Vés al contingut

La filla de d'Artagnan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa filla de d'Artagnan
La Fille de d'Artagnan Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióBertrand Tavernier i Riccardo Freda Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióBertrand Tavernier i António da Cunha Telles Modifica el valor a Wikidata
GuióBertrand Tavernier, Jean Cosmos, Riccardo Freda i Michel Léviant Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPhilippe Sarde Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPatrick Blossier Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCiby 2000, TF1, Canal+ i Little Bear Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena24 agost 1994 Modifica el valor a Wikidata
Durada129 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgePortugal, Château de Biron (en) Tradueix, Château de Maisons (en) Tradueix, castell de Beynac, Sarlat Cathedral (en) Tradueix i Castell de Vaux-le-Vicomte Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enEls tres mosqueters i Vint anys després Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de capa i espasa, cinema d'aventures, cinema d'acció, comèdia i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
TemaEls tres mosqueters i Vint anys després Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0109798 Filmaffinity: 765597 Allocine: 10291 Rottentomatoes: m/revenge_of_the_musketeers Letterboxd: dartagnans-daughter Allmovie: v133825 TCM: 519261 TV.com: movies/revenge-of-the-musketeers-1994 TMDB.org: 10732 Modifica el valor a Wikidata

La filla de d'Artagnan (títol original: La Fille de d'Artagnan) és una pel·lícula francesa de capa i espasa dirigida per Bertrand Tavernier, estrenada l'any 1994 amb Sophie Marceau, Philippe Noiret i Claude Rich. El guió està inspirat lliurement en dues novel·les: Els tres mosqueters i la seva continuació Vint anys després d'Alexandre Dumas. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

La tardor de 1654, la jove i fogosa Éloïse, filla de l'heroic capità gascó d'Artagnan, digne del seu pare amb l'espasa, viu al seu convent l'homicidi de la mare superiora pel malvat duc de Crassac i la dona de vermell, Églantine de Rochefort, que es dediquen a la tracta de negres de l'Àfrica cap a les Amèriques i al comerç del Cafè. Creu endevinar un complot contra el jove i futur rei Lluís XIV de França i marxa cap a París per demanar l'ajuda al seu pare i advertir el jove rei i el seu primer ministre, el cardenal regent Mazzarino.-

Provoca una caça on el seu pare i els seus fidels amics espadatxins, els tres mosqueters Aramis, Athos, Porthos, encara que tots jubilats com a mosqueters del Rei, reprenen el servei per ajudar-lo en aquesta missió de paladí.[2]

Repartiment

[modifica]
  • Sophie Marceau: Éloïse de Artagnan
  • Philippe Noiret: D'Artagnan
  • Claude Rich: Duc Clovis de Crassac
  • Sami Frey: Aramis
  • Jean-Luc Bideau: Athos
  • Raoul Billerey: Porthos
  • Charlotte Kady: Églantine de Rochefort
  • Nils Tavernier: Quentin
  • Luigi Proietti: Mazzarino
  • Stéphane Legros: Lluís XIV de França
  • Jean-Paul Roussillon: Planchet
  • Pascale Roberts: la mare superior
  • Emmanuelle Batalla: Germana Felicitat
  • Christine Pignet: Germana Céline
  • Fabienne Chaudat: Germana Frédégonde
  • Josselin Siassia: el negre
  • Jean-Claude Calon: el negrer
  • Maria Pitarresi: Olympe
  • Jean Martinez: el duc de Longueville
  • Patrick Rocca: Bargas
  • Michel Alexandre: l'alabarder
  • Fanny Aubert: Germana Huguette
  • Canto e Castro: el monjo mestre de cant
  • Raymond Faucher: el pintor
  • Filipe Ferrer: Conti
  • Guilherme Filipe: el duc de Condé
  • Philippe Flotot: l'ambaixador d'Espanya
  • Adrien Frank: el jove germà
  • Jean-Claude Frissung: el metge
  • Yves Gabrielli: l'home de dreta
  • Michel Ganz: el camperol

Llocs de rodatge

[modifica]

El film ha estat rodat:

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
  • Guionista i productor del film amb la seva societat Little Bear, Bertrand Tavernier l'havia concebut com un homenatge al cinema de seria B, per l'abundància de l'acció, el ritme, les situacions reiterades i un lleuger decalatge, els herois d'abans apareixen com simpàtics vells xarucs però una mica sobrepassades. Havia confiat la direcció a Riccardo Freda, veterà italià del gènere, que havia tingut la idea del film, a qui admirava molt i que no hi havia rodat des de feia 14 anys. Però des del començament del rodatge, a aquest home, de 84 anys, li resulta impossible seguir. Tavernier va haver de reemplaçar-lo sobre la marxa.
  • El títol suggereix que el paper principal havia de ser interpretat per Sophie Marceau mentre que els seus diàlegs són més aviat minsos. S'hi va queixar, exigint plans amplis i reclamant que es talli altres actors. « El meu públic no estima els vells ! Només em vol veure a mi ! » li engalta a un Tavernier atònit.[3]
  • Es pot sentir música de Philippe Sarde recuperada del film Room service de Georges Lautner.
  • 2 nominacions a les César 1995: Millor actor a un segon paper per Claude Rich, Millor música per Philippe Sarde.

Crítica

[modifica]
  • "Discret film que sota el comandament de Tavernier -poc especialitzat en aquest tipus d'històries-, i amb un pressupost més que folgat, no va aconseguir aixecar el vol com cabia d'esperar."[4]

Referències

[modifica]
  1. «La filla de d'Artagnan». esadir.cat.
  2. «La Fille de d'Artagnan». Allociné.
  3. Jean-Claude Raspiengeas. Flammarion. Bertrand Tavernier, 2001, p. 433. 
  4. Morales, Fernando «La hija de d'Artagnan». El País.