Vés al contingut

Lluís Fullana i Mira

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:04, 12 maig 2011 amb l'última edició de Josepclim (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Bust de Lluís Fullana.

Lluís Fullana i Mira, conegut popularment com el pare Fullana, (Benimarfull, Comtat 1871 - Madrid 1948). Gramàtic, erudit, i religiós valencià. Formà part de l'orde dels franciscans a partir de l'any 1890, exercí com a professor de francès als col·legis franciscans de Benissa i Ontinyent, i inicià els seus estudis comparats en llengües romàniques.

Els seus primers estudis lingüístics defensaven, en contra d'allò establert a l'ambient cultural valencià de l'època,[cal citació] la unitat de la llengua catalana, amb treballs com: La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana (1905), Ullada general a la morfologia catalana (1908), o Característiques catalanes usades en lo Reine de València, (1907).

En l'any 1915 publicà Gramàtica elemental de la llengua valenciana en què, com a membre de l'Acadèmia de la Llengua Catalana, i al mateix temps per pressions polítiques de l'època, adoptà una posició convergent i intermèdia de les normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans amb solucions ortogràfiques dialectals. De fet, defensava per a la llengua catalana una denominació comuna que no coincidira amb un gentilici (p. ex. català, valencià, baleàric, etc...), i la seua proposta fou la denominació de llemosí, però no tingué suport tant dels acadèmics, que no veien gens filiació lingüística amb l'autèntic llemosí de Llemotges, un dialecte de l'occità.

A partir de 1917 exercí la tasca docent a la càtedra de llengua valenciana, fundada pel Centre de Cultura Valenciana a l'Institut d'Idiomes de l'Estudi General de València, fruit del qual es publicà Temes pràctics per a l'ensenyança de la llengua valenciana en 1926. Dos anys després la càtedra fou suprimida per la Dictadura de Primo de Rivera i ingressà, en el mateix any, a la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola. El seu ancoratge dialectalista iniciat amb el seu treball Estudi sobre filologia valenciana (1912), s'accentua en Compendi de la gramàtica valenciana (1921), i Vocabulari ortogràfic valencià-castellà (1921) per a publicar, en acabat, Ortografia valenciana (1932) en què deixa palesa la seua disconformitat sobre aspectes lingüístics de la normativa proposta per Pompeu Fabra.

Paradoxalment, quasi trenta anys després del seu primer treball lingüístic, l'ambient cultural valencià canvià atès que la majoria dels escriptors i gramàtics valencians assumien la unitat lingüística, i la seua proposta dialectalista no tingué gens d'èxit. De fet, en 1932 l'escriptor valencià Nicolau Primitiu, qui era president de l'associació cultural Lo Rat Penat, i amb qui mantenia relació d'amistat, el convencé perquè fóra el primer en signar les "Normes de Castelló", de caràcter lingüísticament unitari, probablement amb l'objectiu d'aconseguir el màxim consens entre els escriptors valencians. Des d'aleshores, Lluís Fullana ja no realitzà més treballs lingüístics, i dedicà sencerament el seu temps a l'orde dels franciscans.

Fou fundador del convent dels franciscans de Sant Llorenç i superior de la seua comunitat, també triat pels franciscans com a 'Ministro Provincial' de València. Fou triat com a confessor per la Reina María Cristina i com a acompanyant del viatge del Príncep de Saboia. Escrigué també Historia de la villa y condado de Cocentaina (1920), publicà un estudi de Los caballeros de apellido March en Cataluña y Valencia (1935), i Historia de los virreyes y capitanes generales de Valencia, parcialment editada en 1936.

