La dona a la literatura medieval

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Durant l’edat mitjana les dones nobles o d’estaments més alts tenien bàsicament dues opcions o sortides a la vida, que eren el matrimoni o la vida religiosa. La majoria de vegades era el pater familias qui decidia el futur de les seves filles. Les dones vivien sotmeses durant la seva existència a ser filles o esposes sota el domini jurídic i econòmic de l’home; fins ben entrat el segle XX van estar considerades jurídicament menors d’edat.[1]

En les cultures anteriors a l’edat mitjana, filòsofs, teòlegs, moralistes i juristes consideraven les dones éssers inferiors, febles, influenciables i irracionals. Molts d’aquests pensaments tenien la seva inspiració en sant Pau, malgrat que no va ser ell el primer personatge de la història a ser misogin, quelcom habitual en la majoria de pensaments masculins. Sant Agustí afirmava en uns dels seus escrits, al segle IV i V, que “pel bé de l’ordre és necessari a la família humana, que siguin els savis qui governin. I per aquesta classe de subjecció està la dona de forma natural sotmesa a l’home, perquè és en l’home on predominen el discerniment i la raó.”[2]

El matrimoni era el mitjà més adequat per a establir la frontera entre el que era lícit i il·lícit, el que és pur i el que és impur (George Duby).[3] Amb el matrimoni les dones no sols representaven l’honor d’una família sinó també la seva economia. L’aixovar era quelcom important així com el dot que era una garantia de futur per a la futura dona. L’Església autoritzava les dones a consagrar-se, als 12 anys, la mateixa eedat en què podien casar-se. Fou en el concili de Trent (1545) quan se'n va elevar l’edat mínima als 16 anys. El fi o objectiu del matrimoni era la procreació.

La dona era educada  per portar a terme papers eminentment passius: casament, gestació, lactància, etc. L’activitat femenina consistia a rebre i acceptar, fets molt diferents a consagrar la seva vida a la religió -l’altra alternativa al casament- amb un cert dret a decidir i a no dependre d’un home a casa.

Després estaven les dones que anaven un pas més enllà i escollien les lletres, qualsevol manifestació escrita com una presa de decisió personal, la de posar-se a escriure, escollir un tema, un gènere i crear una història.  

Sens dubte, per conèixer les dones d’aquells temps cal apropar-se als textos escrits per elles mateixes: poesies, cartes, biografies... sense oblidar que elles no deixaven d’estar subjectes a una època molt masclista i, per tant, a una mentalitat molt constrenyida a conseqüència del seu entorn.

Dones que destacaren en la literatura europea: Eloïsa, en francès Héloïse, autora d’unes apassionades cartes al seu estimat Abelard; Hildelgarda de Bingen, mística, visionària, escriptora i compositora. Altres autores importants de l'edat mitjana foren les trobairitz o trobadores: les cançons d’aquestes autores posen de manifest l’amor més apassionat i sensual, n'és un exemple Beatriu de Dia. Maria de França també va destacar amb la seva obra i les seves traduccions. Christine de Pizan, poeta, prosista i humanista. Leonor López de Córdoba, que destaca com la primera autobiògrafa en llengua castellana, i un llarg etcètera.[4]

Les dones en l'edat mitjana es presentaven habitualment des de punts de vista oscil·lants que aniran des del menyspreu fins a l’adoració; l’àngel i el diable, la maternitat i la sexualitat, la prostituta i la mare, una visió molt simplificadora. L’acceptació de les dones arribarà segles després, no sols com a model femení sinó com a multiplicitat d’imatges.[5]

Referències[modifica]

  1. CASO, Ángeles. Las olvidadas. Una historia de mujeres creadores.. Booket, Planeta, 2011.. 
  2. «Las ideas erróneas de San Agustín: machismo, androcentrismo e ignorancia».
  3. «Literatura Medieval, Volume II. Actas do IV Congresso da Associaçao Hispánica de Literatura Medieval (Lisboa, 1-5 outubre 1991)».
  4. «Escritoras en la Edad Media. Universidad de Cádiz. Autora: Pilar Cabanes Jiménez».
  5. Introducció a la literatura europea. Mòdul 1. Qüestions Preliminars. Autor: Jordi Cerdà. Materials UOC.