La principessa filosofa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de composicióLa principessa filosofa
Forma musical òpera
Compositor Carles Baguer
Llengua original italià
Font literària El desdén con el desdén d'Agustín Moreto (1652)
Estrena
Data 4 de novembre de 1797
Escenari Teatre de la Santa Creu de Barcelona,
Modifica dades a Wikidata

La principessa filosofa és una òpera composta per Carles Baguer sobre un llibret italià basat en El desdén con el desdén d'Agustín Moreto (1652). El llibret italià era del comediògraf venecià Carlo Gozzi, incansable seguidor del teatre barroc espanyol, i va servir de títol i d’inspiració a Baguer per a compondre l’òpera. La peça de Gozzi La principessa Filosofa o sia il Contraveleno es va estrenar a Venècia el 1772 i l’òpera de Baguer a Barcelona el novembre de l’any 1797 al Teatre de la Santa Creu.

Encàrrec i representacions[modifica]

Tot i que Carles Baguer va tenir molta popularitat com a organista i compositor d'oratoris, només va escriure una òpera, un encàrrec del teatre de la Santa Creu que volia repetir l'èxit que la temporada anterior havia tingut l'òpera de Ferran Sor Il Telemaco nell'isola di Calipso amb un altre compositor ben conegut a la ciutat. D'aquesta òpera se'n van fer cinc representacions, inclosa l'estrena, una quantitat que per a Roger Alier[1] és una prova que no agradà pas gaire, mentre que Ernest Lluch sempre considerà que era una quantitat considerable de representacions.

Partitura manuscrita[modifica]

No s'ha conservat sencera i és possible que n'hi hagi alguns fragments en diversos arxius musicals de Catalunya.

Argument[modifica]

L'argument original sobre la qual està basada l'òpera de Baguer, el Desdén, con el desdén d'Agustin Moreto, és una comèdia de caràcter amorós on Carles, Compte d'Urgell, viatja a Barcelona per competir a un torneig amb la finalitat de festejar a Diana, l'hereva del Compte de Barcelona, però aquesta no vol saber res de temes amorosos i no vol acceptar pretendents, tot i que el seu pare anhela casar-la. Carles fingeix menysprear a Diana que, justament per la indiferència que aquest li mostra, s'enamora perdudament del Comte d'Urgell.

Referències[modifica]

  1. Alier, Roger. L'òpera a Barcelona: orígens, desenvolupament i consolidació de l'òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1990. ISBN 8472831655. 

Bibliografia[modifica]

  • Baguer, Carles. Simfonies. Acadèmia 1750. Columna música, 2009. CD
  • Huerta Calvo, Javier. Historia del teatro español. I De la Edad Media a los Siglos de Oro. Madrid: Gredos, 2003.