Obra lingüística

  • 1903,"Observacions sobre l'análisis etimològich i fònich de la nostra llengua".
  • "Observacions sobre l'análisis gráfich de la nostra llengua".
  • "Observacions sobre l'análisis ortográfic de la nostra llengua".
  • 1906 "Geografía històrica del Reyne de Valencia". Premiat en els Jocs Florals de Valencia.
  • "Ullada general sobre la morfología catalana". Ponencia encargada para el primer Congreso Internacional de la Llengua Catalana, celebrado en Barcelona (1906).
  • 1905, Morfología del verbo en la lengua valenciana.Premiado en los Juegos Florales de Valencia
  • 1907, Característiques catalanes usades en lo Reine de València.
  • 1908, "Juicio crítico bibliográfico de Pedro Antonio Beuter". Premiado en los Jocs Florals de Valencia.
  • 1909, Estudio sobre Filología Valenciana. Premiado en los Jocs Florals de Valencia - Publicado por "Tipografía Domenech", de Valencia, 1912
  • 1911 "Estudio crítico sobre la antigüedad de la ciudad de Játiva, en que se prueba ser la antigua Setabis de los iberos". Premiado en los Jocs Florals de Valencia.
  • 1914, "Normes Ortográfiques". Publicado en el Diario de Valencia.
  • 1915, Gramática Elemental de la Llengua Valenciana. Impreso por "Tipografía Domenech" de Valencia.
  • "Diferències fòniques, gráfiques u ortográfiques, lèxiques, morfològiques i sintáxiques entre el valenciá i el catalá". Quatro conferencias pronunciadas en el Institut d'Estudis Catalans, de Barcelona
  • 1916, "Historia de los virreyes de Valencia". Premio extraordinario de l'Excma. Diputacio Provincial de Valencia, en los Joegos Florales de Valencia.
  • "Diferències dialectals en la Llengua Valenciana". Tres conferencies pronunciaes en el "Centro Escolar y Mercantil" de Valencia.
  • 1918, Gramática Elemental de la Llengua Valenciana, Segunda Edición. "Tipografía Domenech", Valencia.
  • "La cooficialitat de la Llengua Valenciana". Conferencia ofrecida en la Diputación Provincial de Valencia. -Publicada en el Almanaque Las Provincias, de Valencia.
  • "Noble i benemerita familia valenciana". Publicatda en el Almanaque Las Provincias, de Valencia.
  • 1919, "Gramatología Valenciana". Quince artículos. - Publicados en el diario Las Provincias.
  • 1920, Historia de la villa y condado de Cocentaina. Publicado por la "Imprenta Huici", de Valencia.
  • 1921, Vocabulari Ortográfic Valenciá-Castellá. Impreso por la "Editorial Edeta", de Valencia
  • "Rescripto de Martín el Humano sobre los confesores de la casa real de Aragón". Publicado en la Revista Archivo Ibero-Americano tomo XVI.
  • 1922, "Compèndi de la gramática valenciana". Publicado por la "Llibreria Vda. de Ramón Ortega", de Valencia.
  • "Convento de San Francisco de Valencia". Publicado en la Revista La Acción Antoniana.
  • "Documentos inéditos de la familia Viciana". Publicado en el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura.
  • 1923, "La casa de Lauria en el Reino de Valencia". Presentado en el "III Congreso de historia del Reino de Aragón".Tomo I de las Cronicas del Congreso ynuevamente por la"Imprenta hijo de Vives Mora", de Valencia.
  • 1924, "Estudio genealógico de los Ruiz de Liori". Premio en los Juegos Florales de Lo Rat Penat.
  • 1925, "Elecció més perfècta de cinquanta temes gramaticals estil Ollendorf, Ahn, Benot, etc., escrits en valenciá vulgar i girats al valenciá clássic". Premido en los Jocs Florals d'agosto.
  • "Evolució fonográfica de la Llengua Valenciana". Publicado en la Revista Germanía
  • 1926, "Temes práctics per a l'ensenyança de la llengua valenciana, girats a l'estil de Martorell". Publicados por Renovació Tipográfica, de Valencia.
  • El"Palau del Real". Publicado en la Revista Cultura Valenciana.
  • 1927, "Juan de Timoneda y la impresión de sus primeras obras". Publicado en Las Provincias, Valencia.
  • 1928, Refraner valenciá, d'Alberola. Prologo y corrección. Publicado por "Arte i Letras S.A.", Valencia.
  • "Evolución del verbo en la lengua valenciana". Discurs llegit en la presa de possessio en la Real Academia Española.
