Xatrac becllarg
Thalasseus sandvicensis  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 1 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22694591 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Laridae |
| Gènere | Thalasseus |
| Espècie | Thalasseus sandvicensis (Latham, 1787) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Sterna sandvicensis
|
| Protònim | Sterna sandvicensis |
| Distribució | |
 Distribució geogràfica del xatrac becllarg: groc (àrea de cria), verd (poblacions sedentàries) i taronja (àrea d'hivernada). | |
.svg){kind=icon}
El xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis), també anomenat llambritja de bec llarg a les Illes Balears,[1] és un ocell de la família dels estèrnids.
Noms populars
[modifica]A les Balears rep els noms de aronella/nonella/donella de mar, nonella de prat, colomet des senyor.[2]
Morfologia
[modifica]- Fa 41 cm de llargària i 85-97 cm d'envergadura alar.
- Plomatge blanc o gris clar i capell negre.
- Té un curt plomall que se li aixeca en situacions d'alerta.
- Bec llarg i negre amb la punta groga.
- Les potes són curtes i de color negre.
- La cua és menys forcada que en altres xatracs.
Subespècies
[modifica]- Thalasseus sandvicensis sandvicensis. Costes atlàntiques i mediterranies del Vell Món.
- Thalasseus sandvicensis acuflavidus. Costa atlàntica nord-americana fins al Carib sud.
- Thalasseus sandvicensis eurygnathus. Nord i Est de Sud-amèrica.
Les dues subespècies americanes formarien una espècie diferent (Thalasseus acuflavidus) segons alguns autors [3]
Reproducció
[modifica]Als Països Catalans es reprodueix regularment al Delta de l'Ebre i a l'Albufera de València.[1]
Mascle i femella trien illetes a les llacunes litorals o a les zones marines, com les salines, amb sorra per fer-hi el nial. La posta té lloc de maig a juliol, sobre un precari niu excavat en el sòl sorrenc, on existeixi vegetació, i en el qual la femella diposita d'1 a 3 ous que seran covats per tots dos pares durant 23 dies. Els fills no volen fins després de 5 setmanes, durant les quals reben els aliments dels pares. La nidificació la fan en colònies mixtes juntament amb altres làrids i estèrnids.[4]
Distribució geogràfica
[modifica]Habita les costes de la Mar del Nord, la Mar Negra i la Càspia, i, en nombre reduït, a la Camarga i l'Illa de Buda, i hiverna a les costes occidentals d'Àfrica. A la resta dels Països Catalans és un migrador més o menys freqüent per totes les costes, i pot tenir presència accidental a l'interior.[1]
Costums
[modifica]És una espècie d'ocell de costums gregaris i molt marina que es cabussa contínuament per capturar peixets. Solament s'acosten a la costa per niar-hi o quan fa mal temps, perquè si no, volen mar endins, cridant i cabussant-se per agafar peixets.[5]
Als Països Catalans pot ésser observat durant tot l'any, però amb més freqüència a l'hivern i durant el pas migratori primaveral i tardoral.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 138. ISBN 978-84-96553-54-5.
- ↑ https://docplayer.es/83714272-Conreu-de-l-arros-i-l-explotacio-de-l-albufera-de-muro-i-sa-pobla-plecs-de.html
- ↑ Gill, F & D Donsker (Eds). 2017. IOC World Bird List (v 7.3). doi: 10.14344/IOC.ML.7.3.
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 118-119. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 57-58. ISBN 84-315-0434-X
- BirdLife International (2004). Xatrac becllarg. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 3 de juny del 2008 (en anglès).
Enllaços externs
[modifica]- Estudi de la població de xatrac becllarg del Principat de Catalunya. (català)
- Descripció d'aquesta espècie. (castellà)
- Imatges de xatracs becllargs. (anglès)
- Hàbitat i reproducció d'aquest ocell. (francès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
