Ramon Pinyol i Torrents

De Viquipèdia
Infotaula de personaRamon Pinyol i Torrents
Biografia
Naixement22 juliol 1953 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
President Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans
2018 –
← Josep Massot i Muntaner Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador de la literatura, professor d'educació secundària, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Vic Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Ramon Pinyol i Torrents (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 22 de juliol de 1953) és un historiador de la literatura, i professor d'educació secundària i professor universitari català.[1]

Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, Pinyol ha desenvolupat la seva tasca professional com a historiador de la literatura i en l'àmbit de la docència. Com a docent, ha exercit en l'ensenyament secundari i, posteriorment, ho ha fet també com a professor de la Facultat de Traducció, Educació i Ciències Humanes de la Universitat de Vic. També ha estat director de la càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris de la mateixa Universitat. Als anys vuitanta publicà, conjuntament amb Glòria Casals, Núria Cot, Manuel Llanas i Llorenç Soldevila, manuals de llengua (Nexe: compendi d'història de la llengua) i literatura (Solc: literatura catalana amb textos comentats), a més d'una antologia literària (Garba: antologia de textos literaris catalans) i, també, edicions de textos amb finalitat didàctica, que tingueren una àmplia difusió.[1][2][3]

La seva docència i la seva activitat investigadora universitàries s'han centrat en la literatura i la cultura vuitcentistes, en general, i en l'obra de Jacint Verdaguer, en particular, i més en concret en l'estudi i l'edició de l'obra i en la repercussió internacional coetània i posterior. Precisament, es doctorà amb una edició crítica, publicada el 2002, del volum Pàtria, de Jacint Verdaguer, autor a qui ha dedicat nombrosos estudis, sobretot dins l'Anuari Verdaguer, i de qui, el 1995, preparà dues antologies: Verdaguer i Barcelona, amb F. Codina, i Poesia i prosa. També ha estat editor de Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1999) i amb Maur Maria Boix i Selva signà l'edició crítica verdagueriana de Montserrat: llegendari, cançons, odes (2004). Interessat igualment per la història de la traducció i la recepció literària, entre altres treballs és coautor de L’art de traduir (2000).[1] Ha codirigit diferents col·leccions editorials, i també ha coordinat el grup de recerca Edició de Textos Literaris Contemporanis. A més, Pinyol ha dirigit els projectes "Jacint Verdaguer: edició crítica, fonts, context i recepció", "Verdaguer: edició crítica i recepció hispànica i internacional", "Textos literaris contemporanis: estudi, edició i traducció" i" L'obra i la figura de Jacint Verdaguer: elaboració d'edicions crítiques i filològiques i estudi de llur recepció nacional i internacional coetània i posterior".[2]

L'any 2014 ingressà com a membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC),[2] i el 2018 fou nomenat nou president de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC, tot substituint en el càrrec Josep Massot i Muntaner.[4]

Referències[modifica]