Lingala
Lingála | |
---|---|
Altres noms | Ngala |
Tipus | llengua natural i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 20.000.000 (2020 ) |
Oficial a | República del Congo, i República Democràtica del Congo (nacional) |
Autòcton de | 10 milions |
Estat | Angola, República Centreafricana, República del Congo i República Democràtica del Congo |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu centre-occidentals Bangi–Tetela (en) llengües bangi-ntomba | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Codis | |
ISO 639-1 | ln |
ISO 639-2 | lin |
ISO 639-3 | lin |
SIL | LIN |
Glottolog | ling1263 |
Linguasphere | 99-AUI-f |
Ethnologue | lin |
IETF | ln |
El lingala és una llengua bantu parlada al nord-oest de la República Democràtica del Congo (L'Ex-Zaire) i en una gran part de la República del Congo, així com, en cert grau, a Angola i la República Centreafricana. Té més de 10 milions de parlants. Es classifica com C.36D segons el sistema Guthrie per classificar llengües bantus.
Aspectes històrics, socials i culturals
[modifica]Història
[modifica]En el segle xix, la llengua franca usada al llarg del riu Congo era anomenada Lobangi, la qual va ser apresa i influïda pels treballadors africans que els occidentals van portar d'altres llocs (Zanzíbar, Comores i Tanganyika. Posteriorment, els propis occidentals van començar a aprendre la llengua. Després de 1880 es va començar a conèixer com bangala i al voltant de 1900 es va reemplaçar el terme pel de lingala, el qual va aparèixer per primera vegada en forma escrita en una publicació del missioner Egide De boeck (1903).
El vocabulari lingala ha pres molts préstecs del francès. També hi ha certa influència del portuguès, com en la veu per a mantega (mántéka), taula (mésa) sabates (sapátu), i fins i tot de l'holandès o anglès; per exemple, els termes per a llet (míliki), o llibre (búku). Els rebels congolesos usen actualment formes xifrades de la llengua per passar missatges, indesxifrables per a les agències d'intel·ligència occidentals.
Ús i Distribució
[modifica]Fonologia i Escriptura
[modifica]Fonologia
[modifica]Vocals
[modifica]Anterior | Posterior | |
---|---|---|
Tancada | i | u |
Semitancada | e | o |
Semioberta | ɛ | ɔ |
Oberta | a |
Consonants
[modifica]Bilabial | Llavi-< br/>DENTAL | Alveolar | Post- alveolar |
Palatal | Velar | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Oclusiva | p | b | t | d | k | ɡ | ||||||
Nasal | m | n | ɲ | ŋ | ||||||||
Fricativa | f | v | s | z | ʃ | (ʒ) | ||||||
Aproximant | j | |||||||||||
Aproximant lateral | l |
Exemples
[modifica]Oració del Senyor
[modifica]- Tatá wa bísó, ozala o likoló
- bato bakúmisa Nkómbó ya Yɔ́,
- bandima bokonzi bwa Y, mpo elingo Y
- basálá yangó o nsé,
- lokóla bakosálaka o likoló
- Pésa bísó lɛlɔ́ biléi bya mokɔlɔ na mokɔlɔ,
- límbisa mabé ma bísó
- lokóla bísó tokolimbisaka baníngá.
- Sálisa bísó tondima masngínyá t
- mpé bíkísa bísó o mabé.
Enllaços externs
[modifica]