Lluís Bertran i Pijoan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLluís Bertran i Pijoan
Biografia
Naixement12 juny 1891 modifica
la Canonja (Tarragonès) modifica
Mort16 desembre 1959 modifica (68 anys)
Barcelona modifica
Activitat
OcupacióEscriptor, poeta i periodista modifica
PeríodeSegle XX modifica

Lluís Bertran i Pijoan (La Canonja, 12 de juliol de 1891[1]Barcelona, 16 de desembre de 1959[2]) fou un escriptor, poeta i periodista català.[3]

Biografia[modifica]

Va iniciar Humanitats a la Universitat Pontificia de Tarragona i poc després es va traslladar a Roma per acabar-los, però no ho va fer. En tornar a Barcelona estudià Filosofia i lletres a la Universitat. Poc després, va ser redactor del diari La Veu de Catalunya del 1917 fins al 1937. A més a més, va col·laborar a revistes com En Patufet, Cuca Fera, Ofrena o La Paraula Cristiana. El 1923 va fundar, juntament amb Josep Aragay, la revista El Borinot.

Va ser funcionari de l'Ajuntament de Barcelona on estava encarregat de la Gaseta Municipal de Barcelona.

A partir del 1939 fou redactor de Solidaridad Nacional fins a la seva jubilació.

No només va escriure llibres sinó que en va ser traductor de vàries obres com Medea de Sèneca; Lletres del meu molí, d'Alfons Daudet o El miracle de la muntanya, de N. S. Lieskov.[4]

Obra[modifica]

  • Júnior, 1917.
  • Glossa biogràfica de Manuel Duran i Bas, Altés, 1923.
  • En el límit d'or, Altés, 1924.
  • Les estacions, Altés, 1928.
  • El pas de sant Francesc, Altés, 1928.
  • Premsa de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, 1931.
  • La literatura catalana a l'estranger, Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, 1937.

Referències[modifica]

  1. «Escalafó del personal de l'Ajuntament de Barcelona». Escalafó del personal de l'Ajuntament de Barcelona, 31-12-1934.
  2. «Necrologicas». La Vanguardia, 17-12-1959, pàg. 28.
  3. «Lluís Bertran i Pijoan». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Catàleg d'obres de Lluís Bertran i Pijoan a la Biblioteca Nacional de Catalunya». BNC. [Consulta: 29 març 2020].