Vés al contingut

Llorenç Soldevila i Balart

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLlorenç Soldevila i Balart
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 agost 1950 Modifica el valor a Wikidata
Monistrol de Montserrat (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 desembre 2022 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Argentona (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaneurisma intracranial Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaArgentona (1984–2022) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - doctorat en filologia catalana (–1991)
Universitat Autònoma de Barcelona - filologia catalana (1969–1974) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor universitari, professor d'educació secundària, mestre d'escola, historiador de la literatura, filòleg, lingüista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, professor (1998–2022)
Institut Alexandre Satorras, professor d'educació secundària (1984–2004)
Institut Bisbe Sivilla, professor d'educació secundària (1983–1984)
Institut Investigador Blanxart, professor d'educació secundària (1978–1983) Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaÀngels Fíguls[1]
FillsRoger

Llorenç Soldevila i Balart (Monistrol de Montserrat, 22 d'agost de 1950 - Argentona, 10 de desembre de 2022) va ser un escriptor, filòleg, historiador de la literatura, professor d'ensenyament secundari i professor universitari català.[2][3] Fou nomenat fill adoptiu de la vila d'Argentona el febrer de 2025.[4]

Biografia

[modifica]

Cursà estudis en filologia catalana i magisteri i, després de doctorar-se en Filologia Catalana, es va dedicar a l'ensenyament. Vinculat a l'escoltisme des de ben jove, participà en la creació de les revistes Art i Esplai i Faig.[2][3][5][6]

Durant prop de trenta anys, entre el 1978 i el 2004 va impartir docència en l'ensenyament secundari. En la seva etapa de professor d'institut, a Terrassa primer i a Mataró després, durant els anys vuitanta, començà a col·laborar, conjuntament amb Ramon Pinyol, Manuel Llanas i Glòria Casals, en l'elaboració de llibres de text destinats a ensenyar llengua i literatura (Solc: literatura catalana amb textos comentats), a més d'una antologia literària (Garba: antologia de textos literaris catalans) i, també, d'edicions de textos amb finalitat didàctica, que assoliren una àmplia difusió. Va intervenir en diferents manuals escolars d'ensenyament de la literatura i va dirigir la col·lecció «Les Eines» de l'editorial Proa.[2][3][5][6]

Des de l'any 2005 també va ser professor titular de la Universitat de Vic, tot i que amb la UVic hi havia entrat en contacte des de molt abans. Allà va impartir docència tant a la Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes com a la Facultat d'Empresa i Comunicació.

Obra i recerca

[modifica]

En l'àmbit de la recerca i la investigació, es va dedicar inicialment a l'estudi i divulgació de l'obra de Jeroni Zanné, i del moviment de la Nova Cançó, el descobriment de la qual el portà a dedicar-li, anys més tard, la seva tesi doctoral. Publicà Antologia poètica de Jacint Verdaguer (1986) i tingué cura de diferents edicions d'aquest i altres autors. En l'àmbit pedagògic, també ha elaborat propostes didàctiques sobre les obres de Jacint Verdaguer, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Agustí Bartra, Miquel Martí i Pol i Baltasar Porcel. Com a estudiós de la literatura, va preparar, a més, rutes literàries sobre aquests i altres autors i sobre molts territoris dels països catalans, com el Montseny i les Guilleries, les Illes Balears i el País Valencià. Va elaborar-ne més de 80, entre les no publicades i les publicades. Les més conegudes són Una ruta planiana (1988),[3][7] El Montseny i les Guilleries (1991), El comte Arnau i el comte Mal (1994), Ruta literària de Miquel Martí i Pol (2004)[8] o la Ruta literària per Tarragona: Olga Xirinachs (2022), per exemple. També de molts altres estudis, com La cançó catalana (1959-1984) (1984) i Una novel·la són paraules. Introducció a l'obra de Mercè Rodoreda (2000). En total, la seva bibliografia es compon de més de 400 treballs.[9]

La ruta planiana

[modifica]

Durant el curs 1987-88, mentre exercia com a catedràtic de llengua i literatura catalana a l'institut Alexandre Satorras de Mataró, Soldevila va impulsar la primera de les seves grans rutes literàries, dedicada a Josep Pla, en la qual van participar alumnes del mateix centre i de l'Escola Pia Santa Anna de Mataró.[10][9]

La sortida es va dur a terme del 5 a l'11 de setembre de 1988 i va incloure tres dies de navegació entre Blanes i Leucata resseguint la geografia marinera de l'escriptor empordanès, amb la participació de quaranta-tres escolars i un pressupost de quatre milions de pessetes, sufragat en part pel Rotary Club Mataró-Maresme. L'experiència es va recollir en el llibre Una ruta planiana. Guia de viatge (L'Aixernador Edicions, 1988), en el qual els participants disposaven d'un recull de textos de Pla que llegien in situ als indrets que hi apareixen retratats.[11][9]

Segons l'escriptor i periodista Manuel Cuyàs, aquesta ruta planiana dels anys vuitanta amb alumnat de Satorras i de Santa Anna va ser precisament l'origen del que més tard esdevindria el projecte de la Geografia Literària dels Països Catalans.[11]