  • 1932, Ortografía Valenciana. Primera Edición. Publicado por "Imprenta Semana Gráfica", Valencia.
  • 1933, Ortografía Valenciana. Segunda Edición. Publicado por "Imprenta Semana Gráfica", de Valencia. Y "Gramática fonamental de la llengua valenciana". Citada por el Autor en Ortografía Valenciana.
  • 1935, "Los caballeros de apellido March en Cataluña y Valencia". Publicat en el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. - Publicado también por "Tipografía Hijo de J. Armengol", de Castello de la Plana.
  • 1941, "Luis de Santángel, su familia y su intervención en el descubrimiento de América". Publicat pel Ministeri d'Assunts Exteriors.
  • 1942, Gramática latina. Curs Primer. Publicada por "Editorial Reus", de Madrit
  • Gramática latina. Curs Segon. Publicada por "Editorial Reus", de Madrit
  • Gramática latina. Curs Tercer. Publicada por "Editorial Reus", de Madrit.
  • Gramática latina. Curs Quart. Publicada por "Editorial Reus", de Madrit
  • 1943, Gramática latina. Curs Quint. Publicado por "Hespernia" (José Luis Cosano), S.A.", Madrid.
  • Gramática latina. Curs Sext. Publicado por "Hespernia" (José Luis Cosano), S.A.", Madrid.
  • Gramática latina. Curs Septim. Publicado por "Hespernia" (José Luis Cosano), S.A.", Madrid.
  • "Los tartesios en España. Su lengua en relación con la latina". Publicado en la Revista Verdad y Vida.
  • 1945, "El poeta Auxias March, su ilustre ascendencia, su familia y sus escritores". Publicado por la "Editorial Torres", Valencia. "Obras completas del P. Fullana, tom I"
  • "Por qué Santo Tomás de Villanueva no asistió al Concilio de Trento". Publicado en la Revista Verdad y Vida.
  • "Por qué Santo Tomás de Villanueva no asistió al Concilio de Trento". Publicado en la Revista Verdad y Vida.
  • "Defensa del almirante Cristóbal Colón ante la reina católica, por Luis de Santángel, escribano de ración del rey católico". Publicado en la Revista General de Marina.
  • Diccionario sociológico. Citado por el Diccionario Enciclopédico Abreviado, Espasa Calpe, 1957.
  • 1948, "Correspondencia en Guillem Renart". Citada porel mismo G. Renart en La obra gramatical del Pare Fullana.
  • Historia de Onteniente. Manuscrito en Ontinyent. Ejemplar mecanografiado en el Archivo de la Excma. Diputacio Provincial de Valencia, y publicat por la Excma. Diputacio Provincial de Valencia, con el título de "Bosquejo histórico de Onteniente", en 1957 y por la caja de Ahorros de Onteniente en 1998.
  • Obras inéditas :Diccionario sinóptico, etimológico, evolutivo de la lengua española,Apuntes sobre la familia Vilarrasa,Duque de Ciutat Real,Convento de Santo Espíritu, Convento de San Lorenzo, Convento de Ara Christi, Monografía de los valles de Seta y Travadell, Escritores franciscanos del Reino de Valencia, Influencia de los franciscanos en la instrucción de los moriscos en el Reino de Valencia, Gobernadores de Orihuela, también tenemos "Más de quinientas fichas sobre temas franciscanos del Reino de Valencia" en el "Fondo Padre Fullana" del "Archivo del Reino de Valencia" y "Veintitrés mil fichas sobre los virreyes de Valencia". Citaes per Angels Villarta en entrevista y nos da cuenta de ello su biografo en la web Cátedra Fullana.[1][2][3][4]

Bibliografia: Climent, Josep Daniel (2004): "L'obra lingüística de Lluís Fullana i Mira", València, Ed, Denes.

Referències

  1. ↑ Catálogo biblioteca digital de la RACVBiblioteca digital Lo Rat Penat
  2. ↑ Culla Hernández, Joan Ignaci; Puerto Ferré, Teresa. Cronología Histórica de la Lengua Valenciana. València: Diputació de València, 6/2007. ISBN 84-7795-470-4. 
  3. ↑ Puerto Ferré, Teresa. Lengua Valenciana una lengua suplantada. València: Diputació de València, 2006. ISBN 84-7795-406-2. 
  4. ↑ Agulló Pascual, Benjamín. El Pare Fullana home d'estudi. València: Lo Rat Penat, 1990. Dipòsit Legal V-1.518-1990. 
  • Climent, Josep Daniel (2004): "L'obra lingüística de Lluís Fullana i Mira", València, Ed, Denes.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís_Fullana_i_Mira&oldid=7556888»