Ramon Pinyol i Torrents
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 juliol 1953  (70 anys)Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) |
| President Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans | |
| 2018 – ← Josep Massot i Muntaner | |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador de la literatura, professor d'educació secundària, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Vic |
| Membre de | |
Ramon Pinyol i Torrents (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 22 de juliol de 1953) és un historiador de la literatura, i professor d'educació secundària i professor universitari català.[1]
Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, Pinyol ha desenvolupat la seva tasca professional com a historiador de la literatura i en l'àmbit de la docència. Com a docent, ha exercit en l'ensenyament secundari i, posteriorment, ho ha fet també com a professor de la Facultat de Traducció, Educació i Ciències Humanes de la Universitat de Vic. També ha estat director de la càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris de la mateixa Universitat. Als anys vuitanta publicà, conjuntament amb Glòria Casals, Núria Cot, Manuel Llanas i Llorenç Soldevila, manuals de llengua (Nexe: compendi d'història de la llengua) i literatura (Solc: literatura catalana amb textos comentats), a més d'una antologia literària (Garba: antologia de textos literaris catalans) i, també, edicions de textos amb finalitat didàctica, que tingueren una àmplia difusió.[1][2][3]
La seva docència i la seva activitat investigadora universitàries s'han centrat en la literatura i la cultura vuitcentistes, en general, i en l'obra de Jacint Verdaguer, en particular, i més en concret en l'estudi i l'edició de l'obra i en la repercussió internacional coetània i posterior. Precisament, es doctorà amb una edició crítica, publicada el 2002, del volum Pàtria, de Jacint Verdaguer, autor a qui ha dedicat nombrosos estudis, sobretot dins l'Anuari Verdaguer, i de qui, el 1995, preparà dues antologies: Verdaguer i Barcelona, amb F. Codina, i Poesia i prosa. També ha estat editor de Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1999) i amb Maur Maria Boix i Selva signà l'edició crítica verdagueriana de Montserrat: llegendari, cançons, odes (2004). Interessat igualment per la història de la traducció i la recepció literària, entre altres treballs és coautor de L’art de traduir (2000).[1] Ha codirigit diferents col·leccions editorials, i també ha coordinat el grup de recerca Edició de Textos Literaris Contemporanis. A més, Pinyol ha dirigit els projectes "Jacint Verdaguer: edició crítica, fonts, context i recepció", "Verdaguer: edició crítica i recepció hispànica i internacional", "Textos literaris contemporanis: estudi, edició i traducció" i" L'obra i la figura de Jacint Verdaguer: elaboració d'edicions crítiques i filològiques i estudi de llur recepció nacional i internacional coetània i posterior".[2]
L'any 2014 ingressà com a membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC),[2] i el 2018 fou nomenat nou president de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC, tot substituint en el càrrec Josep Massot i Muntaner.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Llanas i Pont, Manuel «Ramon Pinyol i Torrents». Diccionari de la Literatura Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 B., E. «El professor olesà Ramon Pinyol és nou membre de l'Institut d'Estudis Catalans». Regió 7, 19-03-2014 [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Ramon Pinyol i Torrents». Institut d'Estudis Catalans (IEC). Arxivat de l'original el 29 de juliol 2017. [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ «Ramon Pinyol, nou president de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC». Institut d'Estudis Catalans, 21-02-2018 [Consulta: 30 març 2020].