec (hebreu: לֶמֶך בן-מְתוּשֶׁלַח, Lemech ben Mətûšālah; àrab: لامَك بن متوشالح, Lāmak ibn Matūxālaḥ) és, segons el Gènesi, un fill de Matusalem que va ser pare de Noè als cent vuitanta-dos anys, vivint després cinc-cents noranta-cinc anys més engendrant altres fills i filles fins que va morir a l'edat de set-cents setanta-set.[1]
Segons una tradició apòcrifa jueva, Lèmec va tenir un fill que va néixer amb els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven. L'avi del nadó, Matusalem, va viatjar fins a la fi del món per parlar amb el seu pare el profeta Henoc, qui li va posar al nadó el nom de Noè (que significa ‘descans’ o ‘consol’) i va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'àmbit mundial, el diluvi universal.
