Vés al contingut

Llista d'alcaldes de Sevilla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Bandera de Sevilla
Escut de Sevilla

L'alcalde de Sevilla és la màxima autoritat municipal de la ciutat de Sevilla. L'administració política de la ciutat de Sevilla es realitza a través d'un ajuntament de gestió democràtica del que cada quatre anys, amb el conjunt de municipis d'Espanya, són elegits els seus components. Per llei, i en funció del nombre d'habitants que té la ciutat, el nombre de regidors d'elecció directa que componen l'Ajuntament són 33. Les últimes eleccions municipals celebrades en 2011 van ser guanyades pel Partit Popular, com a conseqüència d'aquests resultats el Ple Municipal va escollir alcalde per 4 anys Juan Ignacio Zoido del Partit Popular.

Llista d'assistents i alcaldes

[modifica]

Assistents

[modifica]

Segons Varflora, des de l'any 1464 sona ja en les Provisions Reials el nom d'Assistent de Sevilla, que en la realitat és el mateix que el Corregidor en altres ciutats. L'any 1478, els Reis Catòlics van establir aquest ofici amb perpetuïtat.[1]

Període Assistent Notes
1478 - 1482 Diego de Merlo
1482 - 1506 Juan de Silva y Rivera, comte de Cifuentes Captiu dels moros entre 1483-86 després de la batalla de l'Axarquía.
1506 - ? Íñigo de Velasco, duc de Frías
? - 1518 Juan de Silva y Rivera, senyor de Montes Claros Fill del comte de Cifuentes. 1a vegada.
1518 - ? Francisco de Quiñones, comte de Luna
? - 1522 Sancho Martínez de Leyva
1522 - 1523 Garci Fernández Manrique, comte dOsorno
1523 - 1527 Juan de Silva y Rivera, marquès de Montemayor 2a vegada.
1527 - 1532 Gutierre Velázquez
1532 - 1538 Gerónimo Briceño Oïdor de la Reial Audiència de Granada.
1538 - 1542 Pedro de Navarra y de la Cueva, marquès de Cortes
1542 Martín Ortiz Interí, alcalde de cort.
1542 - 1549 Pedro de Navarra y de la Cueva 2a vegada.
1549 - 1550 Francisco Cano
1550 - 1553 Lorenzo Suárez de Mendoza, comte de Coruña
1553 - 1556 Andrés Ramírez de Alarcón
1556 - 1558 Diego de Benavides, comte de Santisteban del Puerto Va morir en el càrrec.
1558 Llicenciat Guajardo Interí.
1558 - 1565 Francisco Chacón, senyor de Casarrubios i Arroyomolinos
1565 - 1566 Francisco de Castilla
1566 - 1569 Francisco de Mendoza, comte de Monteagudo
1569 - ? Francisco Carrillo de Mendoza, comte de Priego
15?? - 1573 Pedro López de Mesa
1573 - 1579 Francisco Zapata de Cisneros, comte de Barajas
1579 - 1580 Fernando de Torres y Portugal, comte de Villardompardo Passà al virregnat del Perú.
1580 - 1582 Bernardino Suárez de Mendoza, comte de Coruña Passà a virrei de Nova Espanya.
1582 - 1588 Juan Hurtado de Mendoza, comte d'Orgaz
1588 - 1589 Juan Sarmiento de Valladares
1589 - 1593 Francisco de Carvajal, senyor de Torrejón el Rubio
1593 - 1596 Pedro Carrillo de Mendoza, comte de Priego Fill de Francisco Carrillo de Mendoza.
1596 - 1599 Francisco Arias de Bobadilla, comte de Puñonrostro
1599 - 1601 Diego Pimentel Passà a virrei d'Aragó.
1601 - 1603 Juan Manuel de Mendoza y Luna, marquès de Montes Claros Passà a virrei de Nova Espanya.
1604 - 1609 Bernardino de Avellaneda, senyor de Castrillo També va ser President de la Casa de Contratació (1598-1606).
1609 - 1613 Luis Méndez de Haro y Sotomayor, marquès del Carpio També va ser capità general de les milícies del regne de Sevilla.
1613 - 1618 Diego Sarmiento de Sotomayor, comte de Salvatierra Capità general de les milícies.
1618 - 1620 Alonso de Bracamonte, comte de Peñaranda
1621 - 1623 Pedro de Deza, comte de la Fuente del Sauco
1623 - 1626 Fernando Ramírez Fariñas
1626 - 1629 Lorenzo de Cárdenas, marquès de Vacares
1629 - 1634 Diego Hurtado de Mendoza y Guevara, vescomte de la Corzana
1634 - 1642 García Sarmiento de Sotomayor, comte de Salvatierra Fill de Diego Sarmiento. Passà a virrei del Perú.
