Leopoldo Romeo y Sanz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLeopoldo Romeo y Sanz
Leopoldo Romeo, de Franzen.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 novembre 1870 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 març 1925 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Escudo de la Provincia de Madrid hasta 1983.svg Governador civil de la província de Madrid
14 desembre 1918 – 18 abril 1919
← Luis López-BallesterosFrancisco Aparicio y Ruiz →
Escudo de la Provincia de Madrid hasta 1983.svg Governador civil de la província de Madrid
febrer 1918 – abril 1919
← Luis López-BallesterosJuan Antonio Cavestany y González Nandín →
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
14 març 1914 – 15 setembre 1923
← José Millán y Conde
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
1914 – 1923
Circumscripció electoral: Belchite
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
9 setembre 1910 – 2 gener 1914
← Segismundo Moret y Prendergast
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
1910 – 1914
Circumscripció electoral: Saragossa
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
30 setembre 1905 – 30 març 1907
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
1905 – 1907
Circumscripció electoral: Santa Cruz de Tenerife
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata

Leopoldo Romeo y Sanz (Saragossa, 15 de novembre de 1870-Madrid, 26 de març de 1925) va ser un periodista i polític espanyol. També va ser conegut pel seu pseudònim periodístic de Juan de Aragón.

Biografia[modifica]

Va néixer a Saragossa el 15 de novembre de 1870.[1] Director del periòdic La Correspondencia de España entre 1902 i 1922, el seu ideari periodístic prioritzava la notícia i la informació, menyspreant la literatura.[2] Va escriure també a El Tiempo i va fundar Informaciones (1922) i El Evangelio.[3][4] Es va donar a conèixer amb el pseudònim de «Juan de Aragón».[5]

A les eleccions de 1905 va ser elegit diputat a Corts per Santa Cruz de Tenerife.[6] Després de la mort del periodista Juan Pedro Barcelona en 1906, Leopoldo Romeo, que era aficionat al duel, va abandonar aquesta última activitat.[7] En 1909, després d'un viatge a Melilla, Leopoldo Romeo publicaria articles amb al·legats antibèl·lics, pels quals va arribar a ser empresonat en aplicar-se-li la Llei de Jurisdiccions.[8]

Després de les eleccions de 1910, en les quals va obtenir 10.004 vots al districte electoral de Saragossa, es convertiria en diputat per aquest districte.[9] En els comicis de 1914,[10] 1916,[11] 1918,[12] 1919,[13] 1920[14] i 1923[15] va obtenir escó pel districte de Belchite.

Va exercir de governador civil de la província de Madrid entre el 14 de desembre de 1918 i el 18 d'abril de 1919.[nota 1]

Va morir a Madrid el 26 de març de 1925..[5][17]

Notes[modifica]

  1. Durant el seu mandat, al febrer de 1919, en el context de la vaga i altercats a causa del preu del pa, negociaria al costat de Amalio Gimeno y Cabañas la fi de la problemàtica amb els mediadors dels obrers del pa candeal, els líders socialistes Julián Besteiro, Largo Caballero i Andrés Saborit Colomer.[16]

Referències[modifica]

  1. «Fallecimiento de Leopoldo Romeo». El Heraldo de Madrid, 12.215, 27-03-1925. ISSN: 2171-0090.
  2. Martínez Arnaldos, 2006, p. 64-65.
  3. Martínez García, 2011, p. 83.
  4. Pizarroso Quintero, 1997, p. 64.
  5. 5,0 5,1 Soldevilla, 1926, p. 129-130.
  6. «Romeo y Sanz, Leopoldo. 44. Elecciones 10.9.1905». Archivo histórico de diputados (1810-1977).
  7. Mateos Fernández, 1998, p. 332-333.
  8. Figueres, 2009, p. 388.
  9. «Romeo y Sanz, Leopoldo. 46. Elecciones 8.5.1910». Archivo histórico de diputados (1810-1977).
  10. «Romeo y Sanz, Leopoldo. 47. Elecciones 8.3.1914». Archivo histórico de diputados (1810-1977).
  11. «Romeo y Sanz, Leopoldo. 48. Elecciones 9.4.1916». Archivo histórico de diputados (1810-1977).
  12. «Romeo y Sanz, Leopoldo. 49. Elecciones 24.2.1918». Archivo histórico de diputados (1810-1977).
  13. «Romeo y Sanz, Leopoldo. 50. Elecciones 1.6-1919». Archivo histórico de diputados (1810-1977).
  14. «Romeo y Sanz, Leopoldo. 51. Elecciones 19.12.1920». Archivo histórico de diputados (1810-1977).
  15. «Romeo y Sanz, Leopoldo. 52. Elecciones 29.4.1923». Archivo histórico de diputados (1810-1977).
  16. Blas Zabaleta i Blas Martín-Merás, 2002, p. 177.
  17. «Muerte de un periodista. Leopoldo Romeo». El Sol, 27-03-1925. ISSN: 2171-262X.

Bibliografia[modifica]