Lea Ypi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLea Ypi

(2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 setembre 1979 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Tirana (Albània) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza - filosofia (–2002)
Institut Universitari Europeu - Master of Research (en) Tradueix (–2005)
Institut Universitari Europeu - Philosophiæ doctor (–2008) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria crítica, Il·lustració, ciències polítiques, teoria política, filosofia política i filosofia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsofa, escriptora, politòloga, professora d'universitat, acadèmica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLondon School of Economics, catedràtica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessada enDemocratic Theory (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralAnahí ­Elisabeth Wiedenbrüg (en) Tradueix, Astrid Hampe-Nathaniel (en) Tradueix i Antoine Louette (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webleaypi.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Lea.L.Ypi Twitter (X): lea_ypi Instagram: lea.ypi Goodreads author: 6434593 Modifica el valor a Wikidata

Lea Ypi (Tirana, 8 de setembre de 1979)[1] és una autora i acadèmica albanesa. És professora de teoria política a la London School of Economics.[2] El 2022, va ser nomenada una de les deu millors pensadores del món per la revista britànica Prospect[3] i una de les figures culturals més importants pel Frankfurter Allgemeine Zeitung.[4] La seva obra ha estat traduïda a 30 idiomes. És membre del jurat del Deutscher Memorial Prize.[5]

Antecedents i primers anys[modifica]

Ypi va néixer a Tirana, el fill gran de Xhaferr Ypi i Vjollca Veli, que eren ciutadans relativament quotidians sota el domini comunista, però que més tard es van involucrar en la política democràtica albanesa a la tardana infantesa d'Ypi abans de la guerra civil albanesa el 1997.[6] Va créixer tant a l'Albània comunista com postcomunista, i l'experiència d'aquesta transició va ser el tema principal del seu llibre Free: Coming of Age at the End of History (2021). Tot i que la seva família es va veure obligada a ser atea sota el domini comunista, la seva família era històricament musulmana (Ypi diu que ara és agnòstica).[7] Un dels seus besavis paterns, Xhafer Ypi, va ser breument primer ministre d'Albània a la dècada de 1920, i també va dirigir molt breument el govern albanès després de l'ocupació italiana.[8] El seu fill, l'avi d'Ypi, va ser empresonat pel govern comunista d'Albània durant 15 anys.[9]

Educació[modifica]

Ypi va obtenir el seu títol en filosofia a la Universitat Sapienza de Roma el 2002[10] i la seva llicenciatura en literatura per la mateixa institució el 2004.[10] Va rebre el seu màster en recerca per l'⁣Institut Universitari Europeu el 2005 i el seu doctorat per l'⁣Institut Universitari Europeu el 2008.[10] Abans d'unir-se a la LSE, va ser investigadora del premi postdoctoral al Nuffield College d'Oxford.

A més del seu albanès nadiu, Ypi parla amb fluïdesa l'anglès, l'italià, elfrancès i també parla alemany i espanyol.[cal citació]

Obres[modifica]

Els interessos de recerca d'Ypi es troben en la teoria política normativa (incloent-hi la teoria democràtica, teories de la justícia i qüestions de migració i drets territorials), el pensament polític il·lustrat (especialment Kant), el marxisme i la teoria crítica, així com la història intel·lectual dels Balcans, especialment la seva Albània natal.[11]

El seu llibre Free: Coming of Age at the End of History va ser finalista per al Premi Baillie Gifford de no ficció[12] i el Premi Costa de Biografia.[13] Va guanyar el premi Ondaatje,[14] el primer premi de biografia Slightly Foxed[15] i va ser la memòria de l'any 'Sunday Times i el llibre de l'any per a The Guardian, The New Yorker, The Financial Times, el TLS, The Spectator, New Statesman, Washington Post, Foreign Affairs i el Daily Mail.[16] El 2022, BBC Radio 4 va serialitzar el llibre a la seva sèrie Book of the Week.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «About Me». Arxivat de l'original el 2021-12-05. [Consulta: 5 novembre 2023].
  2. ↑ «Academic page».
  3. ↑ «World's Top Thinkers 2022: the results». Prospect. [Consulta: 20 febrer 2023].
  4. ↑ «Die Kulturpersonen 2022» (en alemany). Frankfurter Allgemeine Zeitung.
  5. ↑ «The Deutscher Memorial Prize».
  6. ↑ Harding, Luke «Free by Lea Ypi review – a riveting portrait of growing up in communist Albania». , 25-10-2021 [Consulta: 27 agost 2022].
  7. ↑ Kellaway, Kate. «Interview - Lea Ypi: 'Hope is a moral duty'». The Guardian, 04-06-2022.
  8. ↑ «Free by Lea Ypi review – a memoir of life amid the collapse of communism» (en anglès). the Guardian, 28-10-2021. [Consulta: 26 setembre 2022].
  9. ↑ Weaver, Matthew «Author says memoir of communist Albania met with 'vicious' abuse». , 03-01-2022 [Consulta: 3 gener 2022].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «CV». Arxivat de l'original el 2017-09-14. [Consulta: 5 novembre 2023].
  11. ↑ «Lea Ypi». LSE Personal Web. Arxivat de l'original el 2021-12-05. [Consulta: 22 març 2022].
  12. ↑ «Shortlist announced for the 2021 Baillie Gifford Prize for Non-Fiction | The Baillie Gifford Prize for Non-Fiction». thebailliegiffordprize.co.uk. [Consulta: 22 març 2022].
  13. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-12-04. [Consulta: 5 novembre 2023].
  14. ↑ «RSL Ondaatje Prize 2022 Shortlist Announced» (en anglès britànic). Royal Society of Literature, 20-04-2022. Arxivat de l'original el 2022-04-20. [Consulta: 20 abril 2022].
  15. ↑ «Best First Biography Prize Archives» (en anglès britànic). Slightly Foxed. [Consulta: 20 abril 2022].
  16. ↑ Ypi, Lea. Free: Coming of Age at the End of History, 2021. ISBN 978-0241481851. 
  17. ↑ The Meaning of Partisanship. Oxford University Press, 6 octubre 2016. ISBN 978-0-19-968417-5. 
  18. ↑ Global Justice and Avant-Garde Political Agency. Oxford University Press, 31 març 2017. ISBN 978-0-19-879866-8. 
  19. ↑ Kant and Colonialism: Historical and Critical Perspectives. Oxford University Press, 20 gener 2015. ISBN 978-0-19-966962-2. 
  20. ↑ Migration in Political Theory. Oxford University Press, 9 juliol 2019. ISBN 978-0-19-884308-5. 
  21. ↑ «Free: Coming of Age at the End of History».

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lea_Ypi&oldid=33406648»