1642 Diego de Cárdenas, comte de la Puebla del Maestre Fill de Lorenzo de Cárdenas. 1a vegada.
1642 - 1644 Juan de Santelices y Guevara Regent de la reial audiència de Sevilla.
1644 - 1647 Gaspar de la Cueva (marquès de Bermar).
1647 - 1648 Alonso de Cardona
1648 - 1649 Juan de Santelices y Guevara 2a vegada.
1649 - 1651 Diego de Cárdenas, comte de la Puebla del Maestre 2a vegada.
1651 - 1652 marquès de Avilafuente
1652 - 1653 Pedro de Zamora Hurtado Regent de la Reial Audiència.
1653 - 1662 Pedro Núñez de Guzmán, marquès de Quintana
1662 - 1664 Pedro Mesía de Tobar, comte de Molina
1664 - 1665 Lorenzo Santos de San Pedro Regent de la Reial Audiència.
1665 José Pardo de Figueroa Va morir en el càrrec
1665 - 1666 Lorenzo Santos de San Pedro Regent de la Reial Audiència, 2a vegada.
1666 - 1669 Baltasar de Eraso y Toledo, comte de Humanes
1669 - 1673 Pedro Villela Zorrilla y Arce, comte de Lences i de Tribiana
1673 - 1678 Carlos de Herrera Ramírez de Arellano Regent de la Reial Audiència, començà el seu mandat com a Interí.
1678 - 1680 Manuel de Girón y Salcedo, marquès de Sofraga Va morir en el càrrec.
1680 Andrés de la Concha Interí, 1a vegada.
? Fernando de Moscoso y Osorio Va morir en el càrrec.
? Andrés de la Concha Interí, 2a vegada.
? - 1683 Francisco de Juanes Echalar Interí, Regent de l'audiència.
1683 - 1685 Luis de Salcedo y Arbizu
1685 - 1687 Félix Nieto de Silva, comte de Guaro Passà al govern d'Orà.
1687 Manuel de Arce y Astete Interí, Regent de l'Audiència.
1687 - 1692 José de Solís y Valderrábano, comte de Montellano
1692 Gregorio Jiménez de Cisneros Interí, Regent de l'Audiència, 1a vegada.
1692- 1693 Pedro Núñez de Prado, comte d'Adanero Passà a presidir el Consell d'Hisenda.
1693 Gregorio Jiménez de Cisneros Interí, Regent de l'Audiència, 2a vegada.
1693 - 1695 Juan de Valenzuela Venegas, comte de Val del Aguila Va morir en el càrrec.
1695 - 1696 García Fernández Bazán Interí, Regent de l'Audiència.
1696 - 1704 Lorenzo Fernández de Villavicencio, marquès de Valhermoso de Pozuela
1704 - 1705 Álvaro Pantoja y Portocarrero, comte de Torrejón Va morir en el càrrec.
1705 Pedro de Ursúa Arizmendi, comte de Gerena Interí, Regent de l'Audiència.
1705 - 1709 Juan de Torres y la Vega, comte de Miraflores de los Ángeles
1709 - 1713 Antonio de Mendoza, marquès de Monroy
1713 - ? Francisco de Aranda y Quintanilla, marquès d'Aranda
? Juan Fernández de Cáceres Interí, tinent de l'anterior.
? - 1718 Lorenzo de Villavicencio y Villavicencio, marquès de Valhermoso Fill de Lorenzo Fdez de Villavicencio.
1718 Manuel de Torres Interí, Regent de l'Audiència, 1a vegada.
1718 - 1725 Alonso Pérez de Saavedra y Narváez, comte de la Jarosa
1725 - 1731 Esteban Joaquín de Ripalda, comte de Ripalda
1731 - 1732 Manuel de Torres Interí, 2a vegada.
1732 - 1738 Rodrigo Caballero de Illanes
1738 - 1752 Ginés de Hermosa y Espejo
1752 - 1756 Fernando de Valdés y Quirós
1756 - 1760 Pedro Samaniego Montemayor y Córdoba, marquès de Monterreal
1760 Julián Robión Interí.
1760 - 1767 Ramón de Larumbe
1767 - 1778 Pablo de Olavide
1778 - 1783 Francisco Domezain y Andía Va morir en el càrrec.
1783 - 1785 Pedro López de Lerena
1785 - 1793 José de Ávalos
1793 - 1795 Jerónimo de Ustáriz y Tovar, marquès d'Ustáriz
1795 - ? Manuel Cándido Moreno Ciadoncha, comte de Fuenteblanca
1806 - 1808 Vicente Hore Dávila
1808 - 1810 Joaquín Leandro de Solís Interí.
1810 - 1812 Joaquín de Goyeneta Nomenat per Josep Bonaparte.
1812 - 1814 Juan Manuel de Uriortua y Villanueva
1814 - 1816 Joaquín de Goyeneta 2a vegada, per aclamació popular.
1816 - 1819 Francisco Laborda y Pleyer
1819 - ? José Blanco
1825 - 1833 José Manuel Arjona y Cuba
Font (fins 1789):Compendio histórico descriptivo de la muy noble y muy leal ciudad de Sevilla [1]

