Llorenç Presas i Puig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLlorenç Presas i Puig

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 desembre 1811 Modifica el valor a Wikidata
Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 gener 1875 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, astrònom, inventor, farmacèutic, professor titular Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Llorenç Presas i Puig (Sant Boi de Llobregat, 16 de desembre de 1811 - Barcelona, 16 de gener de 1875)[1] fou un matemàtic, farmacèutic i astrònom català.[2][3][4]

Fou el primer llicenciat en Ciències per la Universitat de Barcelona i es doctorà en Matemàtiques i Farmàcia. Fou catedràtic de Matemàtiques i d'Astronomia.

Es conta una anècdota prou expressiva de la seva pluridisciplinarietat: un examinador es va queixar del seu deficient castellà; com a resposta, va continuar l'examen en llatí.[5]

Com a membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, fou comissionat pel claustre de la Universitat de Barcelona per anar a Perpinyà a observar científicament l'eclipsi de Sol del 8 de juliol de 1842 junt a François Arago.

El 28 de setembre de 1850 fou nomenat professor de Geometria analítica, Càlcul infinitesimal i Mecànica a l'Escola Industrial Barcelonesa, amb l'encàrrec de planificar i organitzar els ensenyaments d'aquest nou centre que s'inaugurà oficialment l'1 d'octubre de 1851. Presas fou nomenat catedràtic de Mecànica pura i aplicada explicada analíticamente, Geometria analítica i Càlcul infinitesimal.[6] Malgrat que Presas fou un dels principals creadors del centre, Josep Roura i Estrada fou el director de la nova escola fins a l'any 1860.[6]

El 1856 va inventar l'hidròmetre, també anomenat assajador o unitat fontanera.[7][8][9]

Obres[modifica]

  • Asignatura de matemàticas sublimes: programa que ha formado el profesor de dicha asignatura D. Lorenzo Presas y Puig para la enseñanza de la misma en el curso de 1847 a 1848... (1847) (castellà)
  • Asignatura de mecànica racional: programa que ha formado el profesor de dicha asignatura D. Lorenzo Presas y Puig para la enseñanza de la misma en el curso de 1847 a 1848... (1847) (castellà)
  • Plano del término de San Martín de Provensals (1853) (castellà)
  • Remey que mata la malura de las viñas (1854) (català)
  • Guerra a muerte al Cólera Morbo Asiàtico y al Oidium Tuckery (1855) (castellà)
  • Càlculos (1856) (castellà)
  • Hydrometro (1856) (castellà)
  • Eclipse del sol de 18 de julio de 1860: observado en Oropesa por una reunión de catalanes (1861) (castellà)
  • Atracción atómica: ó sea atracción considerada en los átomos simples y compuestos de los cuerpos (1862) (castellà)
  • Lecciones de trigonometría y álgebra superior: curso de 1863 á 64 (1863) (castellà)
  • Lecciones de geometría analítica: curso de 1864 a 65 (1864) (castellà)
  • Sistema natural de cristalización (1872-73) (castellà)

Reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, RACAB. «Llorenç Presas i Puig». Acadèmics històrics. [Consulta: 5 desembre 2019].
  2. ↑ Actes de la Primera Jornada d'Història de l'Astronomia i de la Meteorologia, Vic, 4 de juny de 2005. Pàgina 109. Agrupació Astronòmica d'Osona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica. p. 109. Barcelona, 2006. ISBN 84-611-0889-2
  3. ↑ «Lectura recomanada: Inventat en català, de Maria Josep Picó | Biblioteca de La Mar de la Frau».
  4. ↑ Perseverance and passion for progress: the keys to Catalan science[Enllaç no actiu]. Maria Josep Picó (anglès) PDF
  5. ↑ Vides santboianes. Carles Serret i Maria Lledó Barreda
  6. ↑ 6,0 6,1 [enllaç sense format] http://upcommons.upc.edu/revistes/bitstream/2099/438/1/cursos_mecanica.pdf
  7. ↑ Actes de la Primera Jornada d'Història de l'Astronomia i de la Meteorologia, Vic, 4 de juny de 2005. pàgina 110. Agrupació Astronòmica d'Osona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica. p. 109. Barcelona, 2006. ISBN 84-611-0889-2
  8. ↑ Puig Pla, Carles. «L'hidròmetre o unitat fontanera, giny hidràulic finançat per l'Escola Industrial de Barcelona l'any 1856». Dins: AA.VV., El vapor i els vapors. Actes de les III Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya (Barcelona, Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat), p. 529-547.
  9. ↑ Física Tècnica i Il·lustració a Catalunya. La cultura de la utilitat: assimilar, divulgar, aprofitar[Enllaç no actiu] Tesi doctoral de Carles Puig Pla. PDF
  10. ↑ Vilaweb, 10-07-2007
  11. ↑ Ajuntament de Sant Boi[Enllaç no actiu] PDF
  12. ↑ Solans, Conxita «Els Premis de reconeixement Cultural del Baix Llobregat». L'Espai: revista de recerca i divulgació, 3, 2000, pàg. 133-134.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llorenç_Presas_i_Puig&oldid=33253805»