La Geografia literària dels Països Catalans

[modifica]

L'any 2010 presentà el primer volum de la col·lecció «Geografia literària», Comarques barcelonines,[5][12] al qual, fins al 2025, li seguirien deu volums més sobre la resta dels Països Catalans, Comarques lleidatanes, l'Alt Pirineu i l'Aran (2014), Comarques tarragonines i Terres de l'Ebre (2010), Comarques gironines (2016), Illes Balears i Pitiüses (2017), País Valencià (2018), Barcelona nova (2014), Barcelona vella (2013), Barcelona nova i el Barcelonès (2015), Andorra (2024) i Universos Literaris (2021).[13] Amb la seva mort, va quedar pendent el darrer dels dotze volums de la col·lecció, el dedicat a la Catalunya del nord, L'Alguer i la Franja de ponent, que va deixar avançat però no pas acabat.[14][9]

Iniciatives

[modifica]

Va impulsar el portal web Endrets.cat, i va coordinar la línia «Literatura i Territori» del seu grup de recerca de la UVic-UCC. També és el creador del Premi Agustí Bartra de poesia, encara vigent,[15][6][16] així com del Premi Anna Murià d'assaig literari. De l'Agustí Bartra va formar part del seu jurat fins a la seva mort, així com també del Premi Helena Jubany, que hi va entrar commogut pel seu assassinat, atès que era filla d'un company de feina a l'institut Satorras.[17]

A Argentona, l'any 1999, fundà el Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, del qual fou el primer president, càrrec que ocupà fins al 2009 quan passà a ser-ne vicepresident. El 2022 passà a ocupar un càrrec de vocal.[18] Fou l'impulsor de la Tardor Literària d'Argentona, de la qual s'han celebrat vint-i-dues edicions, per on ha passat el bo i millor de la literatura dels Països Catalans. Té nombrosos articles publicats en la revista Fonts, butlletí i revista de recerca de l'entitat. L'any 2022 inaugurava la ruta literària d'Argentona.[19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «El monistrolenc Llorenç Soldevila, intel·lectual de la llengua i la literatura catalanes, mor de manera sobtada als 72 anys». Regió 7.
  2. 1 2 3 «Llorenç Soldevila i Balart». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 abril 2020].
  3. 1 2 3 4 «Llorenç Soldevila i Balart». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 agost 2026].
  4. ↑ «Llorenç Soldevila, fill adoptiu d’Argentona». en-llaç.cat, 02-03-2025. [Consulta: 7 agost 2026].
  5. 1 2 3 «Llorenç Soldevila presenta l'obra Geografia literària. Comarques barcelonines. També va presentar el projecte web Geografia Literària dels Països Catalans». VilaWeb, 18-02-2010 [Consulta: 2 abril 2020].
  6. 1 2 3 Ruiz, Dolors «Lliçó de jubilació del professor Llorenç Soldevila i Balart». Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes UVic-UCC, 17-12-2018 [Consulta: 2 abril 2020].
  7. ↑ Una Ruta planiana : guia de viatge. 2a ed. L'Aixernador, 1990. ISBN 84-86332-25-7.
  8. ↑ Soldevila, Llorenç. Ruta literària de Miquel Martí i Pol. Barcelona: Proa, 2004. ISBN 84-8437-742-3.
  9. 1 2 3 4 Giramé-Parareda, Ricard «Bibliografia general de Llorenç Soldevila i Balart (1970-2024), I: obra de l'autor». Ítaca: Revista de Filologia, 16, 08-04-2025, p. 237–267. DOI: 10.14198/itaca.28935. ISSN: 2386-4753.
  10. ↑ «Llorenç Soldevila i Balart». Endrets, Geografia Literària dels Països Catalans. [Consulta: 7 agost 2026].
  11. 1 2 «Llorenç Soldevila dibuixa la Geografia Literària dels Països Catalans». Capgròs, 16-04-2010. [Consulta: 7 agost 2026].
  12. ↑ «Geografia literària: comarques barcelonines». Societat d'Onomàstica. [Consulta: 2 abril 2020].
  13. ↑ «Geografia literaria». Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC). [Consulta: 2 abril 2020].[Enllaç no actiu]
  14. ↑ Mata i Riu, Toni. «Llorenç Soldevila viu en la seva obra». Regió 7, 10-12-2023. [Consulta: 7 agost 2026].
  15. ↑ «Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra». Ajuntament de Terrassa, 2 desembre 2022. [Consulta: 12 desembre 2022].
  16. ↑ «Llorenç Soldevila Balart». Dialnet. [Consulta: 2 abril 2020].
  17. ↑ «Llorenç Soldevila». Frontissa, 16-08-2024. [Consulta: 7 agost 2026].
  18. ↑ «Assemblea General del CEAJC». Fonts, butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, 39, Juliol 2009, p. 4. ISSN: 1887-9381.
  19. ↑ Villà, Francesc «Ara ja fa vint anys». Fonts, butlletí del Centre d'Estudis Argentoinins Jaume Clavell, 82, Abril 2020, p. 5, 6. DOI: 1887-9381.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llorenç_Soldevila_i_Balart&oldid=38093417»