Llenega rosàcia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuLlenega rosàcia
Hygrophorus roseodiscoideus Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaHygrophoraceae
GènereHygrophorus
EspècieHygrophorus roseodiscoideus Modifica el valor a Wikidata
Bon & Chevassut 1985[1]

La llenega rosàcia[2] (Hygrophorus roseodiscoideus) és un bolet comestible, tot i que de menys qualitat que altres llenegues.[3]

Descripció[modifica]

El barret té un diàmetre de 4 a 10 cm i és més aviat carnós; de bon principi, és convex, i, en madurar, es va aplanant, fins a formar-se un umbó al centre. La superfície és nua (glabra), sense ornamentacions, lleugerament coberta per una capa viscosa. La coloració del barret va del bru vermellós al bru castanya, a la seua part central, i és groc crema amb reflexos rosats vers el marge. Les làmines, de color blanc amb tonalitats rosades en envellir, són arquejades, gruixudes i espaiades, i s'estenen una mica per la cama. La cama és cilíndrica, de 5 a 8 cm de llarg per 1 a 1,5 cm d'ample, de color blanc i amb un anell viscós molt efímer, sovint difícil de detectar, que en assecar-se deixa taques groguenques a la base. La carn és de color blanquinós o una mica rosat, tal com en la resta de l'espècie. Tant l'olor que desprèn com el sabor de la seua carn són agradables i suaus. Les espores són el·lipsoïdals, hialines, llises i mesuren 9-10,5 x 5,5-6,5 µm. Els basidis són tetraspòrics, i no presenta cistidis.[3]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un bolet micorrízic que creix formant simbiosis, sota alzines i roures entre 300 i 1.000 m d'altitud. Apareix sobre sòls bàsics a la tardor o a principi de l'hivern (entre el setembre i el gener) i és considerat relativament freqüent.[3] Es troba a Europa: França,[4][5] Itàlia,[6] Andalusia,[7] Navarra,[8][9] el País Valencià (el Parc Natural del Desert de les Palmes a la Plana Alta),[10] Catalunya (la serra del Mont[11] i el Parc Natural del Cadí-Moixeró)[12] i l'illa de Mallorca (la serra de Tramuntana).[13][14]

Observacions[modifica]

Hi ha poques espècies properes que se li assemblin i que siguin no comestibles o verinoses.[3] Tot i que és comestible, per cuinar-lo és millor rebutjar la capa viscosa del capell i del peu.[13]

Referències[modifica]

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. Institut d'Estudis Catalans (català)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. ISBN 8493317357. Pàg. 145.
  4. Muséum national d'Histoire naturelle (francès) i (anglès)
  5. Société Mycologique du Poitou (francès)
  6. Preliminary checklist of the macromycetes from Collestrada forest ecosystems in Perugia (Italy) (anglès)
  7. Setas de Andalucía (castellà)
  8. Guía de Setas y Hongos de Navarra (castellà)
  9. Observaciones de hongos de Navarra (castellà)
  10. Torrejón, M., 2002. Contribución al estudio de la flora micológica del Desert de les Palmes (Castelló). Revista Catalana de Micologia, vol. 24: 5-16. [1]
  11. Empordà -Natura (català)
  12. Els fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró (català)
  13. 13,0 13,1 Bolets de les Illes Balears - Universitat de les Illes Balears (català)
  14. Constantino, C. & Siquier, J. Ll., 1990. Petita guia dels bolets de les Balears. Conselleria d'Agricultura i Pesca. Govern Balear. Palma.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]