Letur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaLetur
Escut de Letur
Panoramic-view-Letur-Albacete-Spain.JPG

Localització
Letur.png
38° 21′ 59″ N, 2° 06′ 03″ O / 38.366313°N,2.1007432°O / 38.366313; -2.1007432
Estat Espanya
Autonomia Castella - la Manxa
Província Província d'Albacete
Entitats de població
Capital Letur
Població
Total 973 (2016)
• Densitat 3,71 hab/km²
Geografia
Superfície 262,46 km²
Altitud 1284 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Maria del Carmen Álvarez López
Indicatius
Codi postal 02434
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 02042
Modifica dades a Wikidata

Letur és un municipi de la província d'Albacete. Pel sud limita amb la regió de Múrcia (municipi de Moratalla). El 2005 tenia 1209 habitants censats: 600 homes i 609 dones. Per carretera es troba a 136 km d'Albacete (per la ruta d'Hellín, més llarga però més ràpida que la d'Ayna) i a 112 km de Múrcia per Calasparra.

Pedaníes[modifica | modifica el codi]

El municipi de Letur comprèn les pedaníes d'Abejuela, La Dehesa i La Sierra.

Patrimoni de la Humanitat[modifica | modifica el codi]

El terme de Letur compta amb una presència humana molt primerenca representada per un grup important de cavitats amb art rupestre prehistòric de dues etapes culturals.

L'epipaleolític, amb l'Art llevantí (10.000-6.500 anys abans del present), expressió creencial (i artística) dels últims grups de caçadors i recol·lectors, que es fonamenta en la figuració.

El neolític, amb l’anomena’t Art esquemàtic (6.500-3.200 anys abans del present), expressió de les creences (i igualment artística) dels grups productors neolítics i del bronze, el fonament formal del qual és l'abstracció.

Les primeres mostres van ser descobertes pel malaguanyat mestre Matías Muñoz Jiménez (1981 aproximadament) i van correspondre a Cortijo de Sorbas I y II; a què van seguir altres dos, autoria d'Anna Alonso (1985), Tenada de Cova Moreno i Las Covachicas; els abrics de la Fuente del Saúco, Abrigo de la Casacueva i Barranco Segovia, descobertes per Manfred i Katja Bader (1987) i les estacions incorporades per Alexandre Grimal (1988-1989) de Cueva Colorá i Cerro Barbatón.

Tots aquests santuaris prehistòrics han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, des de 1998, per constituir una expressió valuosíssima de la capacitat intel·lectual humana, sota el nom administratiu convencional d'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Són, definitivament, el "primer art letureny". No obstant això, l'absència d'algun tipus de protecció i l'encara massa generalitzat desconeixement, situa en un permanent perill aquest fràgil i excepcional patrimoni. (Fonts: Associació Catalana d'Art Prehistòric).

Economia[modifica | modifica el codi]

La seva economia és fonamentalment agrícola i ramadera i inclou una destacada empresa de producció lletera i formatgera biològica. Destaca l'ajuda del llicenciat Canelo, per a la construcció de la font del poble, dissenyada pel senyor Asni, i que va ser finançada per l'economista italià Herbie. Des de finals del segle XX va adquirir molt pes el turisme rural: en l'actualitat compta amb més de quaranta cases rurals i la possibilitat de realitzar moltes activitats típiques en l'entorn més pròxim. Als rierols pròxims hi ha paratges amb coves, trencades i zones de bany, molt apreciats per pobletans i turistes.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució per decennis i 2005

L'evolució demogràfica de Letur segueix el patró de la zona albaceteña de la serra del Segura, amb la particularitat d'un inici relativament primerenc del declivi (1940), un decrement d'extrema intensitat (-70% en 50 anys) i una continuïtat negativa que no s'ha estabilitzat, encara que sí que ha reduït la seva magnitud des de la dècada dels noranta.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2008
2.153 2.394 2.750 3.298 4.347 3.798 3.577 2.358 1.960 1.307 1.386 1.271 1.155

Accessos[modifica | modifica el codi]

Per carretera es troba a 136 km d'Albacete (per la ruta d'Hellín, més llarga però més ràpida que la de Ayna) i a 112 km de Múrcia per Calasparra.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Entre els plats típics de Letur destaquen "los suspiros" i "los andrajos". No obstant això les postres per excel·lència són "las toñas", que consisteixen en un coques primes cobertes de nou mòlta i altres fruits secs, i mel.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Vista panoràmica des de Letur

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anna ALONSO; Manfred i Katja BADER; Alexandre GRIMAL (1989): "Avanç a l'estudi de les pintures rupestres del Barranco Segòvia (Letur, Albacete)", XIX Congrés Nacional d'Arqueologia, Castelló (1987), Saragossa, pp. 451-456.
  • Anna ALONSO TEULADA i Alexandre GRIMAL (1996), Investigacions sobre art rupestre prehistòric a les serres albacetenses: el Turó Barbatón (Letur),Institut d'Estudis Albacetenses.ISBN 84-87136-63-X.
  • Alexandre GRIMAL i Anna ALONSO (2007): “Catàleg de Catalunya, Conca, Albacete, Guadalajara i Andalusia”, Catàleg de l'Art Rupestre Prehistòric de la península Ibèrica i de l'Espanya Insular. Art Llevantí, Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, Sèrie Arqueològica, núm. 22, València, III Vols, pp. 113-252 (Vol I), pp. 41-85 (Vol II). ISBN 978-84-96068-84-1.
  • Matías MUÑOZ JIMÉNEZ(1983), "Els abrics pintats del Mas de Xuplis (Letur)", XVI Congrés Nacional d'Arqueologia, Múrcia (1981), Saragossa, pp. 423-429. :)

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Letur Modifica l'enllaç a Wikidata