Llorenç Capdevila i Roure

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Llorenç Capdevila)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLlorenç Capdevila i Roure
Capdevila 2.JPG
Llorenç Capdevila (2013)
Biografia
Naixement 20 octubre 1969 (49 anys)
Alpicat
Nacionalitat  Catalunya
Formació Universitat de Lleida . filologia catalana
Activitat
Ocupació Escriptor i professor
Llengua Catalana
Premis
*Premi Vila d'Ascó
  • Premi Leandre Colomer
  • Premi El Lector de l'Odissea
  • Premi Gran Angular
Modifica les dades a Wikidata

Llorenç Capdevila i Roure (Alpicat, Segrià, 20 d'octubre de 1969) és un escriptor català. Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Lleida, és professor de llengua i literatura al Institut d'Auro a Santpedor, població propera a Manresa,[1][2] on resideix actualment.

La primera narració que va publicar va sortir a la revista universitària Tirant al Blanc, de Lleida. La primera novel·la que va escriure, però, va ser Racó de món, una sàtira sobre l'ecologisme, l'especulació i la política, amb què va guanyar el premi Vila d'Ascó. Amb El color del crepuscle, que s'esdevé al final del segle XIV, poc abans de la mort del rei Joan I, va guanyar el premi Leandre Colomer i va iniciar un cicle de tres novel·les emmarcades a la baixa edat mitjana, completat amb O rei o res!, que té com a rerefons el Compromís de Casp, i Ànima de llop, que va merèixer el premi El Lector de l'Odissea i que situa la trama cap a mitjan segle XV, en el temps de la guerra civil catalana i les revoltes remences. També ha publicat la novel·la Serrallonga, l'últim bandoler, que pretén donar una visió humana del famós bandoler de les Guilleries. Amb Sota la pell, va fer una incursió en el gènere negre ambientat en la més rigorosa actualitat; tendència que també, amb una bona dosi d'humor, va continuar amb Tothom a terra!. Ha conreat la narrativa juvenil (El secret del bandoler i A fer punyetes!) i la infantil (L'Èlia va de bòlit). Tot i el caràcter històric d'algunes de les seves novel·les, la narrativa d'aquest autor no abandona la cura en els aspectes literaris o en la creació de personatges.[3]

També ha participat en reculls de relats col·lectius, com De tot cor. 32 narradors de la Catalunya central (L'Albí, 2012), Capolatell. Relats del Pirineu (Fonoll, 2012), Tot és possible. 43 narradors de la Catalunya central (L'Albí, 2014) i Assassins de Ponent (Llibres del Delicte, 2016). Forma part del col·lectiu Narradors Centrals, integrat per diversos escriptors del Bages, Berguedà, Anoia, Solsonès i Osona. Col·labora en publicacions periòdiques com Segre, El Pou de la gallina i Regió 7.

Bibliografia[modifica]

  • Racó de món (El Mèdol, 2000), premi Vila d'Ascó 1999
  • El color del crepuscle (Columna, 2001), premi Leandre Colomer 2000
  • O rei o res! (Columna, 2003)
  • Ànima de llop (Proa, 2004), premi El lector de l'Odissea, 2004[4]
  • Serrallonga, l'últim bandoler (Proa, 2006), traduïda al castellà: Serrallonga, el último bandolero (JP Libros, 2009)
  • El secret del bandoler (Cruïlla, 2007), novel·la juvenil, premi Gran Angular 2007
  • Els diaris de Pascal (Proa-TV3, 2008)
  • Sota la pell (Proa, 2010)
  • Tothom a terra! (Edicions de l'Albí, 2011)[5]
  • A fer punyetes! (Barcanova, 2012), novel·la juvenil.
  • L'Èlia va de bòlit (Barcanova, 2013), novel·la infantil
  • L'herència del vell pirata (Cruïlla, 2015), novel·la juvenil, Premi Gran Angular, 2015
  • Pacte de silenci (Pagès Editors, 2016), Premi Ferran Canyameres, 2015[6]

Referències[modifica]

  1. Estrada Carbonell, Jordi «Manresa vista pels escriptors». El Pou de la Gallina, Desembre 2013. Número 293, pàg. 12-19.
  2. Capdevila i Roure, LLorenç «Cent cinquanta anys de literatura manresana». Serra d'Or, Desembre 2009. Número 600, pàg. 25-27.
  3. Sardans, Jordi «LLorenç Capdevila. L'entrevista». El Pou de la Gallina, Novembre 2005. Número 204, pàg. 32-36.
  4. «LLorenç Capdevila cierra su trilogía sobre la Edad Media con Ànima de llop», 29-01-2005. [Consulta: 17 octubre 2014].
  5. «Entrevista presentació Tothom a terra», 20-04-2011. [Consulta: 17 octubre 2014].
  6. «Llorenç Capdevila guanya el premi Ferran Canyameres de novel·la» (en català). PREMIS LITERARIS. ara.cat, 26-06-2015. [Consulta: 15 març 2016].

Enllaços externs[modifica]