Vés al contingut

León Cardenal Pujals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLeón Cardenal Pujals
Biografia
Naixement31 gener 1878 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juny 1960 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Rector de la Universitat Complutense de Madrid
1934 – 1936
Activitat
Ocupaciómetge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareSalvador Cardenal Fernández Modifica el valor a Wikidata

León Cardenal i Pujals (Barcelona, 31 de gener de 1878 – Madrid, 14 de juny de 1960) fou un metge català, rector de la Universitat Complutense de Madrid.

Fill del cirurgià Salvador Cardenal Fernández. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1901 i es doctorà a la Universitat de Madrid el 1903 i en la Universitat de Berna el 1900. Treballà en la Beneficència de Madrid a l'Hospital de la Princesa. El 1913 va obtenir la càtedra de patologia quirúrgica de la Universitat Central de Madrid. El 1916 fou nomenat director de l'Hospital Clínico de San Carlos. Fou doctor honoris causa per les Universitats de Heildelberg i Budapest.

Membre de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, de la Societat Ginecològica, de la Societat Espanyola d'Urologia, de la Societat Espanyola de Biologia i des de 1923 acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina. També fou president del Comitè de l'Exposició de Medicina i Higiene al Primer Congrés Nacional de Medicina.[1]

Deixeble de Santiago Ramón y Cajal, va ser un dels més cirurgians més destacats de la dècada del 1930 i va participar en diversos tractament de rejoveniment i en transplants glandulars amb Gregorio Marañón y Posadillo.[2] Va traduir els tractats quirúrgics de Paul Jules Tillaux i William Williams Keen. De 1932 a 1934 fou rector de la Universitat Complutense de Madrid[3] Afiliat a Izquierda Republicana, va passar la guerra civil espanyola a Madrid, raó per la qual fou depurat en acabar la contesa. Tot i que se li va mantenir la càtedra, fou inhabilitat per a ocupar càrrecs públics de 1940 a 1945. El 1948 es va jubilar.[4]

Obres

[modifica]
  • Compendio de cirugía general (1915)
  • Diccionario terminológico de ciencias médicas (1954)

Referències

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco de Cortejarena y Aldebó

Acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina
Medalla 9

1923-1947
Succeït per:
Pedro García Gras
Precedit per:
Claudio Sánchez-Albornoz
Rector de la Universitat Complutense de Madrid

1934-1936
Succeït per:
Fernando de los Ríos Urruti