Vés al contingut

Lluís Torcatis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLluís Torcatis
Biografia
Naixement(fr) Louis Pierre Michel Torcatis Modifica el valor a Wikidata
4 març 1904 Modifica el valor a Wikidata
Talteüll (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 maig 1944 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Carmauç (Govern de Vichy) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPià Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsBouloc
Thubert
Balent
Torreilles
Dancla Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómestre d'escola (1926–), membre de la Resistència Francesa Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Francès (1936–1939)
Secció Francesa de la Internacional Obrera (1927–) Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militar24è. Regiment d'Infanteria Colonial Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lluís Torcatis (Talteüll, 4 de març del 1904 - Carmaux, 18 de maig del 1944) va ser un professor membre de la Resistència francesa, mort pels ocupants nazis durant la Segona Guerra Mundial. Emprà els pseudònims Torreilles, Balent, Bouloc, Thubert i Dancla.

Biografia

[modifica]

Fill de pagès, passà la seva joventut a Pià. Professor a partir del 1926, ensenyà a l'escola de Sautó, i des del 1932 a l'escola de Pià, d'on n'esdevindria director; adoptà els mètodes actius de Freinet. Va fer activitats sindicals en el si del partit comunista i portà una vida molt activa, com a músic i compositor autodidacta i jugant a la USAP.

Quan començà la guerra, va ser mobilitzat com a oficial de la reserva en el 24è. Regiment d'Infanteria Colonial i enviat a la línia Maginot. Després de diverses missions que li valgueren la Creu de Guerra, va ser fet presoner pels alemanys el 15 de juny del 1940, a la rodalia de Bar-le-Duc; reeixí d'escapar-se del tren que el duia a Alemanya i a finals d'agost ja era a casa. A causa de la seva militància política va ser destinat com a professor a Paçà i al setembre del 1942 va ser nomenat director de l'escola de Sant Esteve del Monestir. El 1940 s'havia enrolat a la resistència francesa amb el nom de guerra de Torreilles i va ser cap de l'"Armée Secrète du Languedoc Roussillon" (1942-1943). Després d'una caiguda massiva el maig del 1943, passà a la clandestinitat amb la seva dona i fills i es refugiaren a París. De tornada a la regió el 1943, hom li encarregà que creés i dirigís els "Groups francs" de la zona R3 (Languedoc-Rosselló), i a començaments del 1944 rebé el nomenament de tinent coronel de les Forces Françaises de l'Intérieur (el succeiria posteriorment el capità retirat Dominique Cayrol). Sotjat per la Milícia francesa i la Gestapo, després d'una denúncia caigué en un parany de la policia francesa[1] el març del 1944 a Carmaux (Tarn). Intentant de fugir emmanillat, fou abatut a trets i deixat per mort; s'arrossegà per avisar els seus homes del perill i morí l'endemà. Se li atribueixen, com a darrers mots: "Résistez, je meurs pour la France" ("resistiu, moro per la França"). Fou enterrat a Carmaux (posteriorment seria inhumat i enterrat novament a Pià). Frayssinet, el sacerdot que oficià el funeral l'endemà de la mort de Torcatis, l'acomiadà amb les paraules "celui qu'on enterre n'est pas tout à fait un inconnu. Il faisait partie de la Résistance. Il est mort pour son pays" ("aquell que enterrem no és pas un desconegut. Era de la Resistència. Ha mort pel seu país") i tot seguit entonà la Marsellesa, que acompanyà el públic present. Després d'un acte subversiu com aquest, el sacerdot evità la detenció passant a la clandestinitat, al maquis.

En homenatge al seu espòs, la seva vídua creà el 1945, amb una cooperativa de mestres, la llibreria escolar Torcatis de Perpinyà; encara oberta en l'actualitat, des de l'any 1962 la porta la família Coste, que l'especialitzà en literatura. A Torcatis també li foren dedicats un monument a Perpinyà, una estela i una avinguda de Carmaux i diverses escoles i carrers al departament dels Pirineus Orientals. Dues biografies n'han explicat la figura.

Condecoracions

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Étienne Llauro Louis Torcatis "Bouloc": Le destin d'un humaniste, 1904-1944. Résistance: Les groupes francs de la R3 Montpellier et R4 Albigeois Portet-sur-Garonne: Loubatières, 1998 ISBN 978-2-86266-298-5
  • Roger Justafré i Parent Louis Torcatis Bouloc: un catalan héros de la Résistance régionale Passa: Roger Justafre, 1998 (2 edicions)
  • François Fergani, Étienne Llauro Il était des nôtres. Louis Torcatis: un homme intègre. Destin d'un humaniste, article a Amis de Freinet et de son mouvement 77 (2002), p. 33-40

Referències

[modifica]
  1. «Personnalités carmausines». Arxivat de l'original el 2010-01-24. [Consulta: 29 setembre 2010].

Enllaços externs

[modifica]