Alcaldes

[modifica]
Període Alcalde Notes
1835 - 1836 Francisco de Paula Ruiz del Arco, marquès d'Arco Hermoso
1836 - 1837 Francisco de Paula Méndez
1838 marquès de Castilleja del Campo
1839 Manuel Cortina Arenzana
1840 Ignacio Vázquez Gutiérrez
1841 Gabriel Díaz del Castillo
1842 Juan García Verdugo
1843 Manuel Bayo Sologuren
1844 - 1845 José Joaquín de Lesaca
1845 - 1846 Miguel de Carvajal Mendieta, comte de Casal
1846 - 1847 Alejandro Aguado, comte de Montelirios
1847 - 1848 Francisco Javier Cavestany
1849 - 1851 Francisco de Paula Castro
1851 - 1854 José María Rincón
1854 - 1856 Fernando Espinosa Maldonado y Fernández de Córdoba, comte de l'Águila
1856 - 1858 Miguel de Carvajal Mendieta, comte de Casal
1858 Gonzalo Segovia y García, comte de Casa Segovia
1859 - 1865 Juan José García de Vinuesa
1866 Joaquín de Peralta
1866 - 1868 Joaquín Auñón León de Orbaneja
1868 Francisco de Paula del Castillo y Urri
1869 Fernando Pons Ojeda
1869 Antonio Aristegui
1870 - 1872 Laureano Rodríguez de las Conchas
1872 Manuel de la Puente y Pellón
1872 Francisco de Paula del Castillo y Urri
1872 Romualdo Fernández Luque
1873 Pedro Ramón Balboa
1873 Eduardo Aguirrebengoa
1874 Antonio Machado Núñez
1874 Manuel de la Puente y Pellón
1875 José de Solís y Jácome, marquès de Tablantes
1875 - 1877 José María Ybarra Gutiérrez de Caviedes, comte d'Ybarra
1877 - 1878 José Morales Gutiérrez
1879 - 1880 José María de Hoyos Hurtado
1881 - 1882 Manuel de la Puente y Pellón
1887 - 1888 Fernando Varea Torrealba
1889 Juan Galindo Salado
1890 Augusto Placensia y Fariñas, comte de Santa Bárbara
1890 Francisco González Álvarez
1893 José Bermúdez Reina
1893 Joaquín Campos Palacios
1895 Anselmo Rodríguez de Rivas y Rivera
1897 - 1898 Gaspar de Atienza y Ramírez Tello de Valladares
1898 Alfredo Eraso Pizarro
1899 Hipólito Adalid Cantelmi
1899 - 1901 Fernando de Checa Sánchez Del Partito Conservador, 1a vegada.
1901 - 1902 Francisco J. Palomino y Muñoz Del Partit Liberal.
1902 - 1903 Manuel Héctor y González Abreu Liberal.
1903 - 1904 Fernando de Checa Sánchez Conservador, 2a vegada.
1904 Joaquín Molero Palacios Conservador.
1904 - 1906 Fernando Barón y Martínez de Agulló, comte de Colombí Conservador.
1906 - 1907 Cayetano Luca de Tena y Álvarez Ossorio Liberal.
1907 Fernando Barón y Martínez de Agulló, comte de Colombí Conservador, 2a vegada.
1907 - 1909 José Carmona Ramos Conservador.
1909 Joaquin de Haro Conradi Conservador.
1909 Vicente Chiralt y Selma Liberal.
1909 - 1913 Antonio Halcón y Vinent, comte d'Halcón Liberal, 1a vegada
1913 - 1914 Federico de Amores y Ayala, comte d'Urbina Conservador, 1a vegada
1914 - 1915 Carlos de la Lastra Romero, marquès de Torrenueva Conservador.
1915 Alfredo Amores Domingo Liberal.
1916 - 1917 Manuel Hoyuela Gómez Liberal.
1917 Ricardo Franco Pineda Conservador.
