Lletsó d'hort

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaLletsó d'hort
Sonchus oleraceus
Sonchus February 2008-1.jpg
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Asterales
Família Asteraceae
Tribu Cichorieae
Gènere Sonchus
Espècie Sonchus oleraceus
L. 1753
Modifica dades a Wikidata

El lletsó, lletsó d'hort o llicsó (Sonchus oleraceus) és una planta de la família de les asteràcies. Originalment es trobava a Àfrica del nord, Àsia i Europa, però actualment s'ha estès arreu del món. A Catalunya, les Illes Balears i al País Valencià és força comú fins als 1500 metres d'altitud.[1]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Amanida de lletsons amb tomàquet, enciam, cogombre, ceba i pastanaga.

És una planta de fulla comestible. El terme oleraceus (del llatí olus = verdura o hortalissa)[2] fa referència al fet que aquesta planta era utilitzada a la cuina. Es cultivava a la Grècia antiga, a l'antiga Roma i a tota Europa a l'edat mitjana, però amb el pas dels segles va ser substituïda per altres hortalisses considerades més refinades. Plini (Gaius Plinius Secundus, 23–79) va comentar que Teseu es va menjar un plat de lletsons abans d'anar a lluitar contra el toro de Marató. Era un dels ingredients de la cuina mediterrània tradicional, tot i que actualment el seu consum es limita a unes pocs llocs.

El lletsó és molt comú i abundant, es conrea fàcilment i és una planta molt agraïda, ja que fa fulles grosses i tendres en qualsevol terreny amb només una mica de regatge. Hi ha qui prefereix les fulles tendres de les plantes menudes, però també hi ha qui li agrada el regust lleugerament amarg per a combinar-lo amb altres fulles. En plantes grosses cal utilitzar les fulles de la part alta de la tija.

El lletsó forma part encara de la dieta de l'illa de Creta, on es mengen les fulles crues en amanides o les fulles i tiges saltades amb oli d'oliva, bullides o com a ingredient de coques tapades.[3] A Grècia la fulla de lletsó és popular com a ingredient de les amanides conegudes amb el nom d'horta i per a barrejar amb les fulles d'altres herbes en amanides crues, especialment durant l'hivern.[4]

Els lletsons són també un dels ingredients principals del preboggion o prebugiún, una barreja d'herbes que és una de les especialitats de la cuina de Ligúria i que s'utilitza per a farcir raviolis i pansoti.

Als Països Catalans creixen sovint com a mala herba en els conreus de regadiu; tradicionalment els lletsons i altres herbes similars es feien servir per a fer pastissets de brosses.[5] Actualment hi ha qui empra lletsons en alguns plats, sobretot combinats amb altres fulles,[6] però moltes de les receptes tradicionals s'han perdut. De qualsevol forma, afegir unes fulles de lletsó a una amanida verda convencional va molt bé per a contrarestar el gust prou insípid de l'enciam comercial. El lletsó és així mateix força estimat pels conills i per les aus feréstegues, i també pels moixons domèstics, como ara els psitàcids.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

El lletsó d'hort és freqüent en camps humits, camps de conreu, camins i horts. Floreix especialment a la primavera, encara que es pot trobar florit gairebé tot l'any en cultius de regadiu com els de blat, fruiters, etc. o bé en conreus de secà com ara vinyes. Les fulles d'aquesta planta agraden molt als conills.

En alguns llocs del món es considera una planta invasora, es comporta sovint com a ruderal i també com a mala herba en jardins i horts. És difícil de distingir amb la Sonchus tenerrimus per això es creu que s'ha pogut originar a partir d'aquesta.

Es pot confondre amb altres plantes similars no comestibles com el xenixell. Cal comprovar si la tija és tubular i relativament tendra. Quan hom trenca la tija en surt una quantitat moderada de saba blanca i lletosa. Els noms comuns de la planta en català deriven de 'llet', precisament per aquest fet.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Lletsó d'hort; gravat antic
Aspecte general
Detall fulles
Detall corol·la
Detall llavors

Forma vital[modifica | modifica el codi]

El lletsó d'hort és una planta anual o biennal amb una forma vital de teròfit o hemicriptòfit, segons la classificació de Raunkjaer.

Port i dimensions[modifica | modifica el codi]

Mesura de 30 a 40 cm d'alçada. És una herba glabra, és a dir, sense pèls, o bé pubescent glandulosa.

Òrgans vegetatius[modifica | modifica el codi]

Fulles
Les fulles són molt variables, simples, amples, lleugerament dentades, herbàcies, de nervadura pennada, amb el revers glabre i glauc. Sovint les fulles són poc dividides, i si són pinnatipartides el segment terminal sol ser molt més gros que els altres, un tret que permet distingir aquesta espècie del lletsó fi (Sonchus tenerrimus), de fulles profundament dividides i amb segments semblants.[1] Les fulles inferiors són peciolades i esparses.
arrel
La rel és axonomorfa i caulògena.
Tija
Les tiges són poc ramificades, erectes, herbàcies i es caracteritzen per una ramificació simpòdica.

Òrgans reproductors[modifica | modifica el codi]

Inflorescència
Els capítols es disposen en corimbes umbel·liformes sobre peduncles llargs i generalment piloso-glandulars. L'involucre dels capítols és glabre (a diferència del lletsó fi, que el té albo-lanuginós a la base),[1] mesura entre 10 i 15mm de longitud i a la base està inflat.

Les flors són hermafrodites, ligulades, pentàmeres i zigomorfes.

Flors
El calze ha estat transformat en una corol·la de pèls. La corol·la és tubular i de color groc viu, té una lígula amb la mateixa longitud del tub. L'androceu és poliadelf, amb 5 estams units en forma de tub. El gineceu està compost per ovari ínfer, bicarpel·lar, sincàrpic, unilocular i amb un primordi seminal. L'estil i l'estigma són d'un color verd fosc.
fruit
Aqueni de color bru d'uns 3 mm de longitud, rugosos i amb estries transversals. Presenten un papus format per dos tipus de pèls: uns solitaris, rugosos i caducs i d'altres persistents, llisos i fasciculats.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

La forma galènica en la que es troba és:

  • En brots
  • Amanida (si les fulles són toves)
  • En infusions

Antigament, era molt típic preparar aigua de lletsó a les farmàcies per utilitzar-les per tots tipus de mals però a partir de segle XVIII es va considerar poc útil i no es va tornar a fer.

Per usos medicinals es recull a la tardor i per parts, primer es recullen les fulles i després l'arrel, es mantenen a l'ombra fins que s'assequen. Finalment, s'airegen les fulles i l'arrel s'exposa al sol. Les fulles són les que contenen més saba, la qual conté tots els seus components.

Composició química[modifica | modifica el codi]

  • flavonoides
  • vitamina C
  • apigenòsid
  • cinaròsid
  • isocinaròsid
  • hiperòsid
  • kenferol
  • linaròsid
  • luteolòsid
  • crepidiàsid A

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

Aquesta planta s'ha fet servir per combatre la grip, els refredats, les afeccions genitourinàries, per la gota, hipertensió arterial, edemes, retencions de líquids i en ús tòpic: dermatitis i otitis.

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Botànica Farmacèutica. Unitat de botànica. Ensenyament de Farmàcia. Textos docents(pràctiques). Ed.UB. Barcelona, 2008.
  • De Bolos,O;Vigo,J.;Masalles,R. Flora manual dels Països Catalans. Ed.Pòrtic. 3ªEdició. Barcelona, 2005.
  • Font i Quer, Pius. Iniciación a la botànica. Editorial Fontalba. Barcelona, 1986.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]