1917 Agustín Vázquez Armero Liberal.
1918 Pedro Rodríguez de la Borbolla Amozcótegui de Saavedra Liberal.
1918 - 1919 Francisco de las Barras y Aragón Liberal.
1919 - 1922 Federico de Amores y Ayala, comte d'Urbina Conservador, 2a vegada
1922 - 1923 Antonio Halcón y Vinent, comte d'Halcón Liberal, 2a vegada
1923 Eduardo Camacho Díaz
Dictadura de Primo de Rivera
1923 - 1926 Agustín Vázquez Armero      Unión Patriótica.
1926 - 1927 Pedro Armero Manjón, comte de Bustillo      Unión Patriótica.
1927 - 1930 Nicolás Díaz Molero      Unión Patriótica.
1930 - 1931 Antonio Halcón y Vinent, comte de Halcón      Liberal, 3a vegada
Font (Segle XX): Sevilla en el siglo XX, Universidad de Sevilla [2]
Període Alcalde Notes
1931 - 1931 Hermenegildo Casas Jiménez      Partit Socialista Obrer Espanyol
1931 - 1931 Rodrigo Fernández y García de la Villa      Partit Republicà Radical.
1931 - 1933 José González Fernández de Labandera      Partit Republicà Radical, UR
1933 - 1934 Emilio Muñoz Rivero
1934 - 1936 Isacio Contreras Rodríguez      Partit Republicà Radical
1936 - 1936 Horacio Hermoso Araujo      Izquierda Republicana
Període Alcalde Notes
1936 - 1938 Ramón de Carranza Gómez de Pablo, marquès de Sotohermoso      Renovación Española.
1938 - 1939 Joaquín Benjumea Burín      Movimiento Nacional, igual que els següents.
1939 - 1939 Francisco Duclós Pérez
1939 - 1939 Enrique Balbontín Horta
1939 - 1940 Eduardo Luca de Tena y Luca de Tena
1940 - 1943 Miguel de Ybarra y Lasso de la Vega
1943 - 1947 Rafael de Medina y Vilallonga, duc de Alcalá
1947 - 1952 José María Piñar Miura
1952 - 1958 Jerónimo Domínguez y Pérez de Vargas, marquès del Contadero
1958 - 1959 Santiago Garrigós Bernabeu
1959 - 1963 Mariano Pérez de Ayala y Vaca
1963 - 1966 José Hernández Díaz
1966 - 1969 Félix Moreno de la Cova
1969 - 1975 Juan Fernández Rodríguez García del Busto
1975 Rafael Ariza Jiménez
1975 - 1978 Fernando de Parias Merry
1978 - 1979 José Ramón Pérez de Lama

Etapa democràtica

[modifica]
Període Alcalde Notes
1979 - 1983 Luis Uruñuela Fernández      Partit Socialista d'Andalusia
1983 - 1991 Manuel del Valle Arévalo      Partit Socialista Obrer Espanyol
1991 - 1995 Alejandro Rojas Marcos de la Viesca      Partit Andalusista
1995 - 1999 Soledad Becerril Bustamante      Partit Popular
1999 - 2011 Alfredo Sánchez Monteseirín      Partit Socialista Obrer Espanyol
2011 - presente Juan Ignacio Zoido Álvarez      Partit Popular

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Arana de Varflora, Fermín. Compendio histórico descriptivo de la muy noble y muy leal ciudad de Sevilla. Universidad de Sevilla, 1789 [Consulta: 1r maig 2012]. 
  2. Braojos Garrido, Alfonso. Sevilla en el siglo XX. Universidad de Sevilla. ISBN 84-7405-585-7 [Consulta: 1r maig 2012]. 

Fonts

[modifica]